Una ullada al text de la reforma laboral publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) permet adonar-se de quina és la lletra petita d'aquest enèsim atac als drets laborals. El Reial Decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per la reforma del mercat laboral inclou un capítol, el tercer, que inclou les "mesures per afavorir la flexibilitat interna a les empreses com a alternativa a la destrucció de treball".
Aquest capítol conté un article que estableix, per exemple, que "la direcció de l'empresa podrà acordar modificacions substancials de les condicions de treball quan hi hagi provades raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció".
Aquests canvis fan referència, per exemple, a la jornada de treball, a l'horari o a les funcions del treballador. Si una empresa fa una modificació de caire col·lectiu s'obrirà un període de consultes de 15 dies amb els representants dels treballadors. Si és de forma individual i el treballador no ho accepta podrà plegar amb una indemnització.
Es considerarà de caràcter col·lectiu una modificació que, en un període de noranta dies afecti almenys deu treballadors en les empreses que en tenen menys de cent. També serà d'aquest tipus si afecta el 10% del nombre de treballadors d'empreses que en tinguin entre 100 i 300. En el cas d'empreses amb més de 300 treballadors, perquè sigui de caràcter col·lectiu el canvi n'haurà d'afectar una trentena.
Si no s'arriba a aquests llindars, la modificació es considerarà de caràcter individual. En aquest cas s'haurà de notificar el treballador afectat i als seus representants legals amb una antelació mínima de 15 dies a la data de la seva efectivitat. Si el treballador "resulta perjudicat" per la "modificació substancial" que se li proposa tindrà dret a rescindir el seu contracte amb una indemnització de 20 dies per any treballat.
També tindrà l'opció d'anar als tribunals en cas que no ho accepti.
En els casos de les modificacions col·lectives, si no hi ha consens entre els treballadors l'empresa podrà aplicar igualment les reformes avisant els afectats amb set dies d'antelació. Hi haurà l'opció que els treballadors al·leguin conflicte col·lectiu.
La reducció de la jornada podrà ser d'entre un 10 i un 70% del total i mentre duri no es podran fer hores extres, tret de casos de força major. Les modificacions recollides a l'article 12 també tenen a veure amb el règim de treball en torns, el sistema de remuneració i la quantia salarial,el sistema de treball i rendiment i les funcions del treballador a la companyia.
Acomiadament de 20 dies per any treballat
La reforma reduirà a la mínima expressió el nombre de models de contractació, a canvi de generalitzar l'acomiadament de 20 dies per any treballat. A finals dels anys 70 aquesta indemnització rondava els 65 dies per any treballat sense límit de mensualitats.
Segons el portaveu nacional de la COS, Gonçal Bravo, tot plegt, "sumat a l’anterior contrareforma laboral, la darrera del PsoE, fa que l’acomiadament siga pràcticament gratuït".
En aquest sentit, el ministeri d'ocupació concretarà fins al mínim detall les causes de l'acomiadament procedent, per evitar allò que la patronal sempre ha anomenat “l'arbitrarietat de les decisions judicials”; facilitant al màxim el recurs de les empreses a l'acomiadament objectiu per causes econòmics amb una indemnització de 20 dies per any treballat.
Amb tot, de moment sembla que les modificacions incloses en aquesta nova contrareforma laboral no tindran efectes retroactius, és a dir que les persones treballadores amb un contracte indefinit ara mateix seguiran rebent la indemnització de 45 dies/any per l’acomiadament improcedent.
Simplificació dels models de contractació
La simplificació dels models de contractació no suposarà en cap cas l’aprovació del contracte únic (amb majors facilitats encara per l’acomiadament; indemnització acumulable amb l’antiguitat, etc.), sinó que s’incentivaran els contractes a temps parcial i el teletreball com a fórmules per impulsar l'ocupació.
Segons Bravo, "subvencionaran definitivament el treball precari", seguint l’estela de les declaracions del primer ministre italià, Mario Monti, quan deia "Un treball per tota la vida acaba sent avorrit".
De moment, no s’inclou la implantació dels anomenats minijobs o el model alemany de treball, amb horaris més reduïts, per incompatibilitats amb l’actual legislació espanyola. "Però, com bé sabem i quan els interessarà, modificaran la llei i implantaran aquest nou esclavatge moderno. O ja hem oblidat que fou Felipe González qui va modificar la llei per poder implantar les ETT a l’estat espanyol, seguint la norma alemanya?", manifesta Bravo.
Quin paper hi juguen CCOO i UGT?
Mariano Rajoy va anunciar en campanya electoral que una de les coses que faria en arribar al govern seria eliminar les “subvencions nominals”, les subvencions que reben els sindicats majoritaris. Aquesta promesa electoral era un avís del que havia d’arribar en forma de signatures i acords a canvi de les subvencions.
"Tenim per davant, doncs, una pantomima ben orquestrada des dels despatxos de CCOO i UGT, CEOE i Moncloa", denuncia Gonçal Bravo, que recorda que a canvi el passat 24 de gener van signar tot un seguit de rebaixes:
- Pèrdua legalitzada del poder adquisitiu el 2012, 2013 i 2014.
- L’augment galopant de la “flexibilitat” a les empreses (amb més poder per les empreses en matèries clau com la distribució del temps de treball, la mobilitat funcional o la flexibilitat en matèria salarial).
- No aplicar a l'empresa determinades condicions de treball pactades en els convenis sectorials, possibilitant el despenjament de l’empresa d’allò pactat a la negociació col·lectiva.
- Lligar una part del salari a la productivitat i els resultats de l’empresa.
Manifestació un diumenge però no vaga general
Davant d'una de les reformes laborals més dures dels últims anys, els líders de la UGT i de CCOO, Cándino Méndez i Ignacio Fernández Toxo, s'han decantat per convocar una manifestació en diumenge, concretament aquest diumenge dia 19 de febrer, quan la reforma ja ha entrat en vigor. Diuen que serà l'inici d'un procés de mobilitzacions, però de moment no parlen de vaga general.
A parer de Bravo, de la COS, aquest tipus de protestes parcials "només serveixen per esgotar la força de les persones treballadores i mantenir sota control una mica més la mobilització de la classe treballadora".
És per això que adverteix que "és ara quan més necessitem una organització sindical combativa, lligada a les lluites socials i disposada a avançar clarament amb i per la Unitat Obrera i Popular". "Ara més que mai cal organitzar-se en assemblees i seccions sindicals per millorar les estructures de solidaritat i suport mutu, per defensar els nostres drets i llocs de treball, i per fer front a la repressió", manifesta.
Altres rebaixes
Anàlisi de la Intersindical-CSC:
- Llibertat absoluta per acomiadar a l’objectivar per llei l’acomiadament procedent i eliminar l’autorització administrativa dels ERO.
- Rebaixa substancial de la indemnització per acomiadament, generalitzant la de 20 dies, amb un màxim de 12 mensualitats. L’acomiadament improcedent suposarà una indemnització de 45 dies pels anys treballats fins al dia d’entrada en vigor de la norma (12 de febrer de 2012) i de 33 dies amb un màxim de 24 mensualitats per als dies treballats a posteriori.
- Eliminació de la força normativa del Conveni Col·lectiu per dues vies, una, permetent que l’empresari es despengi de l’aplicació de les condicions salarials i de les condicions de treball. Es tendeix a la negociació individual i el conveni d’empresa.
- Eliminació de la força dels treballadors en deixar sense contingut efectiu el dret fonamental dels sindicats a la defensa dels drets col·lectius, atorgant a l’empresari tota la capacitat de decisió a l’hora de complir o no les condicions col·lectives pactades en els convenis.
- S'estén l'activitat de les empreses de treball temporal a tot tipus de contractes, es converteixen en agències de col·locació en com- petència amb els serveis públics.
- S'amplia la durada del contracte de formació i aprenentatge de 2 a 3 anys, de fet s'incorpora automàticament el còmput de pròrroga ja previst. S'amplia la formació a la que es faci dintre de l'empresa i el temps dedicat al treball al segon i tercer any de vigència, del 75% al 85%. Dues conclusions: salaris més baixos i formació dubtosa.
- S'estableix un permís retribuït de formació vinculada al lloc de treball de fins a 20 hores anuals. Es redueixen les quotes de Seguretat Social en els contractes de formació i aprenentatge.
- S'estableix un nou contracte per a les empreses amb menys de 50 treballadors, el contracte de “suport a emprenedors” serà un contracte a temps indefinit i jornada complerta amb un període de prova d'un any, les parts el podran rescindir unilateralment sense més.
