Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Budells i mentides

Per Jordi Martí Font, membre de la CGT, del col·lectiu Independentista del Priorat, conseller per la CUP a l'Ajuntament de Tarragona

04/02/2017 Jordi Martí Font
Jordi Martí Font és membre de la CGT, de l'Ateneu Llibertari Alomà, del Col·lectiu Independentista del Priorat, Conseller per la CUP a l'Ajuntament de Tarragona Jordi Martí Font és membre de la CGT, de l'Ateneu Llibertari Alomà, del Col·lectiu Independentista del Priorat, Conseller per la CUP a l'Ajuntament de Tarragona

Tarragona sempre se supera. Bé, Tarragona no, sinó els dirigents polítics de la ciutat... Divendres 27 de gener de 2017, l’alcalde Ballesteros explicava públicament que l’Ajuntament canviaria “de manera substancial” el projecte de la Budellera. Ballesteros sortia de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat i tot cofoi i dialogant explicava que volia un acord amb els veïns i veïnes, que tirava enrere el Pla i que el canviaria en punts com l’alçada dels edificis previstos i la participació del regidor d’Urbanisme, Josep M. Milà, en el projecte, sobretot la seva votació favorable al Pla en la Junta de Govern Local que va aprovar-lo provisionalment.

Semblava que s'hagués repensat, que les seves reflexions l'haguessin portat a meditar i canviar tot allò que no era prou encertat en el Pla urbanístic, que acceptés les demandes com a mínim de diàleg a què s'havia negat fins que va veure que ja no sabia qui manejava la seva barca i tot, un cop més, podia acabar en naufragi. Situo aquest moment precisament quan públicament la CUP va acusar Milà d'haver votat a favor d'un projecte que ell mateix havia redactat des de fora de l'Ajuntament. Semblava que Ballesteros havia canviat, però no.

En una entrevista recent al digital República Checa, l’alcalde, a banda de dir que “Sóc un tio amb un parell de collons”, afirmava que “Jo no dic mai mentides. Puc equivocar-me com tothom, però mai no dic de mentides.” I un cop més, l’alcalde Ballesteros mentia, i s'equivocava. Mentia dient que no era un mentider, i s'equivocava pensant-ho, perquè si qui pinta és un pintor, qui menteix és un mentider. I ell ha mentit i menteix.

Mentia en sortir de la reunió amb la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat perquè aquesta no només recomana sinó que insta preceptivament. I l'informe que li havien presentat era demolidor per a les seves intencions. No permetetia les salvatjades que el dia abans, en el Ple Municipal, havien aplaudit els membres de la Junta de Compensació de la Budellera mentre es debatia la moció que la CUP havia presentat per aturar el Pla i que només la mateixa CUP i ERC van votar a favor. Ara, Ballesteros s’atribuïa la decisió de refer el pla com si aquesta fos seva. Tal com els lluitadors de sumo, la força exercida contra ell la convertia en força contra els que s’oposaven a ell canviant senzillament l’enfocament dels fets i mentint sobre qui havia decidit o obligat als canvis en el pla urbanístic.

Ballesteros pot dominar el tempo comunicatiu i transformar una derrota absoluta de l’urbanisme especulatiu a Tarragona, que és el seu i el de García, en una victòria del diàleg amb els veïns i veïnes a qui en aquest pla no han tingut en compte en cap moment. El seu pla urbanístic, el pla que Milà va redactar des del seu despatx d’arquitectes i que volia desenvolupar des de la Regidoria d’Urbanisme de la ciutat amb el seu vot delegat en la consellera Ivana Martínez, estava mal fet i caldrà revisar-lo en profunditat. I això no serà gràcies a Ballesteros sinó que es farà a pesar d'ell.

Aclarida la qüestió sobre qui ha aturat de moment el pla de la Budellera i per quins motius, els diaris de la ciutat obren joc amb una altre vell tema que, com Terres Cavades o l’all, va, ve, torna i retorna. I és que l'alcalde amenaça que veuria amb bons ulls la construcció d’un nou restaurant al Fortí de la Reina... Que no pari la música!!! Ara només faltaria que destituïssin el president dels Jocs o que el Mercat, que després de nou anys d'obres anuncia la seva obertura, no es pogués obrir per algun defecte de construcció i demostraríem fefaentment que o bé s'ha acabat la corda o bé l'Equip de Govern municipal ja no hi veu de cap ull i «ojos que no ven» ja sabem què s'acaba xafant.

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid