A Reus, la CUP vam trigar quatre anys a presentar-nos a les eleccions (després de fer pública la nostra existència) perquè volíem que la ciutadania sabés què representaven realment aquestes sigles, més enllà de paraules que, com en els altres partits, podia ser que se les endugués el vent poc després d’haver participat en els comicis. En aquells quatre anys vam voler demostrar, amb una feina de formiga, sovint poc visible, que treballem colze a colze amb la ciutadania i per a la ciutadania, perquè, de fet, nosaltres en som part i, com a tal, entenem que la política ha d’estar-hi al servei i això implica, també, la seva participació i la transparència en el funcionament del consistori i de tot allò que s’hi vincula.
Sabíem que el conglomerat empresarial Innova (que gestiona el 70% del pressupost municipal i que s’ha estès més enllà de la ciutat de Reus i inclou des de centres sanitaris a aparcaments i transport públic, per posar només alguns exemples) no és altra cosa que un gran muntatge creat perquè engreixar la butxaca d’uns quants, com deixa força clar el pacte de confidencialitat que s’ha de signar en integrar-s’hi.
Amb l’entrada amb un regidor a l’Ajuntament, i sense temor de cap mena, hem furgat fins, com a mínim, fer supurar la mamella que encebava aquestes butxaques corrompudes. Així, i gràcies no només a la pressió exercida per la CUP de Reus des de dins del consistori, sinó també al constant degoteig de notícies sobre el tema publicades al Diari de Girona pel periodista Alfons Quintà, finalment l’alcalde de Reus va haver de fer públics els sous dels alts càrrecs d’aquest hòlding empresarial, entre els quals destacava el de Josep Prat Domènech que, el 2011, va cobrar un total de 264.000 euros anuals –tenint en compte el seu sou a Innova i el de gerent de la casa consistorial, però sense incloure les dietes.
Aquestes xifres fan estremir i aclareixen perquè –perquè hi ha molta roba bruta–, tal com va determinar el 2010 el síndic de greuges, aleshores Rafael Ribó, l'administració municipal catalana menys col·laboradora és l'Ajuntament de Reus. Era evident que darrere l’opacitat de l’Ajuntament s’amagaven negocis fraudulents, que ara només comencen a sortir a la llum, perquè alguna cosa poc neta es deu amagar rere la dimissió que Prat va presentar després que la CUP denunciés a la Fiscalia de l’Audiencia Nacional la seva incompatibilitat de càrrecs, malgrat que el portaveu del Govern, Francesc Homs, sortís a la palestra per afirmar que es complia escrupolosament la llei en el seu nomenament al capdavant de la presidència de l'Institut Català de la Salut; per això, també l’Oficina Antifrau n’investigarà el sou.
Ara, és clar, l’alcalde (Carles Pellicer –CDC–) manifesta voler transparència a l’Ajuntament i ho vol deixar clar amb la reestructuració de tot l’entramat del conglomerat empresarial d’Innova, que esperem que no sigui una tàctica per facilitar la privatització de les empreses municipals. Malgrat tot, cal no oblidar que, digui el que digui, no en pot argüir desconeixement, ans al contrari, encobriment, perquè abans de ser nomenat alcalde ja portava 12 anys de regidor a l’oposició i, des d’aquesta posició, tal com ha fet la CUP ara i tal com va manifestar pretendre Ariel Santamaria (CORI), podia intentar denunciar-ho abans. Només la pressió de la CUP ha pogut començar a obrir el camí cap a la transparència, no pas la seva pròpia iniciativa. Encara han de sortir a la llum moltes més corrupteles que s’hi amaguen darrere, per poder entendre tot el silenci mantingut fins ara i el que encara no s’ha trencat.
Darrere les quantitats astronòmiques pagades per l’Ajuntament de Reus trobem la indecència d’aquells que malgrat la crisi que ja fa anys que ens afecta, no fan més que retallar serveis i salaris, sense fer públics els seus ingressos (els ingressos que reben amb la suor i el lament de la gran majoria del poble) i buscar alternatives a les retallades. Indecència, pocavergonya, corrupció i manca d’ètica. Tot en un sol sac i tot en un sol ajuntament, l’alcalde del qual té molt a fer per tal d’assolir la higiene democràtica a la casa consistorial que ell presideix. Ha de fer front a una situació permesa fins ara que, ras i curt, té un nom: robar, robar a la població per qui, lluny d’aquesta realitat, hauria de vetllar. Una població que no només ha de sufragar la crisi, sinó que també n’ha de patir les conseqüències, ja que, després de pagar aquests sous, no paga, entre d’altres, els seus proveïdors, perquè té un forat de prop de 370 milions d’euros (i Innova de més de 200 milions).
La malversació de fons, però, no s’acaba aquí, ara no s’ha fet més que obrir la caixa dels trons, només s’ha començat a destapar. També s’hauran d’emprendre accions legals en relació amb l’empresa de capital mixt Tecnoparc SA, perquè s’ha donat a conèixer la creació i el cobrament de factures falses que haurien permès el cobrament de prop de 70 mil euros per part de Jordi Bergadà (ERC), entre d’altres quantitats assignades a d’altres polítics.
