Aquests simples càlculs s’han realitzat en base al salari mig dels
Països Catalans, de 1.635,63 € mensuals, segons l’Instituto Nacional
de Estadística, i per separat també de les comunitats autònomes de
Catalunya (1.764,75€), el País Valencià (1.455,83€) i les Illes
Balears i Pitiüses (1.498€). Atenent a aquesta quantitat, el fet de
no presentar-se al lloc de treball el 29 de setembre, la persona
deixaria de percebre 70,10€ de mitjana (a Catalunya, 75,63€, al País
Valencià, 62,39€; i a les Illes Balears i Pitiüses, 64,2€).
Tanmateix, si finalment s’aplica la reforma laboral tal com ha
sortit del Congrés dels Diputats, aquesta xifra podria quedar en
ridícul en comparació amb el que es podria arribar a perdre, només
atenent als canvis introduïts en l’apartat d’indemnitzacions per
acomiadament.
Fins ara, el contracte indefinit ordinari havia estat el més comú, i comporta indemnitzacions per acomiadament de 45 dies per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats. Tanmateix, aquesta reforma pràcticament elimina tots els límits per a usar el contracte per al foment de la contractació indefinida en tots els col·lectius i pràcticament pot jubilar l’anterior modalitat de contracte indefinit. En aquest cas, la indemnització passaria a ser de 33 dies per any treballat amb un topall de 24 mensualitats. Finalment, però, cal puntualitzar que aquestes quantitats es refereixen a casos d’acomiadament improcedent. Malgrat tot, la reforma laboral facilita enormement l’acomiadament objectiu, amb un cost per a l’empresa de 20 dies per any treballat (8 dels quals els pagarà FOGASA), amb un màxim de 12 mensualitats. Aquesta forma d’acomiadament a partir d’ara podrà aplicar-se fins i tot en els casos en què l’empresa tan sols tingui “previsió de pèrdues”, una situació que deixa la plantilla subjecta a les previsions subjectives de l’empleador.
D’aquesta manera, la Intersindical-CSC ha calculat a les següents taules la quantitat que percebria un/a treballador/a català amb el salari mig en cas d’acomiadament, per any treballat i fins a la quantitat màxima, així com les quantitats que podria arribar a deixar de guanyar de ser acomiadat per acomiadament objectiu enlloc d’improcedent, en cadascuna de les dues modalitats de contracte indefinit:
Fins ara, el contracte indefinit ordinari havia estat el més comú, i comporta indemnitzacions per acomiadament de 45 dies per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats. Tanmateix, aquesta reforma pràcticament elimina tots els límits per a usar el contracte per al foment de la contractació indefinida en tots els col·lectius i pràcticament pot jubilar l’anterior modalitat de contracte indefinit. En aquest cas, la indemnització passaria a ser de 33 dies per any treballat amb un topall de 24 mensualitats. Finalment, però, cal puntualitzar que aquestes quantitats es refereixen a casos d’acomiadament improcedent. Malgrat tot, la reforma laboral facilita enormement l’acomiadament objectiu, amb un cost per a l’empresa de 20 dies per any treballat (8 dels quals els pagarà FOGASA), amb un màxim de 12 mensualitats. Aquesta forma d’acomiadament a partir d’ara podrà aplicar-se fins i tot en els casos en què l’empresa tan sols tingui “previsió de pèrdues”, una situació que deixa la plantilla subjecta a les previsions subjectives de l’empleador.
D’aquesta manera, la Intersindical-CSC ha calculat a les següents taules la quantitat que percebria un/a treballador/a català amb el salari mig en cas d’acomiadament, per any treballat i fins a la quantitat màxima, així com les quantitats que podria arribar a deixar de guanyar de ser acomiadat per acomiadament objectiu enlloc d’improcedent, en cadascuna de les dues modalitats de contracte indefinit:
Les diferències, doncs, són evidents i els 70€ que es deixaria de
percebre per fer vaga ja són més de 10 vegades inferiors a la
diferència en cas que finalment es pugui acomiadar de forma
objectiva algú amb contracte per al foment de la contractació
indefinida amb tan sols un any d’antiguitat. En els altres casos o
amb més anys treballats, les diferències són d’escàndol. Igualment,
aquí cal sumar-li la reducció en les pensions en cas d’aplicar-se la
futura reforma del sistema de pensions, les retallades en els
salaris dels treballadors i les treballadores del sector públic o
l’empitjorament dels serveis públics si se segueix amb l’actual
procés elititzador i privatitzador.
D’aquesta manera, la Intersindical-CSC resta tota credibilitat als
arguments que rebutgen la vaga per qüestions econòmiques de les
persones ocupades.
Al contrari del que s’afirma, doncs, secundar
l’aturada i frenar el procés de retallades socials i laborals és la
millor manera de garantir els ingressos i unes percepcions dignes i
justes, encara que no sigui necessàriament a curt termini.
Els arguments que fan necessari que aquesta vaga sigui un èxit, però, van molt més enllà i bàsicament responen a la necessitat de frenar el procés de reformes neoliberals del Govern central i exigir un nou model social i econòmic i la plena sobirania dels Països Catalans. Els motius que han dut la Intersindical-CSC a convocar-la es poden consultar en aquest document.
Els arguments que fan necessari que aquesta vaga sigui un èxit, però, van molt més enllà i bàsicament responen a la necessitat de frenar el procés de reformes neoliberals del Govern central i exigir un nou model social i econòmic i la plena sobirania dels Països Catalans. Els motius que han dut la Intersindical-CSC a convocar-la es poden consultar en aquest document.
