...i ens fan forts la mancança
i la nit mentre esperem que els
nombrosos herois creixin en llurs
bressols de bronze.
Friedrich Hölderlin (1770-1843)
Memòria nacional
És, en aquesta conjuntura històrica, que ens cal tenir més que mai memòria nacional perquè, analitzant el passat, en puguem extreure ensenyaments per al present. La imatge d'un escamot de l'exèrcit espanyol afusellant el màxim representant polític del poble català, el President Lluís Companys, és tota una lliçó d'història per a qui la vulgui entendre. Una lliçó que, malgrat el temps passat i la diferència de context ens hauria de servir de reflexió política de la nostra realitat concreta.
Consideració
La biografia de Lluís Companys i Jover, des de la seva naixença al Terròs (l’Urgell) el 1882, fins al seu assassinat al Fossar de Santa Eulàlia, la matinada del 15 d’octubre de 1940, està vinculada a la nostra història nacional, perquè ell és protagonista de dos fets d’especial trascendència històrica: La proclamació de l’Estat Català de la República federal espanyola, el 6 d’octubre de 1934, i l’aprovació del Decret de Col·lectivitzacions d’Indústries i Comerços (24/10/1936), aquest darrer inicià un procés d’autogestió obrera a les empreses, ambdós fets van canviar el curs de la nostra història.
En algunes situacions el President Ll.Companys serà ultrapassat pels esdeveniments, després de l’esclafament de la revolta feixista, es trobà amb un triple procés de guerra, revolució i col·lectivització dels mitjans de producció, que trastocà de forma radical les bases de la societat catalana. Ell intentarà de reconduir, amb força èxit, el procés revolucionari dirigit pel Comitè de Milícies Antifeixistes (CMA), cap a formes institucionals i situar-lo sota l’aixopluc del Govern de la Generalitat.
La trajectòria política
Ll. Companys, el President de la Generalitat de Catalunya, del Parlament Català, batlle i governador civil de Barcelona, Diputat a Corts i Ministre de Marina del govern de la Segona República, fou, al llarg de la seva vida, un home que lluità contra la injustícia, l’opressió i a favor dels interessos de les classes populars. Ho demostrà en dos períodes històrics concrets, primer quan als perillosos anys 1917-1923 del pistolerisme de la patronal, defensà, com a advocat, els sindicalistes de la CNT i segonament quan el 1934 amb la Llei de Contractes de Conreu, vol millorar les condicions de vida de la pagesia sense terra, els Rabassaires. Per a ell la defensa del més feble, enfront dels abusos del diner o de l’Estat, fou una constant al llarg de la seva vida, allò que en podríem dir, en terminologia evangèlica, situar-se al costat dels pobres. En aquesta línia, el 1922 col·labora en la fundació del sindicat pagès Unió de Rabassaires, en dirigí el seu portaveu La Terra.
Junt amb Salvador Seguí i Francesc Lairet tenien el projecte de formar el Partit Socialista Català, unint les forces del catalanisme d’esquerres, amb els elements més moderats de l’anarcosindicalisme, per aconseguir un socialisme d’arrel catalana i base obrera. L’assassinat pels pistolers de la patronal de F. Lairet el 1920 i de S. Seguí, tres anys més tard, impossibilità un projecte que hauria canviat el mapa polític català i generat un moviment polític que recollia les dues reivindicacions bàsiques d’aquell moment, la defensa de l’obrerisme i la de la identitat nacional catalana.
El bagatge ideològic
Lluís Companys afrontà aquest període convuls de la Catalunya contemporània amb un bagatge ideològic format per: a) un republicanisme d’esquerres. b) un obrerisme de defensa del més feble enfront de la patronal. c) un catalanisme federalista. El seu ideal era la República, una república federal lligada a la redempció de la classe obrera, al progrés social i a la resolució dels conflictes nacionals existents a l’Estat espanyol. El republicanisme federal era l’expressió política originària del catalanisme d’esquerres, com evidenciaren els estudis de Fèlix Cucurull sobre JN Roca i Ferreres. Però la seva trajectòria política vindrà determinada per tres eixos bàsics: el sentit de la dignitat, una visió èpica de la vida i el sacrifici personal, que el dignificarà en el moment suprem de la mort.
