La CUP de Girona ha criticat la política de l’equip de govern gironí respecte a les persones que practiquen la mendicitat als carrers de la ciutat. Aquesta qüestió darrerament ha suscitat un cert debat públic arran d’unes declaracions del regidor de seguretat Joan Alcalà en què explicava que s’estan imposant sancions a les persones que pidolen i recomanava a la ciutadania no donar-los diners.
L’organització ha denunciat que l’aplicació de mesures coercitives per part de la policia municipal com ara les multes afavoreix l’estigmatització i la criminalització de la pobresa, i en cap cas contribueix a solucionar les situacions d’exclusió social que pateixen les persones que fan ús d’aquesta pràctica. La CUP ha criticat que es tracti la mendicitat com una simple problemàtica d’ordre públic, en comptes de posar el focus en la situació de desigualtat social creixent, causa principal d’aquest fenomen. Igualment, ha denunciat que l’actitud del regidor Alcalà suposa “una crida a la insolidaritat i a la deshumanització de les persones indigents”.
En aquest sentit, la formació ha reclamat un cop més que l’Ajuntament de Girona atengui la resolució aprovada pel Parlament la passada primavera, en què s’insta els municipis “a promoure la revisió de les ordenances de civisme i dels plans de seguretat perquè no accentuïn l’estigmatització i la penalització de persones en situació d’alta vulnerabilitat i pobresa” (resolució 577/X, punt 3.G). Al ple municipal del mes d’abril la CUP ja va presentar una moció fent aquesta petició, que va ser rebutjada amb els vots de CiU i PP.
Per la CUP, aquesta política “classista” de CiU demostra una vegada més l’obsessió de l’actual equip de govern per l’estètica, i l’aposta per “un model de ciutat que prioritza la promoció de la imatge i el turisme per davant de la població gironina i les problemàtiques que afecten els barris de la ciutat”. Un cop més, doncs, la CUP ha denunciat “la construcció d’una ‘marca Girona’ basada una ciutat d’aparador feta a cop de talonari, que menysprea i penalitza aquells sectors de la ciutat que no responen als cànons socials que es pretenen imposar des del govern municipal”.
L’ordenança de civilitat, qüestionada
L’ordenança de civilitat de Girona va tirar endavant, la tardor del 2012, amb només els vots de CiU i PP i amb el rebuig de múltiples entitats ciutadanes, i en l’aprovació es van desestimar diverses al·legacions que feien referència a l’estigmatització i criminalització de les persones amb pocs recursos. Al maig del 2013 setze associacions gironines van denunciar davant del Síndic de Greuges l’ordenança de civilitat, atenent al seu caràcter “coercitiu”. Des de la seva aprovació la CUP ja mostrar-se contrària a la normativa, i va proposar com a alternativa la creació d’un acord municipal per a la convivència ciutadana, elaborat participativament i basat en mecanismes de prevenció i mediació.
