Ha finalitzat “el judici.” No cal analitzar el paper de la fiscalia en nom de l'estat i amb l'excusa de la constitució, ja ho han fet tots els mass mèdia, si cal deixar ben clar el de les defenses i el dels acussats.
Cap d'ells va reconèixer que la seva actitud, si bé intentar sortejar les emboscades del sistema legal espanyol en són una mostra de no voler assumir el que tant cloquegen de sobirans i independentistes, són una mostra més que s'afegeix a l'haver dilatat tot perquè quan a Espanya no hi havia de govern legítim i es podria haver avançat amb menys interferències, ho van supeditar tot amb la maniobra de la qüestió de confiança, per passar la pilota als 10 diputats independentistes de la línia històrica. Per a que ells fossin responsables del rampell del nou president, si no em volen doncs jo no continuo garantint la majoria independentista al Parlament i la culpa no serà meva sinó dels 10 políticament incorrectes.
Però temps al temps que la realitat és molt tossuda, l'idealisme de la majoria de Junts X Sí no pot concretar ni assumir que els seus desitjos no tenen perquè fer-se realitat només perquè són o eren CDC i vam governar des de l'inici de l'autonomia amb un tripartit pel mig, fins al final del procés de l'anomenada “Transició” que no van impulsar sinó intentar cavalcar.
Tenir l'autèntic poder de desenvolupar el paper d'enterramorts entre els quals hi hauran moltíssims socis que ho continuen sent, no obliden que mentre es desenvolupava el judici i Homs s'esvalotava davant el tribunal, a Madrid votava de la mà amb el PP contra els interessos de les majories catalanes i espanyoles, no vol dir estar disposats a complir-ho.
Setmanes abans el creixement polític i ideològic al si de les CUP va permetre arribar a una decisió amb un profund caràcter contradictori com és la realitat. Puigdemont i CDC tindran els pressupostos, i la CUP no haurà aconseguit més beneficis socials per a les més amplies majories, però ara Puigdemont ha de convocar el referèndum.
Abans de marcar una nova fita històrica convocant anticipadament la consulta fora de les lleis espanyoles amb la legalitat de la voluntat democràtica del poble y amb la força de la convicció per a proclamar la República Catalana Independent, ells esperaran el veredicte del judici del 9N.
Espanya no condiciona, ens deixem condicionar.
Es podria haver fet el que tant reclamen tantes i tants: una DUI abans, durant o en finalitzar la pantomima leguleya (he cercat una traducció més lògica i no he estat capaç per a definir els arguments legals per a justificar la conducta política), ara hauran de decidir en quant el tribunal doni el veredicte de culpabilitat, encara que la inhabilitació no és pas com l'amenaça de presó que fins ara han patit unes altres fins avui per fets molt menors com cridar, encerclar el Parlament o mostrar una estelada en un estadi esportiu.
La diferència és que uns són classes populars i ells són membres i representants dels interessos de la gran burgesia i les elits fins ara sòcies que també es beneficiaven d'aquesta relació de simbiosi amb els seus iguals espanyols.
Junts X Si tenen la pilota sobre la seva teulada des de l'aprovació pressupostària, tota la responsabilitat política i històrica.
Pel mig, Homs fent l'ullet per Madrid, però es toparan una altra vegada amb la realitat i no podran defugir que el que no facin ells ho farà el poble i tornaran a voler encapçalar el que no van tenir valor per a fer ells perquè al poble no li tenen confiança, solament por.
Per això sempre reclamen paciència perquè ells ho saben tot, ho tenen tot ben controlat i planificat, i sorprendran a tort i a dret, que no caldrà res més que anar a alçar el dit polze davant un balcó on seran Mas, Puigdemont i el gos falder que es reclama hereu de Companys i Macià i les CUP d'encarregades d'organitzar la multitud demanant sempre tot el que el sistema mentre ha sigui al poder, mai no en donarà.
Però la realitat, em repeteixo, és tossuda. Així que cal organitzar-se, enllestir els mecanismes populars, estar en condició d'incloure a tots i totes els que també vindran, per impuls revolucionari des de les files de CSQP, (semblen sigles romanes d'alguna ruïna històrica).
Abans que els cinquena columnistes ho intentin frenar, cal enllestir la força dels càrrecs electes, les plataformes locals pel referèndum, si no s'ha decidit el com i el quan, no deixem d'explicar que l'única possibilitat de canvi per a millorar la situació de les majories és sortir de sota la dominació espanyola i si cal, cridar, cridar viva espanya revolucionària!, però aquí i ara fent la Revolució a Catalunya; per la sobirania, la independència i amb autèntiques aspiracions de poder i solidaritat de classe.
Fora d'aquesta convicció estem cridats al fet que l'oportunitat ens passi de llarg.
Visca la terra!
