Des de l’edat dels 15 anys que estava vinculat a organitzacions revolucionàries, havent participat activament a les mobilitzacions que tenien per escenari les Rambles barcelonines els darrers anys 70 i primers 80.
Els estudis de català a l’institut del Prat (quan encara no parlava la nostra llengua) foren decisius en la seva evolució posterior cap a l’independentisme, que considerava element fonamental de la lluita de classes en una nació oprimida.
L’any 1983, amb motiu del centenari de Karl Marx, participà en una marxa internacional de joves marxistes que recorregué diversos països europeus. Fou propulsor de l’assemblea d’aturats del Prat, i participà en algunes de les seves tancades. Treballà algun temps a la Llibreria Xarxa, de la mateixa població, coneguda pel seu caire independentista.
Fou detingut per la policia el novembre del 1983, juntament amb dues persones més, mentre enganxaven cartells antirepressius dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). També havia participat sovint en activitats ecologistes i antinuclears.
Durant l'any 1984 realitzà el programa “L'Hora de la terra" a l'emissora local Ràdio Mediterrània. Fou, durant un temps, militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i pertanyia, des de la seva fundació, al Moviment de Defensa de la Terra (MDT), havent estat el màxim impulsor de l’assemblea local del Prat del Llobregat, a la qual representà durant algun temps a la Coordinadora dels CSPC.
Quan el cridaren a incorporar-se a fer el servei militar espanyol es declarà objector polític. A principis de 1985 es desvinculà de tota activitat pública i abandonà el Prat i el Baix Llobregat.
El dia 16 de desembre de 1985 moria a causa de l’explosió d’un artefacte al carrer Aldana de l'Eixample/Poble Sec de Barcelona. Terra Lliure donava a conèixer la seva militància a l’organització armada el mateix dia de la seva mort.
Comiat
L'enterrament de Quim Sànchez es va celebrar al Prat de Llobregat el dia 17 de desembre de 1985. Malgrat les inicials reticències de la família, l'estelada va acompanyar el seu taüt. La seva mare va dir, entre plors, que el seu fill havia mort en defensa d´un ideal i que no era pas un "terrorista". En aquells mateixos instants Jordi Cort i Hidalgo estava sent interrogat per la policia espanyola a la comissaria de Via Laietana ja que va ser detingut a 2/4 de dues de la matinada del dia 16 acusat de ser el presumpte co-autor juntament amb Quim Sánchez de diverses accions, entre elles la col·locació d’un artefacte explosiu al despatx de l’advocat ultradretà Esteban Gómez- Rovira.
A comarques es va fer molta agitació. El 21 de desembre a Manresa i a Girona es van organitzar mobilitzacions al carrer en record a Quin Sànchez i per demanar la llibertat de Jordi Cort. A la capital del Bages una manifestació va recórrer els principals carrers de la ciutat, mentre a Girona una cinquantena d´independentistes van guardar un tens minut de silenci davant del Govern Civil després de "rebatejar" de la plaça Independència amb el seu nom.
En el 20è aniversari de la seva mort, Alerta Solidària i l´Ateneu Independentista i Popular de la Vila de Gràcia "La Torna", van organitzar un acte de record i homenatge sota l’eslogan: “20 anys sense Quim Sànchez”. I al Prat de Llobregat es va rebatejar una plaça en honor seu.
