El juliol del 2007, l’Assemblea Nacional de Sant Celoni va escollir 11 persones com a membres del Secretariat Nacional de la CUP de les quals cinc repetien, el Josep Anton Vilalta de Torà, el Jaume Ramon de Vilafranca del Penedès, el Marc Serra de Montesquiu, l’Anna Gabriel de Sallent i el Narcís López de Sabadell. Els altres 6 ens incorporàvem de nou, el Marc Sallas de Badalona, l’Adam Majó de Manresa, la Lurdes Quitero de Valls, el Quim Arrufat de Vilanova i la Geltrú, el Toni Rico de Girona i jo de Lleida.
En l’Assemblea Nacional posterior del juliol del 2008 a Manlleu van sortir-ne diversos components del SN i van entrar la Laura Alegre de Sant Cugat, el Joan Guinovart de Reus, el Xavi Betran de Cardedeu i el Joan Jubany de Mataró. Finalment l’octubre del 2009 escollíem un nou secretariat, continuaríem el Marc Sallas, l’Adam i jo i s’incorporarien el Lluís Sales de Girona, el Joan Teran de Barcelona, l’Albert Botran de Molins de Rei, l’Aina Barahona de Celrà, el Jordi Salvia de Vilafranca del Penedès, el Xavier Angelergues de Reus, l’Oscar Mendoza de Vilanova i la Geltrú i el Quico Andreu de Sabadell. Posteriorment s’incorporaria també la Laia Altarriba.
Des d’aquell juliol del 2007 la CUP ha dut a terme 7 Assemblees Nacionals on hem aprovat, entre d’altres, uns nous estatuts el 2008 (amb un intens debat intern), una ponència política, un programa marc per les eleccions municipals i la decisió de concórrer a les eleccions autonòmiques al principat.
Hem crescut dels 20 regidors del 2007 als 100 d’avui amb 4 alcaldies, 3 diputats al Parlament de Catalunya, un increment més que significatiu en les assemblees locals (ara també comarcals) i una implantació, a partir d’aquest darrer Consell Polític, arreu del Principat amb nuclis al País Valencià i contacte constant a les illes.
Uns canvis profunds a l’estructura de l’organització i un treball intens coordinat, en una part important, pel Secretariat Nacional. Ha calgut molta feina per posar al dia l’economia de la CUP, segurament la feina menys visible i més ingrata, coordinar la confecció d’uns estatuts que van suposar una feina feixuga de mesos de reunions, preparar les campanyes electorals de les municipals i les darreres autonòmiques del principat, expansió, relacions polítiques,.... i moltíssimes tasques més que segur se’m escapen ara mateix.
Més d’una vintena de persones han format part del Secretariat Nacional de la CUP en 5 anys, en un secretariat no remunerat econòmicament on, bàsicament s’hi deixa temps i treball. Que avui una organització política hagi pogut disposar de l’esforç de totes aquestes persones es evidentment un aspecte mes que positiu i posa de manifest una organització en la que s’hi participa per convicció.
Però també posa en relleu que és difícil 4 anys de compromís i de compaginar la vida laboral i personal amb les responsabilitats que suposen formar part del SN i que han augmentat de manera significativa amb la nova realitat de la CUP i el seu progressiu creixement. Uns canvis que fan necessari repensar el model de participació dins del SN –però no només- per garantir-hi una participació democràtica àmplia que no depengui ni de l’edat ni del gènere, com tampoc de la procedència geogràfica ni de la situació laboral o familiar de cadascun. Hauríem de ser capaços envers la composició del SN però també de les comissions i grups de treball o seguiment, d’una banda, de garantir que totes i tots els militants que vulguin formar-ne part ho pugin fer en igualtat de condicions, i d’altra banda, que en resulti uns òrgans i espais de debat o treball el més equilibrat possible en quant a presència de diferents territoris, gèneres, edats, ocupacions.. amb fórmules que ens allunyin d’un perfil de membres: homes, joves, residents a l’àrea metropolitana i amb ocupacions a temps parcial.
I no sols això. Aquest darrer SN ha estat una barreja heterogènia de persones de diferents procedències territorials i, bàsicament i més important, de les diferents sensibilitats polítiques que composen la CUP. La qual cosa ha donat lloc a un treball que s’ha fet des de la diferència o el matís però amb un mateix objectiu; des del debat i la discussió però amb respecte; i amb un consens amplíssim que ha fet que, només en comptadíssimes ocasions, haguem pres decisions mitjançant votació. Un exemple, penso, que ha de continuar present en el SN fugint d’imposar unes o altres majories i que ha d’inundar l’esperit de tots els òrgans i àmbits de treball o debat al voltant d’una CUP diversa però cohesionada al voltant d’un projecte comú.
Perquè, com dèiem abans, durant i després de la campanya: som els que sentim que ha arribat l'hora de confluir i de gestar espais de poder constituent a cada vila o barri. Per això hem confluït també al SN, per això cal seguir fent-ho a cada espai, a cada assemblea.
