Era l'hora de l'esmorzar, les onze del matí d'un dissabte asolellat. La gent ja havia acabat de fer "recaos" i compres (potser intercanvis, més que compres) al magatzem de Marsal, al carrer la Font, a la plaça... i estava pel carrer. Hi havia tràfic de carros per la carretera de Xàtiva, que aleshores era la del pont de la Víuda. També hi havia gent treballant pels horts dels voltants. I com era habitual, molts xiquets jugaven prop de les vies, esperant vore passar algun tren.

No va sonar cap alarma, no hi havia. Només els sorolls dels motors dels avions. Tota la gent va mirar cap amunt. Començaven a caure paperets, o això és el que semblaven aquelles cosetes brillants. En realitat eren bombes tremendes: 40 bombes mina de 100 kg i 20 bombes incendiàries de 20 kg. Quatre aparells de l'aviació feixista italiana, van bombardejar la via del tren i l'estació. I per extensió, els carrers i els horts propers.


Els impactes van alcançar la carretera de Barxeta, la serra, la fàbrica de granit de Bolinches, i molta extensió d'horts de tarongers. L'hort d'Abelardo i tots els camps del voltant del cementiri, la carretera de Xàtiva, el carrer la Font, cases i magatzems, fins al riu. A més de les instal·lacions ferroviàries, les vies, els pas a nivell, l'estació.

El fum, la metralla, la pols, els petits incendis... semblava l'infern. Destrucció, crits, confusió. I víctimes. Van haver cinc morts i setze ferits.

A l'endemà diumenge, 12 de febrer, els mateixos avions van bombardejar l'estació de Xàtiva i un tren militar. Allí els efectes van ser demoledors: 144 morts, segons el llistat actualitzat de víctimes que Germán Martínez Aledón ha inclòs en el llibre que el proper dissabte 14 de febrer, a les 19:30 h, es presentarà a la Casa de la Cultura de Xàtiva: El bombardeig de Xàtiva (1939) : llistat de víctimes definitiu de Xàtiva i Manuel

La font per a redactar aquesta entrada, ha sigut l'article de Miguel S. Puchol, publicat a La Bellota, amb informació molt detallada de tot el que va passar aquell matí: