L'Ajuntament de Mequinensa acollirà el proper 1 de juny una cimera d'alcaldes de la Franja de Ponent per posar de manifest una posició comuna contra la reforma de la Llei de llengües que el govern d'Aragó va aprovar i que canvia per LAPAO el nom del català que es parla en aquesta zona. Es tractaria de recuperar l'esperit que fa 30 anys va servir per impulsar la Declaració de Mequinensa, on es reivindicava la llengua catalana que es parla en aquest territori. A la cimera s'han convidat 53 alcaldes de les sis comarques de la Franja.
El Campell va ser el primer ajuntament a reaccionar, amb una moció aprovada en què es reclamava la vigència de l'anterior llei de llengües d'Aragó i es donava facultat a l'alcalde per defensar, davant els organismes que siguin necessaris, el català com a llengua pròpia del Campell. La moció es va aprovar amb el vot favorable dels cinc regidors del PSOE i un del PAR. El regidor del PP es va abstenir. També es reclamava el suport de la resta de la nació, perquè això és un pas més en una agressió global contra la nostra llengua, com estan fent a les Balears, com ho fa la llei Wert o com la prohibició de poder dir País Valencià.
A diferència de la Declaració de Mequinensa del 1984, aquest cop no hi ha cap conseller del govern aragonès favorable a aquest moviment. Llavors Josep Bada, conseller d'Educació, va ser-ne un dels impulsors. Per això, alcaldes del PP i PAR, partits que a Saragossa han promogut la llei del Lapao, tindran ara menys cobertura política per adherir-s'hi. Tot i això, hi ha casos com Castellonroi, governat pel PAR, que mai no ha dubtat del nom i la unitat de la llengua.
L'esperit que fa 30 va servir per impulsar la Declaració de Mequinensa, per rebutjar les denominacions despectives de “chapurreau”. Aleshores es van fer reclamacions al govern d'Aragó i també es va sol·licitar la doble rotulació en català i castellà dels cartells de trànsit i dels municipis de la Franja.
Recollida de signatures
Els lectors i lectores de l'escriptor Jesús Moncada rebutgem absolutament la ignominiosa llei que promou la fragmentació de la llengua en anomenar LAPAO a la llengua catalana de la Franja. Consideren que aquest nom no és només un insult per als parlants de la llengua catalana, és també una estratègia de desmembrament d’una realitat cultural que ens uneix arreu dels territoris de parla comuna.
A més a més, manifesten que el genocidi cultural que s’està aplicant deliberadament atempta contra la literatura, esbiaixant un cànon literari comú que ha bastit la llengua catalana gràcies a la riquesa dels mots emprats per escriptors d’arreu. "Jesús Moncada, aquest gran artesà de la llengua, ha aportat al cànon literari català una gran diversitat de mots i d’expressions del català occidental, per la qual cosa ha enriquit el vocabulari i ha creat lligams entre els territoris de parla catalana que, sistemàticament, s’intenta de trencar" remarquen. A tot això demanen signatures d'adhesió per reivindicar el català a la Franja.
Per la seva banda, el Moviment Franjolí per la Llengua ha obert una pàgina de Facebook per canalitzar les reivindicacions pel català .
La Diputació de Lleida en defensa del català a la Franja
La Diputació de Lleida va aprovar dijous passat una declaració a favor del català que es parla a la Franja de Ponent i en contra de la denominació "LAPAO". El text aprovat reclama la recuperació del terme "català". La Diputació de Lleida ha estatla primera institució que ha expressat de manera oficial el seu rebuig a la llei de llengües d'Aragó.
La declaració, que va prosperar amb els vots de CiU, Convergència Democràtica Aranesa, PSC i ERC, defensa els drets lingüístics dels catalanoparlants de la Franja. El text considera que la llei de llengües aprovada per la cambra aragonesa no té base científica ni lingüística. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, creu que tot plegat s'emmarca en una estratègia del govern espanyol i del PP contra la llengua catalana: "Voler fer això que podríem dir-ne fer entrar el clau per la cabota, denominant i singularitzant amb un nou nom una llengua o una manera de comunicar-se, acaba sent molt agosarat."
