Una trentena de batlles de la Franja de Ponent, lingüístes i experts, a més dels representants de tres consells comarcals, han renovat avui el compromís de la Declaració de Mequinensa en defensa del català a la Franja També han decidit actuar davant la Justícia i la Unió Europea contra la nova Llei de Llengües de l'Aragó, que denomina com a LAPAO.
L'acord signat aquest matí a la població del Baix Cinca, compta amb el suport batlles i regidors de partits com el PSOE, la Chunta Aragonesista, un del Partit Aragonés, i també del PP
Els alcaldes volen aconseguir que es torni a anomenar llengua catalana i llengua aragonesa els parlars de les àrees orientals i pirinenques, en comptes de LAPAO i LAPAPYP. La declaració aprovada, que ha llegit l'alcaldessa de Mequinensa, Magdalena Gòdia, assegura que promouran "les actuacions que siguin necessàries davant de l'administració de Justícia, el Tribunal Constitucional i autoritats europees per a defensar la denominació de la nostra llengua i els drets dels seus parlants". El proper pas immediat que han acordat és la presentació de mocions a tots els Ajuntaments en defensa del català.
A diferència de la Declaració de Mequinensa del 1984, aquest cop no hi ha cap conseller del govern aragonès favorable a aquest moviment. Llavors Josep Bada, conseller d'Educació, va ser-ne un dels impulsors. Per això, alcaldes del PP i PAR, partits que a Saragossa han promogut la llei del Lapao, tindran ara menys cobertura política per adherir-s'hi. Tot i això, hi ha casos com Castellonroi, governat pel PAR, que mai no ha dubtat del nom i la unitat de la llengua.
L'esperit que fa 30 va servir per impulsar la Declaració de Mequinensa, per rebutjar les denominacions despectives de “chapurreau”. Aleshores es van fer reclamacions al govern d'Aragó i també es va sol·licitar la doble rotulació en català i castellà dels cartells de trànsit i dels municipis de la Franja.
Recollida de signatures
Els lectors i lectores de l'escriptor Jesús Moncada rebutgem absolutament la ignominiosa llei que promou la fragmentació de la llengua en anomenar LAPAO a la llengua catalana de la Franja. Consideren que aquest nom no és només un insult per als parlants de la llengua catalana, és també una estratègia de desmembrament d’una realitat cultural que ens uneix arreu dels territoris de parla comuna.
A més a més, manifesten que el genocidi cultural que s’està aplicant deliberadament atempta contra la literatura, esbiaixant un cànon literari comú que ha bastit la llengua catalana gràcies a la riquesa dels mots emprats per escriptors d’arreu. "Jesús Moncada, aquest gran artesà de la llengua, ha aportat al cànon literari català una gran diversitat de mots i d’expressions del català occidental, per la qual cosa ha enriquit el vocabulari i ha creat lligams entre els territoris de parla catalana que, sistemàticament, s’intenta de trencar" remarquen. A tot això demanen signatures d'adhesió per reivindicar el català a la Franja.
Per la seva banda, el Moviment Franjolí per la Llengua ha obert una pàgina de Facebook per canalitzar les reivindicacions pel català .
La Diputació de Lleida i la Paeria en defensa del català a la Franja
La Diputació de Lleida va aprovar dijous passat una declaració a favor del català que es parla a la Franja de Ponent i en contra de la denominació "LAPAO". El text aprovat reclama la recuperació del terme "català". La Diputació de Lleida ha estatla primera institució que ha expressat de manera oficial el seu rebuig a la llei de llengües d'Aragó.
La declaració, que va prosperar amb els vots de CiU, Convergència Democràtica Aranesa, PSC i ERC, defensa els drets lingüístics dels catalanoparlants de la Franja. El text considera que la llei de llengües aprovada per la cambra aragonesa no té base científica ni lingüística. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, creu que tot plegat s'emmarca en una estratègia del govern espanyol i del PP contra la llengua catalana: "Voler fer això que podríem dir-ne fer entrar el clau per la cabota, denominant i singularitzant amb un nou nom una llengua o una manera de comunicar-se, acaba sent molt agosarat."
Ahir mateix l'Ajuntament de Lleida va aprovar una moció, amb els vots del PSC i CiU, contra el nom de LAPAO i en defensa de la unitat de la llengua.
