El Josep Sabaté de Roquetes ens recordava que en moltes de les mobilitzacions que impulsava la Plataforma en Defensa de l’Ebre s’hi veien, enmig del mar de banderes blaves amb nusets, alguna de la Verge de la Cinta, patrona de Tortosa.
Aquesta plataforma, nascuda l’any 2000 a redós de l’anunci del Plan Hidrològico Nacional impulsat pel govern del PP d’Aznar amb el beneplàcit del govern de CiU a la Generalitat, esdevingué el moviment social organitzat mes actiu, participat i popular dels darrers decenis a les Terres de l’Ebre i un dels més importants del país. Aconseguí, no només tombar el PHN sinó introduir un nou concepte fins aleshores gairebé desconegut, l’anomenada nova cultura de l’agua i, al mateix temps, cohesionar i enfortir la societat i l’identitat ebrenca. Déu n’hi dó.
Aquest onze se setembre un altre moviment popular, l’Assemblea Nacional Catalana, ha aconseguit, amb la feina de desenes de voluntàries i voluntaris, aplegar centenars de milers de persones en una Via Catalana per la independència que ha desbordat el Principat pel nord i pel sud.
Agafats de la mà, s’hi barrejaven el groc de les samarretes de l’ANC, amb les de la marea groga en defensa de l’escola pública o la nova equipació del Barça amb un objectiu compartit: L’independència del país.
L’ANC ha aconseguit que milers –milions!- de catalans i catalanes s’uneixin entorn aquesta voluntat inequívoca, sense definir, per ara, el model de societat de la nova república ni reivindicar explícitament la nació complerta, malgrat en molts dels seus actes si pot veure, en lloc preferent, la silueta dels Països Catalans.
Una demanda, la de l’emancipació nacional, que es un dels eixos principals de la lluita de l’esquerra independentista d’ençà de la seva creació però que queda evidentment coixa si no va lligada a la transformació social. És per això que des de l’Esquerra Independentista s’ha impulsat la campanya Independència per canviar-ho tot que preten no només reflexionar sobre la necessitat d’introduir canvis socials en el procés constituient del nou estat, sinó també començar a definir i concretar una Agenda Social cap a la Independència i –molt important- cercar les majories socials i polítiques que la facin possible. I això ens obliga a cercar aliances àmplies i a ser al costat, ben agafadets del bracet, de l’ANC i l’independentisme popular.
*Aquest article ha estat elaborat conjuntament per Pau Juvillà Ballester, membre de la CGT i de la CUP de Lleida i per Adam Majó, regidor de la CUP de Manresa
