Francesc Macià: l’independentisme conspiratiu
Esbós biogràfic
Francesc Macià i Llussà havia nascut a Vilanova i la Geltrú el 21 d’octubre de l’any 1859; el seu traspàs s’esdevingué el 25 de desembre del 1933, enguany [1984] farà cinquanta anys. L’any 1874 ingressa a l’acadèmia d’enginyers militars de Guadalajara, d’on sortirà sis anys més tard amb el grau de tinent. Amb aquest grau és enviat primer a Madrid, on s’encarregarà de la secció de telegrafia, i després a Barcelona.
Es casa amb Eugènia Lamarca, filla d’una família de tarannà liberal, de terratinents lleidatans.
Amb motiu de l’assalt per part dels militars espanyols als locals del Cu-Cut i de La Veu de Catalunya mostra el seu desacord i la seva repulsa; en la tria entre l’estament militar al qual pertanyia o el greuge inferit a la societat catalana, Macià surt en defensa de la societat civil catalana.
Dins la coalició de la Solidaritat Catalana obté dues actes de diputat, una per Barcelona i l’altra per les Borges Blanques. Aquesta és la primera contesa política en la qual participa el jove militar de quaranta-vuit anys; així podem observar com d’unes primeres posicions ideològiques conservadores i regionalistes, es va radicalitzant progressivament, adonant-se de la necessitat, cada vegada més peremptòria, d’una reforma social, i de trencament amb el govern borbònic.
És en aquest període que entra en contacte amb el que s’esdevé al seu poble; és aleshores quan comença a perfilar-se el seu caràcter carismàtic, fet de l’elegància del gest, de la seva espontaneïtat, i de l’honestedat de qui no és polític professional.
És en aquest ambient de reflexió electoral on es va perfilant el seu ideari, on es radicalitzen els seus plantejaments socials, propugnant un canvi en les bases de la societat que impliqui una major justícia social.
És traslladat a Santoña, previ ascens a coronel, que no accepta, i renuncia a la carrera militar.
1917. Arran de la seva participació a l’Assemblea de Parlamentaris, defensarà posicions revolucionàries, la qual cosa l’obligarà al seu primer exili. És en el si d’aquesta Assemblea on Francesc Macià intentarà impulsar l’ala més radical. En aquests moments és quan s’adona que l’únic mitjà per a aconseguir la reforma social i la llibertat dels països de parla catalana, és mitjançant una revolució que destrueixi l’estat monàrquic; d’aquí la seva relació amb elements de la CNT.
Fixant-nos en el F. Macià d’aquelles dates (1917), podríem dir que és un nacionalista radical (independentista) i socialitzant, partidari d’una República Catalana.
1922. El 18 de juliol d’aquest any funda al Centre de Dependents una nova organització política, Estat Català, l’objectiu de la qual era potenciar una insurrecció nacional catalana, una revolució que defensés un Estat Català amb la total sobirania nacional ¡ àmplies reformes socials. És per això que Estat Català és una organització política, però amb infrastructura paramilitar. [Nota de l’editor de la versió web: Estat Català tenia com a precedent directe la Federació Democràtica Nacionalista, que el mateix Macià havia fundat el 1919]
La fundació d’Estat Català representa l’adopció d’una línia catalana en la resolució del nostre plet nacional i social.
1923. Setembre. Macià es refugia a Perpinyà. És en aquesta època quan la fase insurreccional armada de Francesc Macià serà més accentuada, mantenint contacte amb els nuclis de l’interior, el Directori d’Estat Català, anarquistes i comunistes, ¡ aconseguint l’ajut econòmic de les comunitats de catalans residents a Amèrica del Sud.
En aquest període, F. Macià serà l’aglutinant i el catalitzador de gairebé tots els intents insurreccionals que es produeixen en l’àmbit de l’Estat espanyol.
Veient que totes les temptatives insurreccionals fallaven, Macià decideix de comptar només amb les seves pròpies forces, i és així que l’any 1926 planeja l’acció de Prats de Molló.
L’operació de Prats de Molló consisteix en una penetració armada de diversos escamots amb un total d’uns sis-cents homes per la dita població, que confluirien sobre Olot, on intentarien que s’hi sumessin nou-cents reclutes catalans; l’operació era combinada amb una vaga general revolucionària convocada per la CNT i que esclataria a Barcelona i d’altres indrets juntament amb l’acció armada.
