Quan tot just som a les envistes del poble, observem unes muntanyes de color blanquinós en distints indrets, són les restes del tractament de la carnalita, (clorur potàssic) que s’extreu de les mines de Sallent, Iberpotash. La presència d’aquests residus ha estat rebutjada per la població, i denunciada a diverses instàncies com a delicte ecològic. L’explotació minera que s’inicià el 1932, junt amb la indústria tèxtil i el sector metal·lúrgic, han donat el caràcter de poble obrer a Sallent.
En el mapa i nomenclàtor del poble, hi trobem al costat de la Plaça dedicada al fill il·lustre de Sallent, n’Antoni Maria Claret, l’antiga seu de la CNT-FAI d’abans de la guerra, a la seva esquerra, “el Centro Sallentino de enseñanza laica”, que té un fort regust d’escola racionalista, d’esperantisme, naturisme, vegetarianisme, del model de cultura obrera del XIX i XX.
Passejant pel poble ens trobem el Pavelló Municipal d’Esports, inaugurat el 31/10/2004, que duu el nom d’ Agustin Rueda Sierra (1952-1978), el sallentí que va néixer en una de les cases de la Colònia dels treballadors de les mines de potassa, que es coneixem amb el nom de la Botjosa. A.Rueda comença a treballar als 13 anys, l’apassiona jugar a futbol, organitza un equip. Quan el febrer de 1972 s’inicia una vaga amb el tancament de les mines de Sallent i Balsareny, A.Rueda inicia el seu compromís en defensa dels interessos del moviment obrer des de la seva militància a la CNT. Detingut el febrer del 1977 a la ratlla de la frontera, és acusat de ser membre dels Grups Autònoms de Combat (GAC), d’ideologia llibertària. Empresonat primer a Figueres i després a Girona. Estableix contacte amb la Coordinadora de Presos en Lucha ( COPEL) i n’esdevé un element actiu. El gener del 1978 és traslladat a la Presó de Carabanchel ( Madrid) allí és torturat i apallissat, el 14 de març mor com a conseqüència de les pallisses, xoc traumàtic, diu l’informe mèdic.
Baixant del Pavelló Municipal d’Esports i paral·lel al carrer Francesc Macià, trobem el carrer Guillem Agulló i Salvador ( 1974-1993), militant de Maulets de Burjassot, assassinat per joves integrants del Komando Marchalena del IV Reich.
Entre els dies 18 i 23 de febrer de 1932, s’esdevé la Revolta de l’Alt Llobregat, al poble de Sallent, Súria, Fígols i Cardona. S’inicia una vaga general revolucionària seguida pels minaires, el sector metal·lúrgic i el tèxtil. A Berga assalten les fleques, el dia 20 els vaguistes desarmen el Somatent i proclamen el comunisme llibertari, a l’endemà el moviment vaguístic controla el sud del Bergadà, el nord de Berga, i la ciutat de Manresa. Amb la intervenció de l’exèrcit, que fa centenars de detencions, s’acaba de forma incruenta la vaga. Es clausuren els locals de la CNT-FAI i del Bloc Obrer i Camperol (BOC). Molts obrers són empresonats al vaixell Buenos Aires, 108 són desterrats a Villa Cisneros ( Sahara Occidental) i Fuerteventura ( Illes Canàries).
Podem entendre aquest vaga com un element de pressió a la patronal per aconseguir millores salarials i de condicions de treball. També com senyal de protesta per una política econòmica, que no millorava les seves condicions de vida com a classe treballadora. Un element afegit seria l’enfrontament mitjançant la gimnàstica revolucionària, contra un Estat que no resolia els problemes, ni responia als interessos del moviment obrer.
Les figures d’ A.Rueda i G.Agulló, morts en defensa de les seves idees, són la representació simbòlica dels dos corrents que al llarg dels segles XIX i XX han estat hegemònics en la història dels Països catalans, el moviment obrer anarcosindicalista i el separatisme independentista, tots dos, enfrontats a un Estat que ens oprimeix com a treballadors i com a catalans que formem part d’una nació ocupada i colonitzada.
Salvador Seguí (1886-1923) en el seu discurs a l’Ateneu de Madrid el 1919, deia, A Catalunya els elements reaccionaris del catalanisme sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan, és en els moments en què es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l’Estat espanyol per a batre els treballadors catalans. Nosaltres ho dic ací, a Madrid,i quan convé també ho dic a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors de la Lliga que pretenen monopolitzar la política catalana, no per assolir la llibertat de Catalunya, sinó per a poder més bé llurs interessos de classe. I com que saben que Catalunya no és un poble mesell, mai no intenten deslligar la política catalana de l’espanyola, mentre que nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari hi guanyaríem,la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs amics madrilenys que m’escolteu,que si un dia es parlés seriosament d’independitzar Catalunya, els primers, i potser els únics, que s’oposarien a la llibertat de Catalunya, foren els capitalistes de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional. Un discurs d’actualitat que ens ensenya com la història pot ser una bona font de reflexió política.
