Aquest estiu s'ha generat certa polèmica i tensió arran d'una de les accions que conformen la campanya «Activa't per la República Catalana», impulsada per l'ANC amb l'objectiu de denunciar els greuges de l'Estat espanyol envers Catalunya.
La campanya ha estat capaç de denunciar de manera imaginativa problemàtiques actuals que el Parlament català ha mirat de resoldre per vies que l'Estat espanyol ha impedit amb el seu tarannà antidemocràtic. La crueltat de la pobresa energètica, la dramàtica i vergonyosa crisi de les persones refugiades, o la negligent manca d'inversions en infraestructures ferroviàries, han estat qüestions que s'han abordat amb encert al llarg de la campanya. Ara bé, si parlem de l'atac voraç i depravat a la sanitat pública, l'enfocament hauria d'haver estat ben diferent.
És innegable que l'Estat espanyol ha emprat, empra i seguirà emprant les clavegueres i la guerra bruta sempre que ho necessiti. Escoltar la conversa entre Fernández Díaz i De Alonso és vomitiu i hauria d'haver comportat responsabilitats judicials, o com a mínim, polítiques, si no fos perquè a Espanya dimitir senzillament deu sonar a nom rus. Però el que van fer aquests personatges va ser «limitar-se» a destrossar un autèntic negoci. El «mèrit» de carregar-se la sanitat pública, no ens equivoquem, correspon als successius governs que han desfilat per la Generalitat, i ho han estat fent en base a un model que afavoreix la contínua privatització i el lucre a costa de la nostra salut.
Tanmateix, les crítiques oportunistes de grups unionistes també mereixen una resposta. Per començar, centren les seves crítiques en els corruptes, ignorant que la corrupció és el propi sistema i la impunitat la cau de volta. Però el pitjor no és això, sinó la hipocresia de denunciar abastament la corrupció d'uns i alhora pactar obviant la corrupció d'altres, ja sigui la trama Gürtel, el cas Nóos, les Black Card, l'operació Púnica, els papers de Bárcenas... o Innova.
Així doncs, l'enfocament d'aquesta acció va ser totalment desencertat, i els grups en defensa de la sanitat pública tenien tot el dret de criticar-ho i denunciar-ho. No només perquè forma part dels seus deures, sinó perquè si volem construir un país nou, cal fer-ho des de l'honestedat de reconèixer que a Catalunya també s'han fet coses malament.
Si veritablement confiem que amb la construcció d'una nova república tenim l'oportunitat de bastir un nou model sanitari, cal que fem autocrítica. Perquè una nova sanitat no està implícita amb la república catalana, però sí que ho està el procés constituent que ha de permetre determinar des de la base quin model de societat volem.
Aquest 11 de Setembre tots i totes aquelles que volem un canvi profund de la nostra quotidianitat hem de ser al carrer participant de les manifestacions unitàries, i de totes les altres mobilitzacions i actes que es facin, independentment de quina és la llengua amb la que una persona es sent més còmoda parlant.
Dins d'un estat espanyol ancorat al règim del 78 no hi ha marge de maniobra, no només en relació a la sobirania nacional dels pobles que hi estem sotmesos, sinó amb totes les qüestions que representin una amenaça pels hereus d'aquells que ho deixaren tot atado y bien atado. La ruptura amb i a l'Estat espanyol passa, ineludiblement, per l'autodeterminació de les nacions que encara manté oprimides. Si bé Otegi afirmava al cap de poques hores de ser alliberat del seu segrest, que la millor manera d'ajudar el poble català era obrint una altre front a l'Estat espanyol, la millor manera d'ajudar la població espanyola que vol un canvi real i profund a Espanya, és aconseguint la independència d'aquest tros dels Països Catalans, que és Catalunya.
