Tres dimensions a tenir en compte, teràpia natural, coneixements populars i baix cost, que es conjuguen com a melodia melosa per a les oïdes d'aquells que fugint de l'oficialitat cerquen vies alternatives no només de consum, de cultura o de modus vivendi, sinó que busquen a les arrels de la natura (i als seus fruïts) allò que per natura pot esdevenir curatiu o com a mínim pal·liatiu de les afeccions dels humans, massa acostumats a no cercar més enllà del mur de la desinformació.
La medicina ha evolucionat i sembla indestriable de la realitat que ens envolta, que hi ha mesures i pràctiques de la medicina actual que són necessàries, positives i humanitàries. Però com a tota pel·lícula de bon gust que es presenti, la trama ordida a la rebotiga ha de tenir cert nivell de perversió. I és que sembla lògic que en molts camps, massa camps, hi ha uns interessos palesos i confrontats entre el que seria desitjable i el que és humanitari. Qui provoca les guerres i qui ven l'armament, quin menjar ens venen com a consumidors i quines conseqüències té per la salut i un llarg nombre de preguntes de l'estil: qui crema el bosc i qui l'apaga. Hi ha alternatives al sucre que consumim en totes les seves aparicions culinàries i que sembla que serà el culpable de la pitjor plaga de malalties que se'ns ve a sobre? La pregunta és una invitació a entrar a l'espai web de Dolça Revolució i conèixer més aquesta tasca que s'hi fa, no exempta d'intents de ser silenciada i de boicots.
Amb testimonis relatius a nombroses afeccions, amb les respectives recomanacions, enllaços i documents, informes de l'OMS, relació de plantes, llocs on trobar-les i aspectes relatius a l'organització, se'ns obre el món de Dolça Revolució, una associació sense ànim de lucre però amb fam de vida, que agrupa a totes aquelles persones que volen compartir les seves experiències positives en la seva relació amb l'ús de plantes medicinals i les teràpies naturals no agressives i que han dut a terme una campanya arreu de l'Estat amb un públic, tot i les censures, que ja voldrien molts "artistes".
Prevenir. Prevenir abans d'haver de curar. Les Trementinaires sortien de Tuixent per recórrer centenars de quilòmetres a peu, creuant valls i rius, terres de conreu i boscos i anaven a vendre els fruïts de la terra degudament treballats com a eines de prevenció, curació i ajuda a aquells que ho necessitaven. Es clar que hi havia molts factors que fan difícil saber quin era l'abast real de les seves pràctiques, quina era el grau d'efecte placebo (d'altra banda gens menyspreable si ajuda a la cura) i quins eren els factors socials i alimentaria que envoltaven la seva realitat en connexió amb les malalties del moment.
Però si se una cosa i aquesta la se del cert. Passejant pels poblets de l'Alt Urgell o la Cerdanya pots asseure't i parlar tranquil·lament amb gent de 90 anys, que no corren maratons, però que estan ben sans. Amb una economia i cultura alimentaria sobiranament lligada al territori, coneixen que menjaven, d'on provenia i la seva qualitat, ja fossin plantes, vegetals, fruïts, llet o carn. Aquest any tres grans homes del nostre voltant més proper ens han deixat, no sense patiment, i encara els hi faltaven anys per fer els seixanta.
Som lo que sembrem. Som lo que mengem ( si, lo, no el). Fem córrer la veu del que fan en Josep i els seus companys i companyes, perquè potser estem parlant de salvar vides, la teva vida.
Dolça Revolució. https://dolcarevolucio.cat/language/ca/benvinguts/
Trementinaires. http://www.trementinaires.org/
