Un dels mentors de la seva formació política és el mestre de Bellcaire d’Urgell, Jaume Arquer (1), que en la seva joventut fou acusat de cremar una bandera espanyola.
Es trasllada a viure a Barcelona on segueix escrivint en publicacions d’orientació patriòtica, o com en deien aleshores, separatistes L’Intransigent (1918-1922) o com a redactor en cap de La Sardana (1925-1937).
En el període anterior a la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930), com tants catalans al llarg de la història, s’ha d’exiliar a causa del seu compromís polític. Després d’una breu estada a París, on col•labora en la fundació del Casal Català marxa cap a Londres i Oxford ( 1922) on fa de professor d’idiomes i de corresponsal de La Publicitat (1922-1939). Treballa per a la Fundació Bernat Metge en la traducció dels clàssics. Estudia literatura anglesa i en concret la poesia, que després influenciarà la seva obra literària.
Retornat a París el 1923, col•labora amb Francesc Macià, amb el qual l’unirà una profunda amistat, fins al punt d’esdevenir el seu secretari personal. És el responsable del butlletí quinzenal Estat Català ( 1923-1925) que es publica a París.
El 1925 acompanya F.Macià a Moscou, per tal de recaptar ajut econòmic i suport polític, per a engegar un procés insurreccional que permeti l’alliberament de Catalunya. Andreu Nin els fa de guia i d’intèrpret a prop dels dirigents soviètics, s’entrevisten amb G.Zinoviev cap del Govern de l’URSS, i el aleshores secretari de la Komintern N.Bukharin. Tanmateix tot i l’aplicació del dret d’autodeterminació a la Constitució de la URSS, els seus dirigents no donaran suport a les peticions dels catalans, encara que manifestaran la seva simpatia pel projecte de F.Macià, que ells creien massa romàntic.
Tota aquesta activitat internacional la reflectirà en el seu llibre de memòries: De Balaguer a Nova York passant per Moscou i Prats de Molló, publicat el 1972 per Edicions Catalanes de París. Escriptor prolífic escriu poesia: Acoraments i gaudis (1925) Càntic d’amor (1934) Poetes russos de la Revolució) publicat a la Revista de Catalunya ( 1926), que serà reeditat en ple conflicte bèl•lic el 1937 pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, seguint amb la poesia escriu: Les gràcies terrenals ( 1958) i L’alegre vianant (1969). En el seu vessant literari J.Carner-Ribalta ha escrit, ultra les obres citades abans: L’etern adolescent ( novel•la, 1925), El triomf del Jazz ( teatre, 1932), El plaer de viure ( tercer Premi de teatre, I. Iglesies, 1933), Noies de setze anys ( teatre, 1934), Sota el cel dels tròpics (1935). L’alegre vianant ( 1969), Sícoris (1981) i les narracions Nits de lluna a l’Orinoco ( 1983). El 1945 fou guanyador de la Flor Natural dels Jocs Florals de Bogotà (Colòmbia).
Altres publicacions són el seu estudi sobre el lleidatà Gaspar de Portolà (1717-1786), resultat de les seves recerques a les biblioteques de Califòrnia, Nova York i Washington: Contribució a una biografia de Gaspar de Portolà (1971) Els catalans en la descoberta i colonització de Califòrnia (Mèxic 1947), en edicions a Catalunya publica: El complot de Prats de Molló (1987) i Retorn a Macià (1987), d’aquest text redactat un any abans de la seva mort cal destacar-ne dos eixos de la seva reflexió política: a).- la fallida del pactisme autonomista, que ha generat un Estatut escanyolit, insuficient, b).- la necessitat d’aglutinar totes les forces independentistes en un programa comú, per fer front a l’Estat espanyol. Ha traduït, algunes vegades amb col•laboració amb V. Gassol : P. Valéry, R.Tagore, M.Gorki, F. Dostoievski, M.Gorki, O.Wilde, A.Yeats.
El 4 de novembre de 1926 forma part dels 300 voluntaris catalans que des de Prats de Molló travessaran la ratlla fronterera i, dos dies mes tard, a Olot proclamaran la República Catalana, en una acció coordinada amb la CNT que havia de convocar una vaga general. L’intent fracassà per la delació d’un doble agent italià que denuncià els fets a la gendarmeria, uns 112 expedicionaris són detinguts, d’aquests el gener de 1927 disset són jutjats a París, el judici fou un triomf propagandístic perquè permeté de denunciar els crims de la dictadura, i féu conèixer la voluntat d’independència d’un ampli sector de la societat catalana a la premsa i l’opinió internacionals. Els acusats compliran dos mesos de presó i seran expulsats a Bèlgica.
Durant el seu exili belga i sota la direcció de J.Carner- Ribalta, Estat Català publicarà el recull de les seves experiències i testimonis del judici a La Catalogne rebelle. París (1927).
