La democràcia. Aquesta paraula desgastada que tantes vegades ha servit per separar els que volien aparèixer a ulls de l’opinió publica com si fossin els bons, els autèntics i únics subjectes associables amb la bondat mentre que la resta eren el mal, els subjectes que estaven posseïts per Satanàs, els que quedaven fora d’aquella “unidad de los demócratas”.
Demòcrates hauríeu de saber però, que aprofitar una situació o context concret per afavorir un interès personal o per excloure de la democràcia els que no pensen com tu és exactament, poc democràtic. Democràcia vol dir diàleg. No te cap accepció coneguda relativa a càstig, imposició, vet.
Es van posar les mans al cap els demòcrates de la Hillary, quan van sentir que Donald Trump no acceptaria el resultat de les eleccions i el van titllar de poc democràtic. Però resulta que en caure a les eleccions, han sortit als carrers a protestar per l’elecció del que s’ha venut com a rival polític. Més enllà del circ indigerible d’aquest show “ara surto jo i et poses tu i d’aquí quatre anys surts tu i em poso jo”...novament uns han volgut ser els demòcrates front els no demòcrates, en un fals binomi de bons i dolents.
Recorda molt aquest affair a aquesta democràcia de casa nostra. Una democràcia que ha set bona i els vots han set bons vots mentre han servit per fer President en Pujol, mentre han servit per enviar a en Duran a Madrid, per fer President a en Maragall o a en Montilla i per tenir alcaldes de molts colors però en definitiva, sempre afins a la màquina indestructible dels bons demòcrates.
Ara però, aquelles mateixes persones, urnes, sistema polític, cadires del Parlament i els mateixos fonaments que van donar cobertura als anys del pujolisme o del montillisme ja no serveixen. Aquella democràcia pacífica i bona ja no els hi serveix. Ara resulta que no és democràtic tot i ser el mateix sistema i engranatge i no ho es per un fet ben senzill: el carrer ha aconseguit desbordar el propi sistema i ara els demòcrates neguen les urnes, neguen els partits que ocupen els càrrecs i neguen la sobirania perquè ara ja no és favorable als seus interessos.
Només cal recordar com de democràtic és utilitzar un conflicte terrible i dolorós com el d’Euskal Herria, per deixar sense dret a votar a un ventall de mes de 250.000 persones perquè no voten els bons, sinó els dolents. Demòcrates vedant el dret a vot. Representants assentats còmodament a la cadira sabent que han deixat sense vot a un 15 o 20 o 25 per cent dels electors, ciutadans, administrats exclosos pel mer fet de no compartir el seu ideari polític, emmascarat tot en una suposada acció per salvar la mateixa democràcia. Contradicció sense vergonya.
Contradicció. Veure desfilar consellers, presidents, alcaldesses, regidors, delegades, persones a títol individual, treballadors o qui sigui, que en exercici d’una funció de representació escollida democràticament pels seus conciutadans (ens agradin més o menys o ens hi veiem representats en major o menor mesura, o en cap) acaben asseguts al banc dels acusats justament per dur a terme les activitats per a les que han set escollit a les urnes.
Heu fet entrar en col·lisió democràcia i llei. I la segona emana de la primera. Contradicció. Afirmació. Confirmar la negació.
