Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El bombardeig

Per Maria Josep Cortés, membre de l'associació cultural Mitja Galta i del FUCAT. Publicat al Bloc de kirikú el 12 de febrer de 2009

Hui fa setanta anys. L'11 de febrer de 1939, Manuel va viure un dels episodis més terribles de la seua història. El pitjor dels esdevinguts durant la Guerra Civil.

12/02/2009 17:19 Hemeroteca

Era l'hora de l'esmorzar, les onze del matí d'un dissabte asolellat. La gent ja havia acabat de fer "recaos" i compres (potser intercanvis, més que compres) al magatzem de Marsal, al carrer la Font, a la plaça... i estava pel carrer. Hi havia tràfic de carros per la carretera de Xàtiva, que aleshores era la del pont de la Víuda. També hi havia gent treballant pels horts dels voltants. I com era habitual, molts xiquets jugaven prop de les vies, esperant vore passar algun tren.

No va sonar cap alarma, no hi havia. Només els sorolls dels motors dels avions. Tota la gent va mirar cap amunt. Començaven a caure paperets, o això és el que semblaven aquelles cosetes brillants. En realitat eren bombes tremendes: 40 bombes mina de 100 kg i 20 bombes incendiàries de 20 kg. Quatre aparells de l'aviació feixista italiana, van bombardejar la via del tren i l'estació. I per extensió, els carrers i els horts propers.


Els impactes van alcançar la carretera de Barxeta, la serra, la fàbrica de granit de Bolinches, i molta extensió d'horts de tarongers. L'hort d'Abelardo i tots els camps del voltant del cementiri, la carretera de Xàtiva, el carrer la Font, cases i magatzems, fins al riu. A més de les instal·lacions ferroviàries, les vies, els pas a nivell, l'estació.

El fum, la metralla, la pols, els petits incendis... semblava l'infern. Destrucció, crits, confusió. I víctimes. Van haver cinc morts i setze ferits.

A l'endemà diumenge, 12 de febrer, els mateixos avions van bombardejar l'estació de Xàtiva i un tren militar. Allí els efectes van ser demoledors: 144 morts, segons el llistat actualitzat de víctimes que Germán Martínez Aledón ha inclòs en el llibre que el proper dissabte 14 de febrer, a les 19:30 h, es presentarà a la Casa de la Cultura de Xàtiva: El bombardeig de Xàtiva (1939) : llistat de víctimes definitiu de Xàtiva i Manuel


La font per a redactar aquesta entrada, ha sigut l'article de Miguel S. Puchol, publicat a La Bellota, amb informació molt detallada de tot el que va passar aquell matí:

"El Bombardeig de Manuel 1a part"
a La Bellota, núm. 18 (febrer 2004), pàgs. 14-19

"El Bombardeig de Manuel 2a part"
a La Bellota, núm. 20 (febrer 2005), pàgs. 16-19

Les fotos emprades són les que es van fer des dels bombarders italians
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid