Però aquesta reacció no ha estat uniforme al conjunt dels Països Catalans. Tot i que les protestes han estat immediates des de la societat civil i la comunitat educativa, els mitjans de comunicació de Balears, País Valencià i Aragó a penes s’han sentit al·ludits per la reforma educativa, i no precisament per que el tema de l’ensenyament en català no hagi estat notícia darrerament.
A les Illes, l’únic diari que tracta el tema en portada és el Diari de Balears i ho fa amb el mateix titular de l’Ara, amb el que es distribueix conjuntament. Però ni Diario de Mallorca ni Última Hora fan referència a un tema que és des de fa mesos una font de conflictes inacabables entre el Govern de José Ramón Bauzá i la comunitat educativa, per les intencions d’aquest primer d’imposar l’ensenyament en castellà, que per ara han fracassat pel poc interès de les famílies es escollir el castellà com a llengua vehicular. Però no sembla que els editors de les dos principals capçaleres de Palma hagin vist aquesta possible vinculació entre el model educatiu balear i la LOMCE, ja que a les notícies publicades a les seves edicions digitals es limiten a uns teletips d’Europa Press i EFE, redactats en clau estatal i sense cap referència específica al que suposarà per als estudiants balears.
Al País Valencià, Levante opta també pel teletip d’agència, que sols a la portada digital és “personalitzat” amb el titular “El Consell pagarà escola privada en castellà si falta oferta en la pública”. Las Provincias va més lluny i destaca en portada que “Catalunya haurà de pagar una escola privada als qui escullin el castellà”, com si la nova legislació no afectés l’escola valenciana, que ja té l’ensenyament en la llengua pròpia totalment amenaçat per un decret de plurilingüisme també fortament contestat per la comunitat educativa i l’oposició. La capçalera de Vocento manté, històricament, una línia editorial contrària a l’ensenyament en valencià i ahir mateix publicava un ampli reportatge titulat “Els alumnes que estudien en castellà obtenen millors reportatges acadèmics”. Això no és el que es desprèn de la lectura del text –en el que els estudiants de la línia en català i en castellà obtenen resultats similars- sinó que es limitaria als estudiants castellanoparlants que estudien en la línia anomenada de “normalització progressiva”. L’article, a més, no explica que aquesta opció no l’ofereixen les escoles concertades on es concentra la majoria d’estudiants de classes mitjanes i altes urbanes.
L’Heraldo de Aragón publica també la mateixa nota d’Europa Press –que també dedica el titular un aspecte relativament anecdòtic com és el tema de les escoles privades mentre no s’implementi la nova legislació- sense fer cap menció a les dificultats de l’ensenyament del català, ni tan sols com a llengua optativa per a molts estudiants de la Franja.
Ja fora del nostre país, El País, un diari que en un editorial del mes de setembre considerava que “l’evolució d’Espanya cap a un model federal, l’opció més sensata”, titula avui en l’edició digital que “Wert blinda l’ensenyament en castellà”.
