L’Assemblea de Joves La Guspira ha fet una acció a la Plaça Imperial Tàrraco de Tarragona denunciant la pujada de preus del transport públic, en concret l’autobús.
Aquest és un fet més que condueix, al jovent, a una situació de progressiva precarització si es té en compte l’elevat atur juvenil (45%), totes les retallades en els serveis públics i els contractes laborals de misèria als que se’ls condemna, segons in forma Pobleviu.cat
SOUS DE MISÈRIA, PREUS ABUSIUS!
Cada començament d’any passa el mateix: pugen els preus del transport públic. Aquest cop, les tarifes han pujat un 8’3% en el cas de l’àrea de Tarragona, sent la més alta de Catalunya. En el cas de l’abonament més utilitzat pel jovent, la T-Jove, ha pujat un 6%, passant de valdre 16’50 a 17’50 euros. A més, l’Empresa Municipal de Transports (EMT) preveu l’eliminació del 21% de les 19 línies de bus de la ciutat i la reducció de la freqüència de moltes línies. Aquestes pujades de preu són abusives si tenim en compte l’actual crisi econòmica, i el retall de línies de bus ens obligarà a haver d’esperar més temps o resignar-nos a no poder agafar el bus.
Ara bé, això només és una petita part d’un conjunt enorme de retallades que ens estan destinant, progressivament i sense que siguem conscients, cap a un empitjorament de la nostra qualitat de vida. Si hem tingut “la sort” de trobar feina, aquesta serà precària i cobrant un sou miserable. Un exemple d’això és el nou “contracte d’aprenent”, destinat a joves que tinguin una titulació universitària o bé de formació professional. Segons aquest contracte, el jove cobrarà un sou de 426 € al mes (uns 240 € per sota del Salari Mínim Interprofessional), sense dret a prestacions d’atur, sense vacances pagades, sense jornada màxima, sense dret a indemnització per acomiadament i sense dret a dies festius. És la nova solució implementada per a reduir el 45% d’atur juvenil: enfonsar-nos en la misèria! Ens estan fent creure que hem de donar gràcies de poder tenir un treball i que hem d’abaixar el cap i acceptar qualsevol tipus de condicions laborals. A sobre tenen la cara d’arribar-nos a qualificar com a “generació NiNi (Ni estudia Ni treballa)”! És frustrant estar estudiant una professió, tant a la universitat com a la Formació Professional, i saber que el més segur és que no puguis treballar d’allò que has triat estudiar. A més, no podem oblidar tot el conjunt de retallades que s’estan aplicant a la sanitat i a l’educació que fan perillar drets bàsics de les persones.
Jove, no ens podem quedar parats/des i deixar que ens prenguin el pèl! El primer pas és entendre els motius reals d’aquesta crisi i les solucions per les que aposten els polítics. El motiu que tenen per a justificar tot aquest conjunt de retallades és el deute públic, és a dir, que no hi ha diners a les Administracions. Ara bé, si el que volguessin és acabar amb el deute, el que podrien fer és retallar els sous astronòmics dels parlamentaris, els diners públics destinats a l’església, a l’exèrcit, a la monarquia i incrementar els impostos a les grans empreses i fortunes, les que no han deixat de tenir beneficis des que va esclatar la crisi. Però l’objectiu que es persegueix és un altre: privatitzar! Els polítics de la Unió Europea, molt dirigits per les grans fortunes mundials, ja han escollit: prefereixen beneficiar a les grans multinacionals i els bancs, que no pas al poble. D’aquesta manera, el que pretenen amb les seves retallades és anar precaritzant i privatitzant totes les estructures públiques (ensenyament, sanitat, transport…), ja que precisament aquestes no produeixen beneficis privats, i el que a ells els interessa és “fer negoci” amb les necessitats bàsiques de les persones.
Aquest és un fet més que condueix, al jovent, a una situació de progressiva precarització si es té en compte l’elevat atur juvenil (45%), totes les retallades en els serveis públics i els contractes laborals de misèria als que se’ls condemna, segons in forma Pobleviu.cat
SOUS DE MISÈRIA, PREUS ABUSIUS!
Cada començament d’any passa el mateix: pugen els preus del transport públic. Aquest cop, les tarifes han pujat un 8’3% en el cas de l’àrea de Tarragona, sent la més alta de Catalunya. En el cas de l’abonament més utilitzat pel jovent, la T-Jove, ha pujat un 6%, passant de valdre 16’50 a 17’50 euros. A més, l’Empresa Municipal de Transports (EMT) preveu l’eliminació del 21% de les 19 línies de bus de la ciutat i la reducció de la freqüència de moltes línies. Aquestes pujades de preu són abusives si tenim en compte l’actual crisi econòmica, i el retall de línies de bus ens obligarà a haver d’esperar més temps o resignar-nos a no poder agafar el bus.
Ara bé, això només és una petita part d’un conjunt enorme de retallades que ens estan destinant, progressivament i sense que siguem conscients, cap a un empitjorament de la nostra qualitat de vida. Si hem tingut “la sort” de trobar feina, aquesta serà precària i cobrant un sou miserable. Un exemple d’això és el nou “contracte d’aprenent”, destinat a joves que tinguin una titulació universitària o bé de formació professional. Segons aquest contracte, el jove cobrarà un sou de 426 € al mes (uns 240 € per sota del Salari Mínim Interprofessional), sense dret a prestacions d’atur, sense vacances pagades, sense jornada màxima, sense dret a indemnització per acomiadament i sense dret a dies festius. És la nova solució implementada per a reduir el 45% d’atur juvenil: enfonsar-nos en la misèria! Ens estan fent creure que hem de donar gràcies de poder tenir un treball i que hem d’abaixar el cap i acceptar qualsevol tipus de condicions laborals. A sobre tenen la cara d’arribar-nos a qualificar com a “generació NiNi (Ni estudia Ni treballa)”! És frustrant estar estudiant una professió, tant a la universitat com a la Formació Professional, i saber que el més segur és que no puguis treballar d’allò que has triat estudiar. A més, no podem oblidar tot el conjunt de retallades que s’estan aplicant a la sanitat i a l’educació que fan perillar drets bàsics de les persones.
Jove, no ens podem quedar parats/des i deixar que ens prenguin el pèl! El primer pas és entendre els motius reals d’aquesta crisi i les solucions per les que aposten els polítics. El motiu que tenen per a justificar tot aquest conjunt de retallades és el deute públic, és a dir, que no hi ha diners a les Administracions. Ara bé, si el que volguessin és acabar amb el deute, el que podrien fer és retallar els sous astronòmics dels parlamentaris, els diners públics destinats a l’església, a l’exèrcit, a la monarquia i incrementar els impostos a les grans empreses i fortunes, les que no han deixat de tenir beneficis des que va esclatar la crisi. Però l’objectiu que es persegueix és un altre: privatitzar! Els polítics de la Unió Europea, molt dirigits per les grans fortunes mundials, ja han escollit: prefereixen beneficiar a les grans multinacionals i els bancs, que no pas al poble. D’aquesta manera, el que pretenen amb les seves retallades és anar precaritzant i privatitzant totes les estructures públiques (ensenyament, sanitat, transport…), ja que precisament aquestes no produeixen beneficis privats, i el que a ells els interessa és “fer negoci” amb les necessitats bàsiques de les persones.
No són retallades, són PRIVATITZACIONS!
