La dreta tarragonina privatitza els Jocs Mediterranis

Si la majoria de les coses que fins ara sabíem dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017 no ens agradaven o no ens aportaven res més que dubtes i recels, el Plenari Municipal del passat divendres 22 de juliol va acabar de convèncer-nos que els Jocs no només seran un nyap monumental que a nivell públic passarà entre la més gran de les indiferències sinó que alhora serviran com a expositor pràctic de les polítiques municipals de dreta dura del PP.

Va ser en aquest mateix Ple on va quedar més clar que mai qui porta la batuta dels Jocs  des de l’Equip de Govern, i  ja no és Ballesteros (que ha passat a fer el trist paper de justificador de rostre humà del neoliberalisme més dur contra les persones), ni Vilamayor (que cada cop s’allunya més del seu paper de “jove promesa” i esdevé “ombra” del seu propi personatge) sinó l’alcalde Fernández, Alejandro Fernández, líder del PP tarragoní i mà dreta de l’Albiol, no el municipi sinó el xenòfob, al Parlament de Catalunya.

Dimecres 20 de juliol a les 3 i un minut de la tarda, la Secretaria General de l’Ajuntament de Tarragona, per indicació de l’Alcaldia, anunciava als consellers de la ciutat que en el plenari del dia 22 s’inclouria “un assumpte fora de l’ordre del dia, prèvia declaració de la urgència.” El punt portava el títol de “Tramitar l’estudi de viabilitat per a la concessió administrativa de l’Anella Mediterrània dels Jocs del Mediterrani 2017 i sotmetre’l a informació pública.” L’empresa Santa Gadea Gestión SL proposava explotar el llegat dels Jocs Mediterranis durant 40 anys i l’Equip de Govern de PP-PSC-UDC ho anunciava i defensava amb tanta alegria i fermesa que semblava que si Santa Gadea els hagués proposat privatitzar la gestió de tot l’Ajuntament també haguessin dit que sí. O potser ja ho tenen al cap...

L’Equip de Govern deixava clar, finalment, quina era la utilitat dels Jocs, o com a mínim, qui se n’aprofitaria més que ningú, qui es folraria amb l’endeutament de l’Ajuntament que, cal tenir-ho clar, impedirà que l’entitat municipal doni molts dels actuals serveis. O algú es pensa que havent de pagar deutes i més deutes no es reduiran les ajudes socials, per exemple? El PSC empenyia cap al pedregar les seves mínimes polítiques socials i es llençava als braços de qui els dóna les idees (la ideologia) que no saben on trobar per sortir del clot on la defensa d’uns Jocs impossibles els ha portat. I ja se sap que un nou convers és sempre més radical que qualsevol dels vells fidels de la idea en qüestió.

Durant mesos, hem investigat, i continuarem fent-ho, qui es folraria amb aquest “esdeveniment” perquè és clar que a cap dels seus promotors li importa gens ni mica la promoció de l’esport, la cohesió social dels barris de Ponent o la recuperació d’una zona de la ciutat plena de brutícia i males herbes. I la veritat és que ara en sabem moltíssimes coses però si algú en sortirà guanyant més que ningú és clar que seran els futurs gestors dels equipaments, que passen a privatitzar-se de forma “moderna”. “Moderna” perquè ara les empreses no es queden les instal·lacions fetes amb diners públics sinó que treuen beneficis de la seva explotació. Així, la part pública hi perd per totes bandes i la privada tot el que recull són beneficis nets.

Els Jocs Tarragona 2017 seran un exemple clar de com l’administració pública fa la feina i una empresa privada, sigui Santa Gadea o qualsevol altra, en recull els beneficis. Evidentment, tot justificat “en benefici de la ciutadania local” que “podrà usar les instal·lacions a preus baixos” i “així s’impedirà que tot acabi com van acabar els equipaments de l’Expo de Sevilla”. Grans arguments, grans idees, gran robatori legal.

Tot plegat ens reafirma en les idees que teníem abans d’arribar a l’Ajuntament de Tarragona i molt més encara en la voluntat de lleixiu, que no passa per moure les polítiques municipals una mica més cap a l’esquerra, sinó per fer net de tanta corrupció i de tant capitalisme i de tanta barra.

I no, qui aplica polítiques de dreta dura ultraliberal no és d’esquerres per molt que ho diguin els seus estatuts i un tros de la seva història. I no passa res, tot i que és clar que per la dreta, senyors del PSC, sempre els guanyarà la gent del PP, que fa molts més anys que s’hi mouen i en coneixen totes les formes i expressions.