Un altre Kop silenciats els inadaptats com a eina o opció. Iñigo Cabacas, silenci. La mort de Patricia Heras i el silenci dels mitjans públics i els mitjans pagats en part amb subvencions públiques son corrupció de béns públics. Béns públics, mitjans econòmics o ingressos per via de taxes, impostos i gravàmens que afecten a tots els ciutadans i que acaben gestionats de manera privada.
Les activitats que es fan als barris, centres socials o ateneus no són projectades a aquests mitjans, grups de música silenciats als grans mitjans, plataformes envoltades de silenci o de criminalització. No senyors i senyores, vosaltres que cada matí féu tertúlies a les ràdios i televisions que dieu públiques o que dieu privades (amb subvencions públiques), no feu periodisme si només seguiu un guió preestablert i no baixeu al carrer.
Nosaltres també en molts casos hem pagat, paguem i pagarem els impostos de l’Estat i de les seves branques i tenim dret a decidir en part sobre quin destí tindran aquests impostos. Impostos que es destinen al màrqueting deformant i a la promoció de la creació d’opinadors que al seu torn creen opinió. Formalistes que molts cops acaben semblant simpàtics o fins i tot entranyables mentre van cobrant un sou pagat per tots i totes.
Promocionant grups de música, escriptors o economistes que no surtin de la línia oficialista. Silenciant la veu de grups que toquen arreu dels Països Catalans i fora d’ells, escriptors de nivell ofegats per les cinquanta ombres de la perversió catolicista remullada d’alliberament esclavista o d’economistes de renom que no tenen problemes per arribar a final de mes.
Vinga periodistes. Sortiu de la bombolla mediàtica. Ja n’hi ha prou de promocionar el 8 de març i després fer propaganda dels grans magatzems de torn, grans inflamadors de la segregació de gènere. Que ens tornarem tots esquizofrènics!
Sortiu al carrer, l’economia també està a les lluites populars i a les cues de l’atur i dels centres on els qui no tenen on dormir van a dormir. Més Maria Mercè Marçal i menys Raholes. Una mica més dels grups que durant anys han emplenat sales amb discursos crítics i menys grupets de rumbita i festeta aigualida. Que també existeix la música amb missatge! Ja ho sabem que molts heu estudiat a escoles d’elit o veniu d’infàncies amb mossens, que si home, que guanyarem la Champions. Però sortiu al carrer. Baixeu a la claveguera de la realitat. Quan crema una estació de metro a Barcelona, el desastre voleu dir que és un retard als trens? No serà el desastre que hi visquin persones als túnels del metro de Barcelona?
Que sí, que és reuniran molts personatges a la Fira, que si telèfons que si tablets…i els indigents al metro fan mala imatge...va que em fareu bossar (vomitar).
Vinga periodistes. No fotem que no hi ha cap foraster a cap poble de Catalunya que no pugui preguntar pels suïcides i les causes que els converteixen en morts, pregunteu pels terratinents dels pobles, per les lluites populars. Ja ho sabem que hi ha campanars a Catalunya.
Vinga periodistes. Poseu en dubte tot. També si el vostre sou es lliure. Pregunteu-vos perquè hi ha un espai amb 5.000 persones cantant cançons d’un grup a Vilafranca en el seu comiat i vosaltres l’endemà parleu d’una pija que canta Jazz en anglès al Liceu, davant 250 persones...
Vinga periodistes i tertulians. Menys Godó i més Go & Do. Baixeu a Reus a veure què fa el jardiner als hospitals. Veniu a la Franja a veure com es substitueix i es reemplaça una llengua. I sortiu a Barcelona, a les comarques i allà on el carrer també batega.
Ja fa temps que estem en desconnexió. Però no aquesta que ara està de moda perquè el carrer ha collat a fons als seus polítics (tranquils que mos la fotran). Hem desconnectat els vostres altaveus tan pesats. I valtres aneu cobrant fent el joc a la ruqueria generalitzada i potser creieu que aquesta mentida se l’empassa tothom.
Els recursos públics són de tots. Transversalitat vol dir parlar de tot. Sense por. Esteu silenciant a una part de la societat (que ja es prou greu) i heu de saber que paga, si paga també, el vostre sou. Cal protestar fins i tot quan no serveix de res, orgullosament pedrolians, agraïts a l’atzar tres voltes rebels i un cop sentit el que surt de l’altaveu de la taula de barreja oficial…
Radicalment, sols el poble salva el poble.