El tarannà combatiu de Ll. Companys li comportà que fos detingut unes 30 vegades al llarg de la seva vida, detencions, empresonaments, sancions foren les fites de la seva vida de lluitador. Quan el 16 d’abril del 1931 fou nomenat Governador Civil de Barcelona, una de les seves primeres actuacions fou la de manar de destruir els fitxers polítics de la policia, allí hi havia la seva pròpia fitxa on es feia constar “hacerle la vida imposible”. En el context actual, tan acostumats com estem a l’existència dels fitxers, les escoltes, i les filmacions policials, ens costa d’entendre l’honestedat d’un polític capaç de dir prou a unes pràctiques abusives per antidemocràtiques, que atempten contra les llibertats fonamentals de la ciutadania.
El període de la guerra
Durant la guerra, Ll. Companys es trobà immers en un context de posicions contraposades i lluites pel poder dins del mateix bloc republicà (Fets de Maig del 1937), això feia molt difícil en una situació d’inestabilitat política, de poder fer una tasca de govern eficient. Així i tot, el Govern Català creà la Conselleria de Defensa, que organitzà les Milícies que defensaren el Front d’Aragó ( un front d’uns 400 km cobert amb 30.000 milicians), es posà a punt una indústria de guerra, en la qual treballaren uns 80.000 obrers que abastiren d’armament i municions diversos fronts peninsulars, pel Decret del 08/12/1936 es creà l’Exèrcit de Catalunya. És a dir, neix un nou model social resultat del procés revolucionari, en el qual se supera de molt el migrat Estatut del 1932 i el Govern Català gaudeix d’un ampli marge de sobirania política. El 16 d’agost del 1936 la Columna Balears, 8.000 milicians, comandada pel capità Alberto Bayo desembarca a Porto Cristo i a la Punta de n’Amer. Es tractava d’evitar que Mallorca esdevingués la base des d’on poder bombardejar la costa de Catalunya i el País Valencià, dissortadament no fou possible per la intervenció de l’aviació italiana i els pitjors pronòstics s’acompliren.
En els mesos immediats a l’esclat revolucionari del juliol del 1936, el President de la Generalitat signa 6.630 salconduits perquè persones de dretes puguin travessar la frontera, i commuta 92 condemnes de mort, en canvi, l’octubre del 1940quan el seu judici, no se sentí cap veu per demanar la mateixa clemència que ell havia practicat amb els que ara actuaven com els seus botxins. El seu assassinat serà la resposta al seu esperit democràtic i generositat humana.
Immersos en un model social on el valor més preuat és el de l’euro, amb amplis sectors de la classe política més interessats a servir el seu benefici personal o de partit, l’exemple del President Ll. Companys fa més palès encara el divorci entre la política oficial i la realitat i necessitats dels ciutadans.
La repressió feixista
El President Ll. Companys, junt amb els 1717 immolats documentats del Camp de la Bota, del període (1939-1952), militants d’organitzacions obreres, i revolucionàries, estan soterrats al Fossar de la Pedrera de Montjuïc, o els 2.300 assassinats al Camp de Tir de Paterna ( País Valencià) entre els que hi ha Joan Peiró i Belis, afusellat el 24/07/1942 junt amb sis cenetistes més, Ministre d’Indústria (1936-1937). Un exemple paradigmàtic d’intel·lectual al servei del seu poble, és el del metge, polític i batlle de Mallorca Emili Darder i Cànaves, assassinat el 24/02/1937. Tots ells encara esperen l’anul·lació de les seves sentències dictades per uns tribunals sense cap mena de garanties processals i sotmesos a la voluntat política de la jerarquia militar,l’objectiu de la qual era l’eliminació física del que ells consideraven els seus enemics polítics. Ells els immolats representen la voluntat de lluita del nostre poble, en la consecució d’una democràcia real al servei de la nació i les seves classes populars. Després de la Transició ( o reforma postfranquista) la memòria republicana i antifeixista va quedar arraconada. Malgrat tot, la figura de Ll. Companys, fondament arrelada en l’imaginari col·lectiu, ha continuat essent un referent, ja que representa l’exigència de la veritat, la justícia i la reparació, envers totes les víctimes de la repressió franquista.