Cal arribar al fons de la qüestió i no deixar sense impunitat aquells que s’han lucrat amb els diners d’altri. Cal ser valents i començar a condemnar de manera real i efectiva aquells que han comès un delicte amb l’ús fraudulent dels diners públics, aquells que han realitzat negocis privats (i n’han obtingut beneficis personals) a costa de l’administració i l’erari públics, a costa de tots i totes però en nom particular.
Sabíem que el conglomerat empresarial Innova (que gestiona el 70% del pressupost municipal i que s’ha estès més enllà de la ciutat de Reus i inclou des de centres sanitaris a aparcaments i transport públic, per posar només alguns exemples) no és altra cosa que un gran muntatge creat perquè engreixar la butxaca d’uns quants, com deixa força clar el pacte de confidencialitat que s’ha de signar en integrar-s’hi.
Amb l’entrada amb un regidor a l’Ajuntament, i sense temor de cap mena, hem furgat fins, com a mínim, fer supurar la mamella que encebava aquestes butxaques corrompudes. Així, i gràcies no només a la pressió exercida per la CUP de Reus des de dins del consistori, sinó també al constant degoteig de notícies sobre el tema publicades al Diari de Girona pel periodista Alfons Quintà, finalment l’alcalde de Reus va haver de fer públics els sous dels alts càrrecs d’aquest hòlding empresarial, entre els quals destacava el de Josep Prat Domènech que, el 2011, va cobrar un total de 264.000 euros anuals –tenint en compte el seu sou a Innova i el de gerent de la casa consistorial, però sense incloure les dietes.
Aquestes xifres fan estremir i aclareixen perquè –perquè hi ha molta roba bruta–, tal com va determinar el 2010 el síndic de greuges, aleshores Rafael Ribó, l'administració municipal catalana menys col·laboradora és l'Ajuntament de Reus. Era evident que darrere l’opacitat de l’Ajuntament s’amagaven negocis fraudulents, que ara només comencen a sortir a la llum, perquè alguna cosa poc neta es deu amagar rere la dimissió que Prat va presentar després que la CUP denunciés a la Fiscalia de l’Audiencia Nacional la seva incompatibilitat de càrrecs, malgrat que el portaveu del Govern, Francesc Homs, sortís a la palestra per afirmar que es complia escrupolosament la llei en el seu nomenament al capdavant de la presidència de l'Institut Català de la Salut; per això, també l’Oficina Antifrau n’investigarà el sou.
Ara, és clar, l’alcalde (Carles Pellicer –CDC–) manifesta voler transparència a l’Ajuntament i ho vol deixar clar amb la reestructuració de tot l’entramat del conglomerat empresarial d’Innova, que esperem que no sigui una tàctica per facilitar la privatització de les empreses municipals. Malgrat tot, cal no oblidar que, digui el que digui, no en pot argüir desconeixement, ans al contrari, encobriment, perquè abans de ser nomenat alcalde ja portava 12 anys de regidor a l’oposició i, des d’aquesta posició, tal com ha fet la CUP ara i tal com va manifestar pretendre Ariel Santamaria (CORI), podia intentar denunciar-ho abans. Només la pressió de la CUP ha pogut començar a obrir el camí cap a la transparència, no pas la seva pròpia iniciativa. Encara han de sortir a la llum moltes més corrupteles que s’hi amaguen darrere, per poder entendre tot el silenci mantingut fins ara i el que encara no s’ha trencat.
Darrere les quantitats astronòmiques pagades per l’Ajuntament de Reus trobem la indecència d’aquells que malgrat la crisi que ja fa anys que ens afecta, no fan més que retallar serveis i salaris, sense fer públics els seus ingressos (els ingressos que reben amb la suor i el lament de la gran majoria del poble) i buscar alternatives a les retallades. Indecència, pocavergonya, corrupció i manca d’ètica. Tot en un sol sac i tot en un sol ajuntament, l’alcalde del qual té molt a fer per tal d’assolir la higiene democràtica a la casa consistorial que ell presideix. Ha de fer front a una situació permesa fins ara que, ras i curt, té un nom: robar, robar a la població per qui, lluny d’aquesta realitat, hauria de vetllar. Una població que no només ha de sufragar la crisi, sinó que també n’ha de patir les conseqüències, ja que, després de pagar aquests sous, no paga, entre d’altres, els seus proveïdors, perquè té un forat de prop de 370 milions d’euros (i Innova de més de 200 milions).
La malversació de fons, però, no s’acaba aquí, ara no s’ha fet més que obrir la caixa dels trons, només s’ha començat a destapar. També s’hauran d’emprendre accions legals en relació amb l’empresa de capital mixt Tecnoparc SA, perquè s’ha donat a conèixer la creació i el cobrament de factures falses que haurien permès el cobrament de prop de 70 mil euros per part de Jordi Bergadà (ERC), entre d’altres quantitats assignades a d’altres polítics.
Cal arribar al fons de la qüestió i no deixar sense impunitat aquells que s’han lucrat amb els diners d’altri. Cal ser valents i començar a condemnar de manera real i efectiva aquells que han comès un delicte amb l’ús fraudulent dels diners públics, aquells que han realitzat negocis privats (i n’han obtingut beneficis personals) a costa de l’administració i l’erari públics, a costa de tots i totes però en nom particular.
