La ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, ha anunciat que a partir de l'entrada en vigor de la reforma laboral aprovada avui la indemnització per acomiadament improcedent en el cas dels contractes indefinits serà de 33 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats, mentre que la de l'acomiadament procedent serà de 20 dies per any treballat, amb un màxim d'un any de salari. Segons Báñez, la reforma “respectarà els drets adquirits pels treballadors”.
La reforma laboral del PP abarateix el cost de l'acomiadament de 45 a 33 dies, i prohibeix enllaçar més de dos anys de contracte temporal; també inclou un nou contracte indefinit per als “emprenedors i fomenta la formació”.
El consell de ministres del govern espanyol ha aprovat avui una reforma laboral que implica un perillós i radical canvi en les relacions socials. Aquesta reforma afavoreix l'acomiadament i altres mesures que suposen un retrocés en les conquestes laborals. També s'augmenten les facilitats dels empresaris per no respectar els convenis, i es situa en el 50% el subsidi d'atur de joves aturats per beneficiar l'empresari que els contracti. També s'amplien els motius perquè les empreses puguin acomiadar per la via procedent legal.
Aquestes mesures suposen un atac frontal als drets laborals adquirits durant dècades, ja que retorna als treballadors a condicions de semi-esclavitud, els condemna a l'atur, a l'emigració i a feines precaritzades. Entre aquestes mesures aprovades avui també es planteja la privatització de manera encoberta dels serveis d'ocupació i s'atorga a les detestades ETT un paper central per resoldre la desocupació.
Contractació
El contracte indefinit tindrà una indemnització de 33 dies per un màxim de 24 mensualitats.
Es portarà a terme un nou contracte per a "emprenedors", que serà indefinit "per evitar la temporalitat i dualitat". Destinat a PIMES de menys de 50 treballadors.
Ajudes: Deducció fiscal de 3.000 euros per al primer assalariat sempre que sigui menor de 30 anys. La persona que compta avui amb la prestació de desocupació podrà compatibilitzar el 25% de la percepció per atur durant un any.
Bonificacions: fins a 3.600 euros per contractar a menors de 30 anys. D'altra banda es bonifiquen amb 4.500 euros per incorporar aturats de llarga durada.
Es prohibeix l'encadenament de contractes temporals més enllà de 24 mesos.
Les ETT actuaran com agències de col.locació podran fer la competència a l'INEM i al SOC.
Es facilita la modificació de jornada, salari i funcions.
Formació
El treballador podrà formar-se en la pròpia empresa, i s'instaura el model alemany de formació dual.
Formació Professional: s'avaluarà l'ocupabilitat dels cursos. El treballador tindrà dret a 20 hores de formació pagades per l'empresa.
Negociació col·lectiva i absentisme.
Prioritat del conveni d'empresa al sectorial. Es facilita a les empreses la desvinculació del conveni col·lectiu. El termini màxim serà de dos anys. S'anuncia una propera llei de mútues es recolliran els mecanismes per regular la metodologia perquè aquestes entitats participin en la valoració de l'abstencionisme
Acomiadament
Els motius empresarials per acomiadar objectivament amb 20 dies d'indemnització són les pèrdues actuals o previstes i a més una caiguda dels ingressos durant tres trimestres consecutius.
Atur
Els aturats podran compaginar el cobrament de l'atur amb la prestació de serveis per a la comunitat, en coordinació amb les autonomies.
Les prestacions per desocupació romanen, en teoria, sense variació.
A grans trets l'anunci d'aquesta reforma laboral es resumeix amb el fet que s'abarateix l'acomiadament. La indemnització serà de 33 dies per any treballat i amb un màxim de 24 mesos. 20 i un màxim de 12 mesos en cas que l'acomiadament sigui declarat procedent, per a això la reforma augmenta el marge de casos acceptables com a tals.
