Com a resposta a la reforma laboral, Endavant OSAN considera que "cal seguir avançant en l'organtizació d'assemblees populars coordinades tant a nivell de barri com a nivell de lloc de treball" per tal que aquests espais esdevinguin "pols de lluita obrera que superin el pactisme dels sindicals oficials i que plantegin noves formes de lluita contra l'ofensiva neoliberal, basades en la desobediència a les seves lleis i dictàmens, en la resistència contra l'ofensiva neoliberal i en l'acció directa contra l'estat, la patronal i la banca".
L'organització creu que aquests espais han d'exercir de "pols de contrapoder, construint i estenent punts d'informació laboral, cooperatives d'autogestió, xarxes de suport entre treballadores o xarxes de resistència als desnonaments i a la usura financera".
En aquest sentit, aposta per organitzar el suport popular a les mobilitzacions com són els centres d'ensenyament de primària i secundària, la sanitat, els i les treballadores de TMB o les universitats públiques. "Cal combatre l'opinió burgesa que aquests sectors en lluita són "egoistes" quan estan lluitant per més i millors serveis públics", avisa, i recomana "avançar en la confluència de les lluites pels serveis públics, tant dels i les seves treballadores com dels i les seus usuàries per enfrontar-se de forma unitària al mateix problema de degradació i la privatització encoberta".
També aconsella anar assentant les bases per organitzar una vaga general al marge de CCOO i UGT "que aturi els sectors estratègics del país i que demostri una veritable capacitat d'incidència sobre la producció". Per fer-ho, assenyala, "cal desenvolupar més i millors mètodes de lluita, recollim les experiències d'altres territoris (Grècia, Oakland, etc.) i teixim al llarg del país una capacitat de resposta obrera que compti amb la complicitat de tots els sectors en lluita i organitzats".
A parer d'Endavant, les mobilitzacions convocades per CCOO i UGT no responen a una voluntat d'oposar un veritable rebuig a la reforma sinó que està pensada "per justificar les quantioses subvencions que reben aquests sindicats i per intentar evitar el descrèdit absolut de les seves cúpules i del seu model de sindicalisme pactista".
Per contra, es decanta per "organitzar una lluita nítidament rupturista i anticapitalista per la defensa dels drets socials (serveis públics, desnonaments, etc.) i dels drets laborals (expedients, deslocalitzacions, contrareforma laboral, etc.)".