Arran d'un debat organitzat aquest divendres per la Càtedra d'Estudis Jurídics Locals de la URV sobre la gestió dels serveis públics locals, en diferents mitjans de la ciutat s'ha parlat sobre el debat «municipalització vs privatització». Un debat, que alguns periodistes han titllat d'«erroni» o de «reduccionista», i que fins i tot, han conclòs que «no es un debate de derechas o izquierdas». Res més lluny de la realitat. Anem per parts.
En primer lloc, el director acadèmic d'aquesta Càtedra senyor Josep Ramon Fuentes -que coneix molt bé el que és la gestió dels serveis públics ja que és president de l'empresa sanitària pública GIPSS- afirmava que la gestió externalitzada no entra en contradicció amb el caràcter públic d'un servei. Ara bé, una característica central -que el propi senyor Fuentes cita- d'un servei públic és la universalitat, és a dir, que tota persona independentment del seu nivell de renda hi pugui tenir accés. Si el que diu el senyor Fuentes és cert, llavors per què parlem de pobresa energètica? No sap el senyor Fuentes, per exemple, que Sorea està tallant el subministrament d'aigua a moltes famílies, quan això l'administració no ho pot fer?
Precisament cito l'empresa Sorea (propietat de l'empresa Agbar) perquè a la xerrada que es va celebrar aquest divendres al Campus Catalunya, un dels convidats va ser el senyor Francesc Mayné, director general d'aquesta empresa que controla majoritàriament el MERCAT de l'aigua al nostre país. De fet, Sorea és accionista d'EMATSA, empresa mixta que gestiona el cicle de l'aigua a la nostra ciutat.
El senyor Mayné lamentava que «cada día vemos un debate en los medios con más carga ideológica, en lugar de hablar con datos, apartando la ideología y viendo quién tiene mayores capacidades técnicas y de gestión». I, posava com a exemple, que des de que l'Ajuntament d'Arenys de Munt va decidir internalitzar la gestió de l'aigua (decisió empresa per un govern de la CUP), la tarifa de l'aigua havia augmentat un 30%.
Com no podia ser d'altra manera, el senyor Mayné defensava els interessos de la seva empresa, però se li va “oblidar” explicar -a banda de mentir- que l'augment no era del 30%, sinó de l'11,18%, i que el motiu d'aquest augment era l'augment del 38,30% del preu que la seva empresa va fixar en la tarifa de la compra d'aigua en alta. Alhora, l'augment del preu venia provocat per l'augment del preu d'Aigües Ter Llobregat (empresa privatitzada per la Generalitat a mans d'Acciona), que subministra l'aigua que Sorea distribueix.
Un cop aclarides les dades del cas que el senyor Mayné -que tenim clar quins interessos defensa- va utilitzar per defensar el seu negoci davant el fantasma de la “remunicipalització”, anem a la vessant “ideològica”. El senyor Xavier Boltaina, gerent de la Diputació de Barcelona, va posar l'exemple de les privatitzacions de les empreses públiques a l'Estat espanyol als anys 90 a mans d'un govern del PSOE.
Al senyor Boltaina també se li va “oblidar” explicar que aquest procés arrenca arran de la signatura del Tractat de Maastricht i el procés d'integració europea. Un procés de liquidació de l'Estat del Benestar seguint les directrius del Fons Monetari Internacional, i que va suposar la imposició de la Nova Gestió Pública als nostres serveis públics: creació del model de gestió sanitària català, creació d'INNOVA a la ciutat veïna de Reus,... un model de gestió dels serveis públics que ha suposat corrupció, opacitat, manca de control públic, generació d'uns models classistes que exclouen les classes populars dels seus drets, i un llarg i trist etcètera.
Està clar, per tant, que el debat “remunicipalització vs privatització” amaga un conflicte social i uns interessos econòmics d'unes elits econòmiques extractives a costa de la majoria de treballadores que paguem els impostos. Per això exigim que s'obri el debat! La gent que portem anys defensant els serveis públics ho estem intentant. Però, si us plau, no neguem l'existència d'un debat i no deixem que qui s'enriqueix amb aquest model menteixi. I, sobretot, que una institució com la URV plantegi un debat acadèmic rigorós, en comptes d'un espai de promoció de les empreses que fan negoci a costa dels nostres drets.