Per tal de fixar sota quines coordenades polítiques es feia l’expedició, extraiem alguns paràgrafs de la Declaració d’lndependència que s’havia de repartir tan bon punt s’hagués traspassat la ratlla de l’Estat.
"Declara Catalunya Independent, i tenint en compte que cada vegada que la voluntat de la majoria del poble català ha pogut expressar-se lliurement, s’ha manifestat de manera evident a favor de la República Catalana, i tenint en compte que aquest dret fonamental i etern de Catalunya a governar-se ella mateixa ha estat avui usurpat per la força del govern espanyol, opressor de la Pàtria Catalana...".
A causa de la presència en els rengles dels conjurats d’un grup de membres de la Legió Italiana de Voluntaris per la Llibertat dels Pobles, un dels quals era vigilat per la policia francesa, els membres de l’exèrcit català foren detectats i detinguts poc abans del seu pas per la ratlla fronterera.
Malgrat que l’operació militar no reeixí, l’empresonament dels participants a la Santé parisenca (129 detinguts) i l’ulterior procés foren una extraordinària caixa de ressonància que donà a conèixer el cas català davant l’opinió mundial.
En les seves declaracions davant del tribunal, Macià diu: "Som ciutadans d’un poble que ha estat lliure ¡ que ho vol tornar a ésser".
En l’intent de Prats de Molló hem de veure la voluntat del gest pròpia d’una actitud heroica —a semblança de la Pasqua irlandesa del 1916—, un acte generós que sotraguejà les energies adormides de la nació, un acte que fou el catalitzador per a una presa de consciència nacional més radical.
És a partir d’aquest moment que "l’Avi" esdevé l’home símbol que encarna el desig de llibertat nacional i social del poble treballador català. El seu gest tindrà ulteriorment una notable capitalització política.
Després d’ésser expulsat de l’Estat francès inicia un llarg periple per terres americanes, amb breus estades a Bèlgica.
La visita, acompanyat de Ventura Gassol, a l’Uruguai, Xile i Argentina i Cuba, obeïa a la voluntat ferma d’aconseguir adhesions per a continuar la tasca conspirativa, fins a la victòria final.
El seguit d’actes i mítings en terres d’Amèrica responia a la voluntat d’articular un organisme únic del nacionalisme català.
Duna especial importància política és l’Assemblea de l’Havana celebrada el 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre del 1928, on es redacta una constitució provisional de la República Catalana amb 212 articles.
A partir d’aquesta Assemblea, Macià proposa la creació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, que pretén l’aplegament de tots els separatistes catalans per a la completa reivindicació nacional. [Nota: en aquella època, els independentistes s’autodessignaven separatistes, tot i la imprecisió del terme i la càrrega pejorativa que ja tenia en boca dels imperialistes].
1930. Travessa il·legalment la ratlla d’Estat i arriba a Barcelona; és detingut ¡ retornat a Bèlgica.
1931. Pel febrer d’aquest any retorna a Catalunya i comença a treballar per reorganitzar tots els grups amb vocació política nacional. Així els dies 17, 18 i19 de març del 1931, com a resultat de la Conferència d’Esquerres del barri d’Hostafrancs, sorgeix un nou partit, l’Esquerra Republicana de Catalunya, constituïda per elements federals, republicans, catalanistes, juntament amb els membres d’Estat Català. Aquest nou partit, l’ERC, aconsegueix un èxit esclatant a les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931.
Francesc Macià, el matí del 14 d’abril, proclama, en nom del poble català, l’Estat català sota el règim d’una República CataIana. Aquesta institució no es pogué mantenir pe fet de no tenir un poder coercitiu, una força armada que garantís una conquesta revolucionària com era la constitució d’un Estat català.
Per a Macià i bona part dels seus seguidors haver d’acceptar, per manca d’una força real, el pas d’una República Catalana a Govern de la Generalitat, fou un pas difícil d’acceptar.
Una vegada Francesc Macià en el govern, l’acceptació de la realitat dels pactes polítics obligà l’home d’acció radical a tot un seguit de giragonses polítiques que no s’adeien gaire amb el seu tarannà radical.
Francesc Macià representa els anhels de llibertat nacional i social del poble treballador català.
La seva actitud radical, resultat d’haver esgotat totes les vies polítiques per a aconseguir la independència dels Països Catalans, és un senyal de la seva coherència política i un exemple a seguir per a les noves generacions d’independentistes.
-Francesc Macià, intent de cronologia-
[Amb lleus correccions i afegitons realitzades pels editors d'El Talp]
1859. Francesc Macià i Llussà neix a Vilanova i la Geltrú. "Restauració" dels Jocs Florals de Barcelona. Immersió de Monturiol amb l’Ictíneo. Darwin: On the origin of spices.
