Publiquen dos documents inèdits sobre la mort de Francesc Macià

Aquest Nadal s'han complert 78 anys de la mort de l'expresident de la Generalitat Francesc Macià. Amb motiu d'aquesta efemèride, l’Associació Memòria i Història de Manresa ha tret a la llum dos documents inèdits d’un gran interès històric relacionats amb la mort del president carismàtic.

D’una banda, la crònica titulada “La mort del President Macià”, que Joan Alavedra, secretari personal de Macià, va radiar a la seva secció “El fet del dia”, de Ràdio Barcelona, el Nadal de 1935.

Alavedra hi explica com es va viure aquella angoixosa matinada de Nadal i com Macià va acabar acceptant la mort: “En la seva cambra, resistia a la mort. Hi lluitava. No volia morir. Mancava tanta feina... Però així que ho va comprendre, va acceptar-la, la mort. Amb naturalitat, amb coratge, com tots els actes de la seva vida”. En aquesta crònica radiofònica Joan Alavedra defineix Macià com “Un home d’aquells que agafa un país, el desperta d’un crit, i el posa en marxa...”.

El segon document és una carta que Jaume Creus envià a mossèn Ramon Muntanyola, autor del llibre Vidal i Barraquer per aclarir-li alguns detalls de la mort i el funeral del president. Creus carrega fort contra el bisbe Irurita (“un mal bisbe, un gran enemic de Catalunya”) i explica com el cardenal Vidal i Barraquer va haver de telefonar-lo i obligar-lo a atendre les peticions de la família de Macià –que hi anessin capellans a resar l’absolta- a les quals es negava: “Al demanar pel bisbe li digueren que ja s’havia enllitat. Amb energia va comminar que es llevés i li va donar l’ordre taxativa que tot seguit s’enviés a casa del president el que demanava la família i es donés el degut compliment als seus desitjos. Així es va fer”.

A la carta hi ha referències també a la proclamació de la República i a l’afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera. Aquests dos documents provenen del fons de Jaume Creus, que ha proporcionat el seu amic i dentista Lluís Willaert. Joan Alavedra va enviar el seu text a Jaume Creus el Nadal de 1943.