Per la sanitat pública universal i de qualitat, a Tarragona i arreu

Com que al CAP Muralles el Govern de CyU ha tancat les urgències, tot i que arribo amb tot el cos ple d'una forta irritació terrible evident a simple vista i amb una picor que arriba a ser dolorosa, em fan passar a la consulta d'un infermer amb 12 persones davant que esperen pel Sintron i per a anàlisis de sang. L'infermer ja decidirà, quan acabi amb els altres, si em porta al metge o no... Finalment em toca i l'infermer consulta per telèfon els meus símptomes a un metge que li diu que em punxi corticoides i em faci una recepta que signarà un altre metge, "a veure si en trobo cap per dalt". La professionalitat dels qui hi són és fora de qualsevol dubte, el bon tracte també, però no és aquesta la qüestió, és clar.

Així està la sanitat pública (i la concertada que es fa passar per pública) a Tarragona i molt pitjor. Tan pitjor que el 24 de setembre els Mossos d’Esquadra van detenir un malalt a l’hospital de Santa Tecla que es negava a marxar sense tenir dia i hora d’atenció, seguint una campanya que s'ha propaganditzat des del Grup de Sanitat de la CUP de la ciutat. L'home va ser acusat de desordre públic i resistència a l'autoritat, però s'entén perfectament que la gent exigeixi els seus drets bàsics i aquest ho és. Per això avui, 26 de setembre, s'ha fet, a la plaça Verdaguer de la ciutat, una acampada de les treballadores de la Xarxa Sanitària Santa Tecla, amb el suport de la PAH i les treballadores del transport sanitari.

Tot és poc per deixar clar que aquest és un dret universal, que ha de mantenir la seva qualitat i que el fet que es deteriori no és conseqüència de "la crisi" sinó de la voluntat ferma de les patronals sanitàries de folrar-se. I com ho han fet? Doncs ja ho hem explicat molts cops (vull recordar els companys de Cafè amb llet, per exemple) però resumidament. posant en el poderet català els seus homes (com Boi Ruiz de conseller de Sanitat; o Josep Prat com a excap de l'ICS) per desmuntar-ho tot i obligar-nos, als que ens ho puguem pagar, que passem a la sanitat privada. La gent més pobre, tal com passa a altres indrets del primer món capitalista sense drets humans reals en aquest sentit, com els Estats Units o Anglaterra, ja s'ho faran i si es moren de malaltia que es pugui curar, tal dia farà un any.

“La crisi” és “el xoc”, segons el llenguatge de Naomi Klein, que utilitzen gent com Josep Mercadé, delegat de CatSalut i responsable del desmantellament de l'Hospital Joan XXIII, o Joan M. Adserà Gebellí, director general i gerent de la Xarxa Santa Tecla, per justificar l'injustificable. Cal que coneguem les seves cares, per anar-nos-hi a queixar i posar noms a qui és responsable d'aquest deteriorament programat. No som tan ximples com sembla que pensin que som per tal com ens tracten i ni ara ni mai els ho permetrem! Malalts i tot els combatrem!