El dimarts 10 d'abril es va presentar a Reus el documental Pere Anguera. Tres segles, una veu, reportatge filmat d'Acid Factory. Aquest projecte ha estat descrit com "una semblança, en imatges, testimonis i textos, de la vida i la personalitat del singularment destacat intel·lectual reusenc que morí el 4 de gener del 2010, als 58 anys."
El documental també compta amb la participació de Reusdigital i Canal Reus TV. La direcció del documental la signen Natàlia Borbonès, David Fernàndez, Víctor Rúbio i Vicenç Torrent. El film rep el patrocini de l'Ajuntament de Reus, el Departament de Cultura de la Generalitat, Grup ISOAC de la URV.
El documental repassa el treball historiogràfic portat a terme per Anguera durant diverses dècades, però també traça una visió polièdrica de l'historiador. Per altra banda, compta també amb diverses recreacions sobre la detenció de diversos catalans acusats de pertànyer a Terra Lliure -amb una magnífica entrada i sortida a ritme de la música obra de Marcel Caselles- i amb els plànols de recurs emprats per substituir la manca d'imatges audiovisuals de l'historiador.
Pere Anguera va estar vinculat durant la seva vida al treball d'investigació des del Centre de Lectura, i a Tarragona a la Facultat d'Història de la Universitat Rovira i Virgili. L'historiador i professor de Reus, i catedràtic de la URV de Tarragonava morir ahir als 56 anys a causa d'una llarga malaltia. Reconegut independentista, va militar al PSAN i va ser un dels represaliats acusats de formar part de Terra Lliure i detingut el desembre de 1981. Anguera ha estat un historiador especialitzat en l'estudi del segle XIX català i, en concret, en el carlisme i els orígens del catalanisme.
Una altra de les aportacions cabdals d'Anguera va consistir a donar rellevància científic des del món acadèmic a la història local de Reus, fet que el va portar a organitzar el III Congrés d'Història Local el 1995 i a dirigir els Plecs d'història local de L'Avenç entre el 1997 i el 2000. També va escriure molts estudis històrics relacionats amb Reus, amb la seva comarca o sobre carlisme i el segle XIX, com ara La burgesia reformista. Reus en els fets de 1868 (1980); Els malcontents del corregiment de Tarragona (1993), o El General Prim: biografia d'un conspirador (2003).
Poc abans de la seva mort el consistori de Reus li havia concedit la Medalla de la Ciutat per la seva tasca acadèmica i la seva contribució al coneixement i la divulgació de la història contemporània catalana. L'ajuntament de Reus va acordar en ple municipal de Reus que la nova biblioteca que es construirà a Mas Iglèsias porti el seu nom. Anguera també va participar activament a les trobades sobre història de l'independentisme català i als actes del Centenari de l'estelada.
El documental també compta amb la participació de Reusdigital i Canal Reus TV. La direcció del documental la signen Natàlia Borbonès, David Fernàndez, Víctor Rúbio i Vicenç Torrent. El film rep el patrocini de l'Ajuntament de Reus, el Departament de Cultura de la Generalitat, Grup ISOAC de la URV.
El documental repassa el treball historiogràfic portat a terme per Anguera durant diverses dècades, però també traça una visió polièdrica de l'historiador. Per altra banda, compta també amb diverses recreacions sobre la detenció de diversos catalans acusats de pertànyer a Terra Lliure -amb una magnífica entrada i sortida a ritme de la música obra de Marcel Caselles- i amb els plànols de recurs emprats per substituir la manca d'imatges audiovisuals de l'historiador.
Pere Anguera va estar vinculat durant la seva vida al treball d'investigació des del Centre de Lectura, i a Tarragona a la Facultat d'Història de la Universitat Rovira i Virgili. L'historiador i professor de Reus, i catedràtic de la URV de Tarragonava morir ahir als 56 anys a causa d'una llarga malaltia. Reconegut independentista, va militar al PSAN i va ser un dels represaliats acusats de formar part de Terra Lliure i detingut el desembre de 1981. Anguera ha estat un historiador especialitzat en l'estudi del segle XIX català i, en concret, en el carlisme i els orígens del catalanisme.
Una altra de les aportacions cabdals d'Anguera va consistir a donar rellevància científic des del món acadèmic a la història local de Reus, fet que el va portar a organitzar el III Congrés d'Història Local el 1995 i a dirigir els Plecs d'història local de L'Avenç entre el 1997 i el 2000. També va escriure molts estudis històrics relacionats amb Reus, amb la seva comarca o sobre carlisme i el segle XIX, com ara La burgesia reformista. Reus en els fets de 1868 (1980); Els malcontents del corregiment de Tarragona (1993), o El General Prim: biografia d'un conspirador (2003).
Poc abans de la seva mort el consistori de Reus li havia concedit la Medalla de la Ciutat per la seva tasca acadèmica i la seva contribució al coneixement i la divulgació de la història contemporània catalana. L'ajuntament de Reus va acordar en ple municipal de Reus que la nova biblioteca que es construirà a Mas Iglèsias porti el seu nom. Anguera també va participar activament a les trobades sobre història de l'independentisme català i als actes del Centenari de l'estelada.