Autoritza la desvinculació de les PIME dels convenis sectorials. A la pràctica suposa que l'empresari pugui imposar les condicions de treball segons els seus interessos (horaris, durada de la jornada, salaris, etc.). Suposa, també, la fi de la negociació col·lectiva. Els convenis pràcticament passen a ser, en l'àmbit de les PIMES, paper mullat, o, més ben dit, figures retòriques per adornar el marc de relacions laborals vigent, però sense valor real.
Pràcticament s'equiparen les empreses de treball temporal (ETT) a l'INEM i altres agències autonòmiques d'ocupació, en el que suposa una privatització encoberta del servei públic d'ocupació. Les ETT, conegudes per ser el paradigma de la contractació ultraprecària i l'explotació laboral abusiva, seran ara qui exerceixin com agències de col·locació a gran escala, traient del mig la incomoditat que per a un empresari explotador pogués suposar haver d'utilitzar l'estat com intermediador en la recerca de treballadors i treballadores, i convertint l'oferta/demanda d'ocupació en un negoci, on els aturats seran tractats com a mera mercaderia a la qual poder treure un rendiment econòmic. L'oferta/demanda d'ocupació passa a ser un negoci molt lucratiu.
Converteix als desocupats, persones malaltes amb baixa laboral, etc. en subjectes sospitosos d'estar cometent algun tipus de frau fiscal només pel sol fet de trobar en aquesta situació laboral, i càrrega sobre ells la lluita contra l '"economia submergida", tractant-los a priori com a delinqüents.
Aquesta reforma laboral obre una via legal per la qual l'empresari pot robar a un jove desocupat, que estigui cobrant el subsidi d'atur, part de la seva prestació. En el cas d'un ciutadà treballador, jove, en atur i que actualment està cobrant 1000 euros pel subsidi de desocupació, per tal que un empresari l'accepti contractar en les condicions que ell consideri oportunes (diguem, per exemple, contracte temporal pel salari mínim de 642 euros), aquest treballador haurà de renunciar-hi al 75%, dels qual un 25% anirà per a l'estat, i un 50% per a l'empresari en forma de deduccions fiscals. Aquest treballador precaritzar cobrarà el 25% restant, però ara hi perdrà tot dret adquirit, i serà qui estigui pagant la major part de les despeses que abans havia de pagar l'empresari per a la seva contractació.
La reforma laboral del PP abarateix el cost de l'acomiadament de 45 a 33 dies, i prohibeix enllaçar més de dos anys de contracte temporal; també inclou un nou contracte indefinit per als “emprenedors i fomenta la formació”.
El consell de ministres del govern espanyol ha aprovat avui una reforma laboral que implica un perillós i radical canvi en les relacions socials. Aquesta reforma afavoreix l'acomiadament i altres mesures que suposen un retrocés en les conquestes laborals. També s'augmenten les facilitats dels empresaris per no respectar els convenis, i es situa en el 50% el subsidi d'atur de joves aturats per beneficiar l'empresari que els contracti. També s'amplien els motius perquè les empreses puguin acomiadar per la via procedent legal.
Aquestes mesures suposen un atac frontal als drets laborals adquirits durant dècades, ja que retorna als treballadors a condicions de semi-esclavitud, els condemna a l'atur, a l'emigració i a feines precaritzades. Entre aquestes mesures aprovades avui també es planteja la privatització de manera encoberta dels serveis d'ocupació i s'atorga a les detestades ETT un paper central per resoldre la desocupació.
Contractació
El contracte indefinit tindrà una indemnització de 33 dies per un màxim de 24 mensualitats.
Es portarà a terme un nou contracte per a "emprenedors", que serà indefinit "per evitar la temporalitat i dualitat". Destinat a PIMES de menys de 50 treballadors.
Ajudes: Deducció fiscal de 3.000 euros per al primer assalariat sempre que sigui menor de 30 anys. La persona que compta avui amb la prestació de desocupació podrà compatibilitzar el 25% de la percepció per atur durant un any.
Bonificacions: fins a 3.600 euros per contractar a menors de 30 anys. D'altra banda es bonifiquen amb 4.500 euros per incorporar aturats de llarga durada.
