Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
M’he tornat a equivocar
09/11/2014 Agustí Barrera
Agustí Barrera, historiador, membre de la CUP  i veterà militant independentista Agustí Barrera, historiador, membre de la CUP i veterà militant independentista

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP a Arenys de Munt

Em va passar el 13 de setembre del 2009, i ara el 9 de novembre del 2014, les dues vegades vaig dir que no es votaria, que l’Estat no ho permetria, perquè era tan maldestre,  ineficaç i incapaç d’analitzar la realitat del procés polític  que s’està produint al Principat i en menor mesura a la resta dels Països Catalans, que l’impossibilitava d’adoptar mesures polítiques de diàleg i negociació. El missatge de l’Estat ha estat de desqualificació i criminalització, malgrat l’amenaça de la por, les dues vegades el poble català ha anat a votar.

He recordat les votacions de 5 anys enrere a Arenys de Munt, un poble de 8.300 habitants, ara, és tot el poble del Principat que ha anat a les urnes, s’ha produït un salt quantitatiu i qualitatiu en el nivell de consciència política del poble català, s’ha socialitzat la voluntat d’independència. No necessitem l’aval “oficial” de cap institució que controli la validesa de les votacions, el control popular del poble autoorganitzat,  és la millor garantia del rigor del procés.

Aquest és l’Estat de nivells de corrupció africans, taxes d’atur del 25% de la població activa, que obliga els seus joves a emigrar, polítics imputats que segueixen en el càrrec, de les targetes opaques, dels Millet i Bàrcenas, dels Bancs recuperats amb diner públic, de l’estafa bancària de les preferents. El sistema  oligàrquic i l’Estat  com el seu representant estan immersos en una crisi sistèmica que els ha deixat sense discurs una vegada esgotat el temps històric del gran engany de la Transició, amb una alta taxa de desconfiança dels ciutadans que intenten pal·liar amb cares noves i joves,  que amb un punt de demagògia, diuen el de sempre, amb un embolcall de radicalitat verbal.

L’Estat,  a més a més de la seva ineficàcia esbalaïdora, ha esdevingut un tigre de paper, al qual només li resta el recurs de la repressió, difícil d’exercir en una Europa en la qual no gaudeix de simpaties i que el manté sota observació i quarantena.

Avui ho he pogut comprovar, l’Estat  i els seus buròcrates no han pogut contra un poble alegre i combatiu, que ha entès que per a la seva supervivència només la lluita li permetrà el seu alliberament nacional i social. El poble català ha pres les rendes del seu destí, ha estat un exemple de voluntat popular que cal que cristal·litzi en una coalició electoral clarament independentista i amb voluntat transformadora, que sigui present per igual al carrer que a les institucions i al teixit social, és així com anirem avançant cap aquella societat al servei de la majoria.

Avui el Sol ha tornat a sortir per l’Est, però semblava més resplendent, més roig.

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid