Algú ha deixat escrit que es pot conèixer la història d’un determinat període, estudiant les biografies de les persones que hi van viure i, ésser elements històricament actius durant l’espai de temps objecte d’estudi. És per això que les memòries, les autobiografies, al situar l’individu en el context de la seva època, el consideren com a pont d’estudi del seu grup social i univers mental. Amb aquesta biografia, pretenem l’aproximació a l’imaginari col·lectiu del món separatista, excursionista, dels anys de la Dictadura, la Generalitat republicana i la guerra.
En la reflexió anterior, ens volem referir no només a l’estudi de les elits polítiques, econòmiques, culturals, “els grans homes”, sinó també a les classes subalternes, els sectors populars, que seria el cas del nostre biografiat. Nosaltres tenim una considerable literatura memorialística, al llarg segle XX, sobretot pel que fa a la guerra dels tres anys (1936-39) i el primer franquisme (1939-52).
La curta vida de Josep Costa i Cabrer és l’exemple paradigmàtic d’un militant obrer independentista, representat per la seva doble militància en organitzacions patriòtiques (JEREC) i obreres (CNT)
La majoria de les dades emprades en la redacció de l’article són extretes de la biografia, El primer que va escalar el Cavall Bernat, el seu autor, Manuel Costa i Cabrer, Major d’Infanteria en Campanya, era germà del biografiat. L’escrit va aparèixer al número 26, de Quaderns de l’Exili, març-abril del 1947, pàgina 30, Coyoacán (Mèxic).
J. Costa va treballar com a electricista, afiliat al Sindicat Únic (CNT), en un atemptat, els pistolers del Sindicat Lliure de la Patronal el van ferir al cap. Associat amb altres amics va fundar la Societat de Transports de Catalunya. Es dedicaven a transportar fruita a l’Estat veí. Membre d’un sens fi de clubs alpinistes, d’acord amb el seu model de vida proper a la natura, era vegetarià i naturista. Expert muntanyenc, coneixia els pics més importants de la nostra terra. Copio del text original: A més, li agradava recórrer els Països de Llengua Catalana en interminables caminades. Des de Poblet i Santes Creus, passant per l’Arc de Barà i la Costa Brava, saltant a la Cova del Drac de Mallorca, fins a Penyíscola i Xàtiva en el País Valencià, saltant al Pic de l’Aneto a l’Aragó Català que és el més alt de totes les nostres terres, no va deixar res per veure i estimar. Va batre el rècord dels 30 i tants quilòmetres en la formidable cursa lliure “Travessia del Montseny”, a través del Matagalls, les Agudes i l’Home Mort, aquesta gesta li va valer una magnífica copa d’or.
Josep Costa es va fixar en el desafiament, el repte personal, que representava el gegantí monòlit de Montserrat, el “Carall Bernat”, el nom li prové de la semblança que té amb un penis, la censura però, no podia permetre que un nom popular que definia amb precisió l’accident geogràfic, però tan poc espiritual pel recinte montserratí, espatllés l’espiritualitat de la muntanya. El monòlit es rebatejà com a “Cavall Bernat”, res a veure amb la forma del pilar rocós, en tot cas l’eufemisme, canvi de carall, per cavall, per dissimular la falsificació.
El “Carall Bernat” eleva la seva testa, èpicament calba, a 1.100 metres per sobre el nivell del mar, per als escaladors era considerat un cim de molt difícil accés. Josep Costa va entomar el desafiament que representava el penis geològic, es va enrotllar una bandera catalana al tors, i va iniciar l’escalada junt amb els seus dos amics de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) Josep Aixa, conegut com a Josep Boix, i Carles Balaguer, que un any després ingressaren a la Milícies Pirinenques, van aconseguir coronar la cresta granítica, on va onejar la bandera quadribarrada, era el 25 d’octubre del 1935.
Quan els Fets d’Octubre del 1934 es va batre als rengles de l’Aliança Obrera, el 1936 havia de participar en una expedició anglesa a l’Everest, el seu nomenament de secretari del Comitè de l’Olímpíada Popular de Barcelona (juliol del 1936) li impedí la seva cita amb la muntanya. El juliol del 1936 formava part del Casal Nacionalista Obrer Espartacus del Districte VIè, adherit a les Joventuts d’Esquerra Republicana--Estat Català (JEREC). A la Plaça Universitat fou fet presoner per l’exèrcit feixista, es va poder escapolir i va prendre part en els combats de la Plaça de Catalunya i en l’assalt a la Telefònica.
Després d’haver participat en la batalla per alliberar Casp, el President Lluís Companys li confià el comandament d’una Patrulla de Control. Com a conseqüència dels Fets de Maig (1937) decideix de tornar al Front amb el grau de tinent d’infanteria, serveix a les ordres del seu germà Manuel, a la 128 Brigada Mixta, després és destinat a la 145 Brigada. Durant la Batalla de l’Ebre, en una missió d’exploració amb la seva secció van caure en una emboscada i fets presoners pels feixistes, l’octubre del 1938. Hi ha dues versions sobre la seva mort, en l’article del seu germà, s’hi diu que fou afusellat a Burgos el 1939, el seu nebot Jordi Costa i Roca (1925-2000) enginyer químic i professor de física al Liceu de Ceret (Vallespir), m’explicà 30 anys després, que la versió que tenia la família, era que ell i els seus soldats foren afusellats després de ser fets presoners.
Quan parlem de memòria històrica, ho hem de fer recordant aquests exemples de fidelitat a la terra i a la classe treballadora, que ens han permès de superar tots els intents d’anorrear-nos com a poble, de genocidi cultural, que hem patit al llarg del temps.