El 16 d’agost de 1928 arribaran a l’Havana F.Macià i el seu inseparable col•laborador Ventura i Gassol, des de primers de gener havien visitat tots els nuclis i entitats catalanes d’Amèrica del Sud, tres mesos abans J.Carner- Ribalta havia arribat a Cuba per a preparar l’Assemblea Constituent del Separatisme Català, ell hi presentava una ponència de tàctica: Concentració Nacional o Partit Separatista una altra de les ponències era la de J.Conangla Projecte de Constitució Provisional de la República Catalana, que es discutí i s’aprovà entre els dies 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre, al Centre Català de l’Havana, és coneguda com la Constitució de l’Havana. Durant la seva estada a l’illa escriu l’opuscle El cas personal de Francesc Macià en el Moviment Patriòtic de Catalunya (1928), on presentarà la figura de Francesc Macià com a cabdill indiscutible del separatisme català. Mentrestant publica assaigs i crítiques literàries al gairebé centenari diari cubà, Diario de la Marina ( 1844-1959).
Una vegada acabada l’assemblea, J.Carner-Ribalta, F.Macià i Ventura i Gassol, faran estada a Nova York. El primer treballarà en publicitat cinematogràfica per a la Paramount Pictures, més tard es traslladarà a Hollywood, on farà de guionista. Com a resultat de la seva experiència en el camp del cinema, publicarà després del seu retorn a Catalunya a l’editorial Barcino Com es fa un film (1934), el primer llibre català sobre cinema.
El 1931, instaurada la Generalitat Republicana, F.Macià cridarà al seu costat l’antic col•laborador, aquest mateix any el seu amic, Manuel Gonzàlez i Alba, li prologà i publicà a la seva editorial l’Arc de Berà el seu segon text sobre la figura de l’Avi, el Francesc Macià ( 1931).
Inicia un període de treball a la Conselleria de Cultura, dirigida per Ventura Gassol, des del 1933 fins al 1936 treballarà com a Cap de Premsa del Parlament Català, alhora promou des de la Generalitat el Comitè de Cinema.
Durant els fets del Sis d’Octubre del 1934, restarà al Palau de la Generalitat al costat del president Lluís Companys, serà empresonat amb la totalitat del Govern Català.
En esclatar la guerra és nomenat responsable de la Comissaria d’Espectacles del Govern Català, des d’on s’esforçarà per introduir el cinema a les escoles com a eina pedagògica, alhora impulsarà la formació d’un teatre i cinema innovadors, que s’adeqüin a les necessitats de la guerra i la revolució, per treballar en aquesta línia, farà venir a Catalunya el director teatral alemany Erwin Piscator ( 1893-1966). El seu desacord amb elements de la CNT-FAI que controlaven el Sindicat de l’Espectacle, l’obligaran a exiliar-se.
S’estableix primer a París, després a Mèxic i més tard a Nova York. A banda del seu treball professional com a traductor, publicista i escriptor, els anys següents (1939-1945) són d’una intensa activitat política, així, durant la Segona Guerra Mundial, participa en un programa radiofònic propiciat per l’Oficina d’Afers Interamericans dels Estats Units, de propaganda antifeixista.
El 1941, el Consell Nacional Català de Londres el nomena delegat seu als EUA, l’any següent es crea el grup Free Catalonia, el seu portaveu amb el mateix nom serà dirigit per J.Carner-Ribalta els anys 1942-1944. Free Catalonia col•laborà amb els serveis d’inteligència militar dels EUA, en l’elaboració d’un seguit d’estudis de tipus político- militar per tal d’enderrocar el règim del general Franco(2) , segons quina fos l’evolució militar de la Segona Guerra Mundial: Pla d’invasió de la Península Ibèrica, El problema polític ibèric. En la redacció d’aquests treballs sempre es partí del concepte de la totalitat de la nació, des de Perpinyà fins a Alacant.
El 14 d’abril de 1945 J.Carner –Ribalta, JM Fontanals i J Ventura Sureda, com a membres de la Delegació del Consell Nacional Català de Londres als EUA, presenten una Apel•lació a les Nacions Unides en nom de Catalunya, a la Conferència sobre Organització Internacional que es farà a San Francisco (California). En el document es demana que les Nacions Unides facin atenció al problema de l’alliberament nacional de Catalunya, a l’exercici del seu autogovern, a convocar un plebiscit per tal de decidir el seu caràcter de nació, que qualsevol conflicte entre Catalunya i Espanya sigui oït pel Consell de les Nacions Unides o la Cort Internacional de Justícia.
A finals dels anys vuitanta el Moviment de Defensa de la Terra, en la seva publicació La Veu de la Terra edità una biografia de J.Carner-Ribalta, que fou redactada per en Josep Sort i qui signa aquest text.
NOTES:
1) Pare de Jordi Arquer i Saltor (1907-1981) Polític i escriptor. El 1928 impulsà la formación del Partit Comunista Català (PCC) i el 1930 fou un dels fundadors del Bloc Obrer i Camperol (BOC). Des del 1935 és un dels destacats dirigents del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM).
2) Es tracta de l’ocupació de la Península Ibèrica en l’operació Torch, en la qual i participarien nuclis de catalans coneixedors dels posibles llocs de desembarcament, situats a la costa catalana.