Es prohibeix l'encadenament de contractes temporals més enllà de 24 mesos.
Les ETT actuaran com agències de col.locació podran fer la competència a l'INEM i al SOC.
Es facilita la modificació de jornada, salari i funcions.
Formació
El treballador podrà formar-se en la pròpia empresa, i s'instaura el model alemany de formació dual.
Formació Professional: s'avaluarà l'ocupabilitat dels cursos. El treballador tindrà dret a 20 hores de formació pagades per l'empresa.
Negociació col·lectiva i absentisme.
Prioritat del conveni d'empresa al sectorial. Es facilita a les empreses la desvinculació del conveni col·lectiu. El termini màxim serà de dos anys. S'anuncia una propera llei de mútues es recolliran els mecanismes per regular la metodologia perquè aquestes entitats participin en la valoració de l'abstencionisme
Acomiadament
Els motius empresarials per acomiadar objectivament amb 20 dies d'indemnització són les pèrdues actuals o previstes i a més una caiguda dels ingressos durant tres trimestres consecutius.
Atur
Els aturats podran compaginar el cobrament de l'atur amb la prestació de serveis per a la comunitat, en coordinació amb les autonomies.
Les prestacions per desocupació romanen, en teoria, sense variació.
A grans trets l'anunci d'aquesta reforma laboral es resumeix amb el fet que s'abarateix l'acomiadament. La indemnització serà de 33 dies per any treballat i amb un màxim de 24 mesos. 20 i un màxim de 12 mesos en cas que l'acomiadament sigui declarat procedent, per a això la reforma augmenta el marge de casos acceptables com a tals.
Autoritza la desvinculació de les PIME dels convenis sectorials. A la pràctica suposa que l'empresari pugui imposar les condicions de treball segons els seus interessos (horaris, durada de la jornada, salaris, etc.). Suposa, també, la fi de la negociació col·lectiva. Els convenis pràcticament passen a ser, en l'àmbit de les PIMES, paper mullat, o, més ben dit, figures retòriques per adornar el marc de relacions laborals vigent, però sense valor real.
Pràcticament s'equiparen les empreses de treball temporal (ETT) a l'INEM i altres agències autonòmiques d'ocupació, en el que suposa una privatització encoberta del servei públic d'ocupació. Les ETT, conegudes per ser el paradigma de la contractació ultraprecària i l'explotació laboral abusiva, seran ara qui exerceixin com agències de col·locació a gran escala, traient del mig la incomoditat que per a un empresari explotador pogués suposar haver d'utilitzar l'estat com intermediador en la recerca de treballadors i treballadores, i convertint l'oferta/demanda d'ocupació en un negoci, on els aturats seran tractats com a mera mercaderia a la qual poder treure un rendiment econòmic. L'oferta/demanda d'ocupació passa a ser un negoci molt lucratiu.
Converteix als desocupats, persones malaltes amb baixa laboral, etc. en subjectes sospitosos d'estar cometent algun tipus de frau fiscal només pel sol fet de trobar en aquesta situació laboral, i càrrega sobre ells la lluita contra l '"economia submergida", tractant-los a priori com a delinqüents.
Aquesta reforma laboral obre una via legal per la qual l'empresari pot robar a un jove desocupat, que estigui cobrant el subsidi d'atur, part de la seva prestació. En el cas d'un ciutadà treballador, jove, en atur i que actualment està cobrant 1000 euros pel subsidi de desocupació, per tal que un empresari l'accepti contractar en les condicions que ell consideri oportunes (diguem, per exemple, contracte temporal pel salari mínim de 642 euros), aquest treballador haurà de renunciar-hi al 75%, dels qual un 25% anirà per a l'estat, i un 50% per a l'empresari en forma de deduccions fiscals. Aquest treballador precaritzar cobrarà el 25% restant, però ara hi perdrà tot dret adquirit, i serà qui estigui pagant la major part de les despeses que abans havia de pagar l'empresari per a la seva contractació.
