És sabut que el darrer mandat de l'era d'una mal alcalde es caracteritza per ser un vodevil on es desemmascara el veritable tarannà del govern de torn. Podria ser perquè ensuma la derrota i es fa seva la dita popular «para lo que me queda en el convento...», o bé perquè la política d'aparador no dóna més de si i quan s'esgota surt a la llum tot allò que hi havia darrera la màscara del suposat «bonisme», que no és res més que política basada en moltes bones intencions que mai es tradueixen en fets perquè entrarien en contradicció amb els interessos de qui realment mana a la ciutat. A un any i mig de les passades eleccions municipals, la cara del partit socialista tarragoní ha quedat totalment al descobert.
Els Jocs Mediterranis 2017 s'han ajornat i han donat lloc al ridícul més espantós en tota la història dels esdeveniments esportius internacionals... Ha quedat palès que el projecte estrella dels socialistes no ha estat res més que fum d'ençà que el 2012 el president del Consejo Superior de Deportes ja va advertir que no hi hauria finançament per part del govern de l'Estat espanyol. A hores d'ara, desenes de milions d'euros públics provinents de diferents administracions ja han anat a parar a aquest esdeveniment fantasma. El PSC tarragoní, amb el suport dels actuals socis de govern (i la connivència d'una part de l'oposició) ha permès, per exemple, que la principal inversió de la Generalitat a la nostra ciutat sigui per construir un Palau d'Esports, en lloc de d'exigir que els gairebé 15 milions es destinessin a infraestructures sanitàries o educatives... El pitjor de tot, però, és que a dia d'avui, seguim sense tenir cap concreció financera nova, i tant l'Alcalde com Javier Villamayor segueixen traient pit al respecte, quan l'ajornament es deu a la seva incapacitat per tirar endavant aquest esdeveniment, malgrat han tingut cinc anys per fer-ho.
El Cas Inipro ha il·lustrat la falsedat amb la que se li ha volgut treure importància a un cas que evidenciava les males pràctiques del PSC tarragoní. Més enllà de la hipocresia que implica, el que s'està investigant mostra la manca d'escrúpols dels protagonistes de la trama a la nostra ciutat. El que està en qüestió no és només que es va donar un concurs a dit, ni si es va donar un concurs a dit per a poder fer que hi treballessin amiguets del partit, ni tan sols si es va donar un concurs a dit per contractar amiguets sense que haguessin de fer les suposades tasques del concurs, sinó que la contractació presumptament hauria servit per fer tasques pel partit de cara a guanyar unes eleccions!
Per acabar, el pla de la Budellera mostra al servei de qui estan encarades les polítiques d'aquest govern. Es tracta d'un pla redactat pel despatx de la persona que avui s'encarrega de desplegar-lo; un pla que en principi s'havia de desenvolupar en dues fases al llarg de dos sexennis, però que ara es desplegarà tot de cop; un pla que queixala i obre una ferida a l'Anella Verda, al mateix temps que Tarragona presideix la Xarxa per la biodiversitat... Un pla que, a més, s'aprova inicialment amb la presència i el vot favorable de qui l'ha redactat, o com a mínim, del pare de qui l'ha redactat, seguint amb la nissaga familiar, cosa que encara que «només» sigui un «error no determinant», és lleig de dimonis. Un pla que en cap cas es desenvolupa per resoldre les diferents cares del sensellarisme, ni garantir el dret a l'habitatge a la nostra ciutat. Un pla que preveu construir 6000 habitatges nous, quan a la ciutat en tenim 7000 buits, i quan en les darreres promocions immobiliàries (a la zona de l'HJ23) hi ha tot de solars urbanitzats que ningú no ha edificat.
Al darrer InfoCUP, l'edició que fem la CUP de Tarragona per tractar temes municipals, anunciàvem que els JJMM feien aigües, i això que l'ajornament encara no s'havia fet palès. Avui ja podem dir que aquest govern fa aigües, sobretot quan s'arriba al punt que a una roda de premsa es fa sortir al secretari municipal per intentar donar credibilitat a un govern totalment desacreditat... L'important, ara, és que Tarragona sigui capaç de gestar una alternativa sòlida al servei de la majoria de la població, d'una vegada per totes.