El Grup per a l’anul·lació del procés al President Ll.Companys (GAPLlC)
El 1984 es creà El Grup per a l’anul·lació del procés al President Ll.Companys. Estava compost per persones de diversa procedència política. El seu objectiu era recuperar la dignitat del President, condemnat a mort pel “ Consejo de Guerra de Oficiales Generales” pel “delito de rebelión militar”,era la justícia a l’inrevés, fou l’exèrcit que es rebelà contra la legalitat democràtica de les urnes. Voliem rehabilitar la seva memòria mitjançant l’anul·lació de la sentència del tribunal militar. El Grup lliurà el 18/03/1985 al Cònsol de la República Federal Alemanya (RFA), un document en el qual es demanava que el govern alemany condemnés la detenció feta per l’Abwehr ( policia militar alemanya) en territori de l’Estat francès ocupat (Bretanya), del representant legal d’una nació que no estava en guerra amb Alemanya, i la posterior extradició a l’Estat espanyol. Un document semblant es lliurà al Cònsol francès a Barcelona.El 13/08/1990 el President de la República Francesa F.Mitterrand, adreçà una carta al Batlle de la Vajol on qualificava d’assassinat la mort del President Ll. Companys. En data 15/10/1990, el Canceller alemany Helmut Kohl trameté una carta al president Jordi Pujol en la qual es deia: en ocasió del cinquantè aniversari de l’execució del President Companys pel règim franquista, el Govern i el poble d’Alemanya dolguts per la participació d’institucions alemanyes en aquell acte, comparteixen el sentiment dels catalans i consideren Ll. Companys com un dels màrtirs més insignes de la fidelitat a la democràcia i la llibertat. Que després de 35 anys de la mort del dictador, encara no s’hagi anul·lat la sentència del tribunal militar que condemnà a mort l’únic President de Govern afusellat durant el període de la Segona Guerra Mundial, genera força reflexions sobre el model de democràcia en el qual vivim.
Conclusió
Pensem que el seu sacrifici i el dels altres immolats no ha estat estèril, ells han permès la persistència de la nació, fent possible la superació d’un procés de genocidi cultural i d’espanyolització, ara podem reiniciar el procés de construcció nacional, cap a una societat igualitària.
En la història de la Catalunya contemporània, Francesc Macià i Lluís Companys han entrat a formar part de l’imaginari col·lectiu del poble català, aquest darrer ha accedit a la categoria emblemàtica de la nostra voluntat de resistència de la darrera etapa de la nostra nació, sotmesa a un llarg procés desnacionalitzador. Ll. Companys és el símbol de la Catalunya combatent que no claudica, de tots els afusellats, exiliats, empresonats, per la seva lluita en favor de la nostra llibertat nacional i social.
Països Catalans, octubre 2012
Bibliografia
Benet, Josep.- El President Companys, afusellat. Edicions 62. Barcelona 2005
Figueres, Josep.- El Consell de guerra a Lluís Companys (President de la Generalitat de Catalunya) Editorial Proa. Barcelona 1997
Fortuny, Jaume.- Tornarem a morir? Editorial Pòrtic. Barcelona 1984
Gonzàlez, Arnau.- Lluís Companys, un home de govern. Editorial Base. Barcelona 2009
Solé i Sabaté, J M (coordinador).- Lluís Companys. President de Catalunya. Enciclopèdia Catalana- Generalitat de Catalunya. Barcelona 2006-2009