1860. Agressió imperialista espanyola al Marroc. Neix Joan Maragall.1861. Víctor Balaguer publica la Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (5 v.).
1868. Revolució de Setembre (Sexenni Revolucionari). Pi i Margall: Las nacionalidades. Projecte de constitució de l’Estat català per Valentí Almirall.
1869. Pacte de Tortosa entre federalistes del Principat, el País Valencià, les Illes i l’Aragó.
1871-1873. Josep-Narcís Roca i Farreras teoritza el "patriotisme social defensiu" progressisto-popular, pancatalà i filoindependentista.
1873. Primera República espanyola. Intent de proclamar a Barcelona l’Estat català dins una República Federal Espanyola. Bakunin: Política i anarquia.
1874. Cop de Pavía i dictadura pseudorepublicana. Cop de Martínez Campos: Restauració borbònica. Macià ingressa a l’acadèmia d’enginyers militars de Guadalajara.
1879. Valentí Almirall funda el Diari Català, primer en la nostra llengua.
1880. Primer Congrés Catalanista a Barcelona.
1882. Valentí Almirall funda el Centre Català. Neix Lluís Companys.
1883. Segon Congrés Catalanista a Barcelona. Acord que els partits catalans han de ser d’exclusiva obediència catalana.
1884. Articles nacionalistes de Roca i Farreras a L’Arc de Sant Martí.
1886. Valentí Almirall: Lo catalanisme.
1888. Macià, ascendit a tinent coronel, es casa amb Eugènia Lamarca i de Mier. Gran Exposició Universal de Barcelona. Missatge a la reina regent Maria Cristina.
1890. S’engega la commemoració del Primer de Maig al país.
1892. S’inicia el terrorisme àcrata a Barcelona. La Unió Catalanista elabora les Bases per a la Constitució regional catalana ("Bases de Manresa"). Es congria el Modernisme literàrio-artístic entorn del grup de L’Avenç. Torras i Bages: La tradició catalana.
1895. Esclata la darrera rebel·lió a Cuba.
1897. Missatge de quaranta-cinc entitats nacionalistes a Jordi I de Grècia amb motiu del conflicte nacionalista de Creta.
1898. Missatges de la Unió Catalanista demanant la pau amb Cuba i l’autonomia del Principat. Francesc Flos i Calcat engega l’escolarització en català.
1899. Centre Nacional Català, escissió de la Unió Catalanista. Dr. Robert, alcalde de Barcelona. Tancament de caixes. Neix l’Agrupació (des del 1902 Associació) Protectora de l’Ensenyança Catalana. Fundació del Futbol Club Barcelona.
1901. Es funda la Lliga Regionalista. Victòria de la candidatura dels quatre presidents (B. Robert, L. Domènech i Montaner, A. Rusiñol i S. Torres). Grups protoindependentistes engeguen la commemoració de l’Onze de Setembre, malgrat la repressió policial. Joaquín Costa: Oligarquía y caciquismo.
1902. Vaga general. Es funda la revista Cu-Cut!
1903. Fundació del CADCI, dels Estudis Universitaris Catalans, de la revista catalanista intransigent La Tralla i del grup València Nova.
1904. Fundació de la revista nacionalista d’esquerra (després diari) El Poble Català per Lluís Domènech i Montaner, Jaume Carner i Ildefons Sunyol, escindits de la Lliga Regionalista arran de la visita d’Alfons XIII a Barcelona.
1905. Assalt dels militars al Cu-Cut! i a La Veu de Catalunya. A Madrid s’aprova la Llei de Jurisdiccions, que posa en mans de l’exèrcit els "crims de lesa pàtria".
1906. Macià renuncia a la carrera militar i es presenta com a diputat per la Solidaritat Catalana (unió del catalanisme, des de carlins fins a federalistes); es tornarà a presentar i sortirà reelegit a les Borges Blanques, el 1910, 1914, 1916, 1918, 1920 i 1923. Creació del Centre Nacionalista Republicà. Naixença oficial del Noucentisme (Eugeni d’Ors). Enric Prat de la Riba: La nacionalitat catalana. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Es crea la Lliga Musulmana a l’Índia.
1907. Constitució de la Solidaritat Obrera. Triomf electoral de la Solidaritat Catalana. Fundació de l’Institut d’Estudis Catalans. Assemblea Regionalista Valenciana, amb important delegació de Solidaritat Catalana.
1909. Setmana Tràgica. La Lliga aplaudeix la repressió. Campanya internacional contra l’afusellament de Ferrer i Guàrdia.
1910. Fundació de la CNT. Constitució de la Unió Federal Nacionalista Republicana (Pere Coromines, Francesc Layret i Lluís Companys). Malgrat les relacions amb la Lliga Regionalista, Macià s’apropa a la UFNR. La Lliga adopta la consigna pratiana "Catalunya endins".
1912-1913. Guerres Balcàniques. Normes ortogràfiques de l’IEC (1913).
1914. Autonomia per a Irlanda. Mancomunitat de Catalunya, amb Prat de la Riba com a president. La Primera Guerra Mundial provoca la radicalització del moviment nacional català i les primeres reivindicacions pancatalanes amb contingut polític. Histèria ultrafrancesista a Catalunya Nord.
1915. El Dr. Martí i Julià fracassa en l’intent de transformar la Unió Catalanista en partit nacionalista socialitzant. La Unió resta com a plataforma filoindependentista.
1916. Rebel·lió irlandesa de Pasqua. Fundació de Nostra Parla, implantada a tot el país. Mapa pancatalà de Griera. Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans. Manifest Per Catalunya i l’Espanya Gran, de Prat de la Riba. Triomf electoral de la Lliga Regionalista al Principat, amb decadència del lerrouxisme. Aliança revolucionària CNT-UGT.
1917. Revolució bolxevic. Vaga general revolucionària als Països Catalans. Assemblea de Parlamentaris a Barcelona; Francesc Macià hi proposa de constituir-se en convenció revolucionària, i ha de fugir a l’Estat francès perseguit per la policia. Sota la direcció de Cambó, la Lliga traeix l’Assemblea de Parlamentaris i entra al govern espanyol. A França els voluntaris catalans que lluiten en els rengles aliats funden la revista La trinxera catalana. Rovira i Virgili publica El nacionalismo catalán, adreçat a l’opinió pública espanyola. Fundació del Centre Regionalista de Mallorca.
1918. Fundació de la Unió Valencianista Regional i revitalització de la Joventut Valencianista. Congrés cenatista de Sants. Campanya mancomunitària pro Estatut d’autonomia principatí; el projecte és aprovat per 1.046 municipis sobre 1.072. Disturbis als carrers de Barcelona entre patriotes catalans i grups espanyolistes. Neix la bandera estelada. Auge de l’avantguardisme literàrio-artístic català.
1919. Vaga de la Canadenca i congelació de la campanya autonomista. L’agudització de la lluita de classes extrema les tendències reaccionàries d’una Lliga nacionalment claudicant. S’accelera l’evolució nacionaldemòcrata de la intel·lectualitat professional, mentre el marxisme va divulgant-se en cercles obrers. Macià funda la Federació Democràtica Nacionalista.
1920. Sindicat Lliure anticenatista, dels pistolers de la patronal. Assassinat de Francesc Layret. Vaga general. El català Josep Joffre, mariscal de França, presideix els Jocs Florals de Barcelona. Josep Tarradellas funda la Joventut Nacionalista La Falç.
1922. Proclamació de l’Estat Lliure d’Irlanda (Éire, sota estatus de dominion). Fundació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Conferència Nacional Catalana: neix Acció Catalana (J. Bofill i Mates, L. Nicolau d’Olwer, A. Rovira i Virgili). Macià funda l’organització Estat Català. Catalanització del diari La Publicitat.
1923. Fundació de la Unió Socialista de Catalunya (Rafael Campalans) i de la Unió de Rabassaires. Assassinat de Salvador Seguí. En l’article L’endemà de les festes, Joan Crexells defensa l’independentisme contra el regionalisme de Cambó. Neix l’Associació per la Cultura de Mallorca. Galeuzca, pacte nacionalista entre gallecs, bascos i catalans. Dictadura de Primo de Rivera, inicialment amb suport de la Lliga. Nou exili de Macià.
1924. La Mancomunitat és posada en mans de monàrquics espanyolistes. Al Principat, la repressió lingüístico-cultural primoriverista provoca un augment de la conscienciació nacional entre les masses. Auge del llibre i la premsa en català. Fallida del Noucentisme. Neix la Federació Comunista Catalano-Balear (Joaquim Maurín), cada cop més distanciada del PCE. Sorgeixen grups paramilitars clandestins, com la Societat d’Estudis Militars, d’Acció Catalana.
1925. Liquidació de la Mancomunitat. Acció de nacionalistes catalans en el Comitè de Minories Nacionals de la Societat de Nacions. És constituït a París el Comitè d’Acció de l’Aliança Lliure (cenatistes i independentistes) per tal de portar una estratègia antidictatorial catalana diferent de l’oposició espanyola. Macià busca ajut a Moscou: s’entrevista amb Bukharin i Zinóviev acompanyat per Andreu Nin. Estat Català emet l’emprèstit Pau Claris. Bandera Negra, grup independentista radical, atempta contra Alfons XIII a Garraf. De Valera vol crear una Lliga de Nacions Oprimides.
1926. Intent de penetració de guerrilles al Principat, des de Prats de Molló.
1927. Ressò internacional del judici a París contra la conjura fracassada de Prats de Molló. Publicació a París de La Catalogne rebelle. Fundació de la FAI. Primer assaig marxista en català: La lliçó de la història: cap a un món nou, de Josep Llord. González Alba funda la primera editorial catalana d’orientació marxista: L’Arc de Barà. Al País Valencià, una intel·lectualitat plenament moderna, progressista i pancatalanista engega la construcció d’infrastructura cultural autòctona.
1928. Viatge de Macià per Amèrica; contactes amb els catalans emigrats. L’Assemblea de l’Havana redacta una Constitució provisional de la República Catalana. Fundació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya. A l’interior, fundació del Partit Comunista Català (Jordi Arquer).
1929. Trotski és expulsat de l’URSS.
1930. Exiliat de l’URSS estalinista, Andreu Nin torna a Catalunya i encapçala l’OCE (Esquerra Comunista des del 1932). Cambó publica Per la concòrdia i és replicat per Bofill i Mates amb L’altra concòrdia. L’autoritarisme cambonià (Les dictadures, 1929) és contestat per Nin (Les dictadures dels nostres dies), Maurín (Los hombres de la Dictadura) i Nicolau d’Olwer (Les lliçons de la Dictadura). Pacte republicà panestatal de Sant Sebastià, amb participació d’Estat Català, Acció Catalana i Acció Republicana de Catalunya. Fundació de l’Agrupació Valencianista Republicana i d’Acció Cultural Valenciana. Escindit del macianisme, Daniel Cardona agrupa l’independentisme paramilitar en Nosaltres Sols! Macià torna sobtadament a Barcelona per tal de forçar la situació; la policia el retorna a l’exili. Campanya per l’amnistia dels presos catalanistes i obreristes.
1931. Macià torna sense problemes (febrer). Al març, fusió de la FCCB i del PCC en el Bloc Obrer i Camperol (Maurín). Al març, Conferència d’Esquerres: fundació d’ERC (Macià, Ventura Gassol, Companys i Tarradellas), victoriosa a les eleccions municipals del 12 d’abril. El 14 d’abril, Macià proclama la República Catalana. La República Catalana pacta amb la República Espanyola el 17 d’abril, i el Consell de Govern Provisional (ERC i USC), presidit per Macià, adopta el nom de Generalitat de Catalunya. Tímida cooficialitat del català al Principat, la qual és negada a les altres regions. El projecte d’Estatut de Núria és plebiscitat pels ajuntaments i pels electors. Primeres gramàtiques fabrianes de les Illes. Gabriel Alomar defensa davant les Corts constituents espanyoles la inclusió de les Illes en la Generalitat de Catalunya. Campanyes autonomistes a les Illes i al País Valencià. Jaume Compte posa les bases del que esdevindrà Partit Català Proletari, primer a conjuminar independentisme i marxisme.
1932. Gener: insurrecció anarquista al Bages i al Berguedà, proclamació del comunisme llibertari a la Ribera Baixa i a la Safor, i de la República Soviètica a Sollana (Ribera Baixa). El Congrés de Madrid aprova un Estatut retallat, diferent del de Núria. L’independentisme interclassista s’organitza en el Partit Nacionalista Català. Són signades les Normes de Castelló. La Universitat de Barcelona esdevé autònoma.
1933. Intents revolucionaris faistes a Andalusia (Casas Viejas). Nombrosos actes en celebració del primer centenari de la Renaixença, amb paper destacat d’organitzacions patriòtiques com Palestra (fundada per Batista i Roca el 1930). Primeres gramàtiques fabrianes del País Valencià. Comitè de Relacions Catalunya-Mallorca. Mort de Francesc Macià i Llussà, a Barcelona, el 25 de desembre.
