És el darwinisme social, estúpids!

La crueltat del neoliberalisme sembla no conèixer límits. Recentment s'ha produït a Madrid un desnonament perpetrat per unitat antiavalots de la Policia i ha estat especialment violent i salvatge. No hauria de sorprendre'ns el nivell d'agressivitat de la policia; de fet és ben lògic ja que la majoria d'agents son una colla de carques incultes amb un nivell educatiu més aviat baix i extremadament conservadors i de dretes. Llavors, quan es veuen abocats en aquest tipus de situacions, aprofiten per donar corda als instints més baixos i sanguinaris. No sé de què ens sorprenem, la veritat. La policia és un simple braç executar, els tontos útils i musculats d'un sistema pervers basat en les oligarquies i el seu domini.

L'emergència a Europa del capitalisme industrial va coincidir amb la formulació de les teories econòmiques clàssiques, que al segle XVIII van ser encarnades per la figura intel·lectual i moral d'Adam Smith i posteriorment pels seus deixebles. Així, a l'Anglaterra de finals del segle XIX va encunyar-se el concepte de Darwinisme social, que no és res més que la plasmació en termes socials  de les teories evolucionistes del naturalista Charles Darwin. El Darwinisme social parteix de la base que només els individus més aptes i forts estan capacitats per sobreviure i per tant és un error fer polítiques socials per afavorir els menys aptes que no son capaços de sobreviure per si mateixos.

La teoria s'ha anat desenvolupant i diversos corrents mundials l'han adaptat, des del feixisme i el racisme fins a l'imperialisme. Però des de la caiguda del mur hi ha hagut un rearmament ideològic de les teories clàssiques i avui el darwinisme social ja forma part de l'agenda de les multinacionals,les oligarquies i els poderosos, que dirigeixen el món i no volen compartir els escassos recursos amb la majoria social.

La imatge de la policia mercenaria atacant gent gran i infants respon a aquesta estratègia. Uns criminals tracen una estratègia totalitària  per marginar als pobres, als humils, a la classe treballadora, i uns mercenaris analfabets executen de forma freda les ordres de les oligaquies. Ho vam viure i veure amb el franquisme i ho tornem a veure avui. Uns li diran dictadura, uns altres neoliberalisme, uns altres simple crueltat, però el rerefons és el darwinisme social, la imposició dels més poderosos contra els més febles.

I davant d'això que podem fer? A banda de ser solidaris i no conformar-nos amb les injustícies, a banda d'apel·lar a la ma dura contra la violència policial, a banda de denunciar el sistema bancari i la complicitat dels governs sorgits de les urnes, a banda d'això hem de mirar la història, la història del segle XX i del segle XIX, a França, a Alemanya, a Anglaterra, a Catalunya, a Espanya, a Irlanda.