- Hi ha bonificacions de seguretat social en cas de contractar joves o majors de 45 anys amb un escreix en el cas de contractar dones en sectors on estiguin subrepresentades. Per tenir dret als incentius s'ha de mantenir la contractació durant un mínim de 3 anys.
- Els treballadors a temps parcial podran fer hores extres. S'obre així la porta al frau en aquests tipus de contracte.
- Es transforma el contracte de treball a domicili en contracte de treball a distància.
- En empreses de menys de 50 treballadors es bonifica la conversió en indefinits dels contractes en pràctiques, de relleu i de substitució.
- Classificació professional. Desapareix el concepte de categoria professional i el treballador assignat a un grup tondrà que assumir totes les funcions del mateix si no hi ha pacte en contra.
- En defecte de pacte la distribució irregular de la jornada serà com a mínim del 5%.
- Mobilitat funcional. Desapareixen les referències a les categories professionals.
- S'elimina la potestat de l'autoritat laboral d'ampliar el període d'incorporació, queda fixat en un mes.
- Modificació substancial de les condicions de treball. Com en el cas de mobilitat geogràfica es fa referència a la competitivitat i productivitat. En cas de procediments individuals l el termini de comunicació passa de 30 a 15 dies.
- Suspensió de contracte o reducció de jornada.
- Negociació col·lectiva. S'inclou la quantia salarial i les millores en l'acció protectora de la Seguretat Social.
- Concurrència de convenis. Es dóna prioritat als convenis d'empresa sobre els de sector d'àmbit es- tatal, autonòmic o inferior.
- Desapareix la referència a la durada del període de negociació en funció de la durada del conveni anterior. També desapareix la potestat de la comissió paritària respecte a la modificació de convenis vigents.
- Es pot modificar el contingut d'un conveni durant la seva vigència respectant els criteris de legitimitat habituals.
- Es limita a dos anys la ultraactivitat d'un conveni, aplicant-se el conveni d'àmbit superior en cas d'haver-n'hi. Excepte pacte en contra. En cas de convenis ja denunciats el període de dos anys compta a partir de l'entrada en vigor de la norma.
- Es prorroga la bonificació del 50% de les quotes de seguretat social empresarials en cas de suspensió de contractes o reducció de jornada, de l'1 de gener de 2012 fins a 31 de desembre de 2013. S'han de mantenir els contractes fins a un any més.
- Es prorroga la reposició del dret de prestació d'atur en cas de suspensió o de reducció de jornada, suspensió o reducció durant el 2012 i extinció posterior per acomiadament objectiu o expedient fins 31 de desembre de 2012, topall de la reposició 180 dies.
- Es suspèn fins a 31 de desembre de 2012 l'article 15.5 de l'ET (No poder estar contractat via dos o més contractes un període de 24 mesos en un límit de 30 mesos) per tant és possible l'encadenament de contractes temporals.
- Acomiadaments col·lectius. Pel que fa a la causalitat segueix la referència a les pèrdues actuals o previstes i s'afegeix la disminució persistent (tres trimestres) d'ingressos o vendes. Desapareix la possibilitat d'iniciar un procediment per part dels treballadors. No es fa referència a la quantia indemnitzatòria, segueix vigent l'obligatorietat de subscriure un conveni especial de seguretat social pels majors de 55 anys, excepte en procediments concursals.
- Extinció per causes objectives. Desapareix la necessitat que l'absentisme de l'empresa superi el 2,5% en el mateix període de temps.
- Acomiadament improcedent. Es redueix la indemnització que passa a 33 dies per any amb topall de 24 mesos. Només hi ha salaris de tramitació en cas de reingrés i si l'afectat és representant legal dels treballadors.
- En la disposició addicional 2a s'afegeix una addicional 20a a l'ET on al sector públic, definit com a tal en l'article 3.1 de la Llei de contractes del sector públic, és possible un acomiadament col·lectiu o objectiu (Art 51 i 52C ET) al·legant “insuficiència pressupostària sobrevinguda”.
- La reforma fa possible encadenar dos o més contractes d'aprenentatge si son per "qualificacions professionals diferents", actuació abans impossible.
- S’elimina la bonificació a la seguretat social en cas de retorn de la mare després del permís de maternitat o l’excedència per cura de fills.