Amagats als refugis a les roques. Esperant alguna nova. Temorosos però coneixedors que aviat començarà un nou ball de bastons. Aquest és l’escenari i el plànol moll però concís. Ens dóna una idea clara de la perspectiva.
La gent perduda intenta cercar els familiars perduts i els familiars perduts intenten trobar la gent perduda. L’exèrcit marroquí comandat pel un general mal anomenat nacional arriba a la població de Quinto. Passa com el vent gelat de l’hivern, si no fos per la calor criminal de la metralla. La propaganda plou com una cataracta de desil·lusió maquinada.
S’han trencat les línies del Cinca i del Segre. Els Monegros són terra erma ocupada per l’exèrcit enemic. Els cossos anomenats Navarra, Urgel i Aragón avancen i ocupen Bujaraloz. Trets, sang, gent a la fugida. Segueix la incursió i es pot sentir la pudor de la pólvora calenta. No serviran les estenalles de ferrar. No servirà aixecar la filferrada. La resistència encara no s’ensuma que el baluard se’n anirà en orris. Caurà Peñalba. Caurà Candasnos. Caurà la línia mateixa del sol en la tenebra de la fosca nit dels negres anys. Soldats internacionals d’ajuda conviuen com poden en un front de misèria i fam, molts d’ells, presoners a Casp.
Perenne es manté desafiant el Pont de Fraga...
Afeblit hivern del 38. No hi ha altra solució. Cal endarrerir el pas de les tropes i el Pont de Fraga s’esmicola en mil espurnes que cobriran el riu Cinca i les façanes del que queda dempeus. Com un símbol malaguanyat, el Pont s’alia amb els seus antics traginers i dóna un xic de temps per refer la rereguarda...Només una molla de temps...
Per la finestra els veu arribar. Han pujat fins al Passeig Cegonyer. Anul·len títols al Banc d’Aragó. Els covards com corbs afamats trairan els seus veïns per quedar-se un pam de terra. A la serreta de Santa Anna, l’Hospital de Guerra instal·lat a les Escoles, mal anomenades Nacionals, vigila la vall quan cau el sol en hora baixa. Decomissaran finques. Cases. Tot i que encara hi haurà certa treva si ho comparem amb altres indrets.
L’Hotel Sorolla serà testimoni de les mosques abrandades sobre els morts com si es tractés d’una bresca de mel. Testimoni dels ponts caiguts i aixecats sobre el Cinca.
En Ramon explica que el Campesino i la 46ª Divisió van aturar durant més d’una setmana l’arribada de les tropes enemigues a la ciutat de Lleida. Aquell mateix 25 de març ja hi havia ordres de deixar Fraga i avançar cap a Lleida.
Cau al nord Bielsa. Cau al sud el Maestrat. En Ramon no ho oblidarà.
Aquí ja ha caigut el Pont. És un record ja inesborrable. Aquell Consell de Defensa presidit pel cenetista Joaquín Ascaso, amb seu a Fraga. 430.000 homes i dones col·lectivitzant la bona ventura als territoris de la regió d’Aragó i la Franja de Ponent.
