Dones d’aigua, hòmens de fang és l’obra teatral de l’escriptor Toni Cucarella que estrenarà demà de la mà del grup ‘Amuntavall Teatre’ a partir de les 19,30h. L’obra es desenvolupa en el mar de la Guerra Civil, i més concretament en el bombardeig de la ciutat de Xàtiva en febrer de 1939.
L'escriptor explica en el seu bloc que "fa uns quants mesos, el grup Amuntavall Teatre em va proposar de fer un relat per a representar-lo. Amuntavall Teatre treballa sobre la fórmula de combinar teatre i música. És a dir, el relat s'interpretaria amb una música composta ex professo. La idea en va fer goig. Així que m'hi vaig posar a treballar seguint"
Al cap d'unes setmanes, va presentar una primera versió del text, amb el títol amb el qual es representarà: Dones d'aigua, hòmens de fang. El relat va agradat i el text va passar a mans del compositor del grup, Darío Giner.
Dones d’aigua, hòmens de fang és una rondalla
Cucurella comenta que l'obra és una rondalla. En el concepte i en l'estructura, i ho explica explica segons diuen els diccionaris que "rondalla és un relat popular, de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals. En aquesta narració assenyala que intervenen personatges del nostre imaginari màgic col·lectiu: les dones d'aigua (goges, encantades...)", i remarca la definició de rondalla del DCVB: "Nom que es dóna a certs éssers fantàstics femenins que es consideren com a habitadors de pous, fonts, balmes subterrànies i altres llocs on hi haja aigua. Se'ls atribueix una gran bellesa, com també una intervenció generalment benèfica en els afers dels hòmens".
Amb aquests arguments, diu que les rondalles s'escolten. "Com s'escolta la música que s'ha creat expressament per a l'obra. Aquesta rondalla, doncs, s'haurà escoltar, més que no "veure", sobre l'escenari. Tanmateix, i a pesar que les rondalles solen adreçar-se a un públic infantil, aquesta no és per a xiquets". Per això remarca que és una rondalla diguem-ne "adulta"
Sobre la història
Cucurella diu que és "una manera de pal·liar l’horror de la realitat, però també d’enfrontar-s’hi, és traslladar-la a un univers màgic i alternatiu. Acabada la guerra, el pare d’Aurora ha d’amagar-se per salvar la vida, i per aquest motiu ella i sa mare són assetjades pel falangista Miserachs que intenta capturar-lo. Però Aurora i sa mare provenen de la nissaga de les dones d’aigua... No obstant això, l’entorn màgic no emmascara la terrible realitat d’aquella postguerra, ni la desdibuixa. Dones d’aigua, hòmens de fang s’inspira en el món llegendari popular per a narrar una història sobre impietat –i la crueldat inhumana– dels vencedors i la indefensió –i la resistència sobrehumana– dels vençuts".
