Es tractaria d'aprofitar el fet que els diumenges mai acostuma a
reunir-se el Consell de Seguretat de l'ONU, i d'aquesta manera evitar
un possible veto de Rússia en les primeres hores. Per contra, si es
proclamés en aquella data, 100 o més estats ja han confirmat que
reconeixerien Kosovo ipso facto, de manera que això seria una pressió difícilment negligible, un cop hagués de tenir lloc el vot al Consell de Seguretat.
El primer ministre kosovar Hashim Thaçi,
ha assegurat que tot el procés seguirà fil per randa, el contingut del
Pla Ahtisaari, de manera que el nou estat respectarà el dret de les
minories i, particularment, de la minoria sèrbia. També ha rebutjat que
la declaració d'independència es vegi condicionada per qualsevol tipus
de crisi o aldarull que tingui lloc a l'interior de Sèrbia.
Histèria a Sèrbia
En els darrers dies s'han produït dos incidents que assenyalen un evident sentit de frustració per part dels expansionistes serbis davant la inevitabilitat de la independència kosovar. Així uns tres-cents membres de la ultradretana organització Obraz (Honor), van intentar boicotejar una exposició d'art kosovar al centre de Belgrad, fet que va motivar que es tanqués al públic. Els participants no es van estar de donar visques als criminals de guerra serbiobosnians Mladic i Karadzic.
Més greu han estat les amenaces a empreses eslovenes establertes a Sèrbia. Concretament un centre comercial de capital eslovè ha estat objecte d'un atemptat amb bomba, mentre que un altre va ser desallotjat en rebre's una amenaça telefònica. Com va passar el 1991, quan Eslovènia se separà de Iugoslàvia, s'ha reactivat una campanya perquè els consumidors serbis boicotegin els productes eslovens.
La raó per la qual Eslovènia s'ha convertit en el centre de les ires sèrbies és ben evident. Durant el primer semestre del 2008, és a dir, el que tot just es va encetar el passat 1 de gener, Eslovènia detenta la presidència (rotatòria) de la Unió Europea. Ja amb anterioritat a aquesta data, diversos rumors acusaven les autoritats eslovenes de ser massa comprensives amb les reivindicacions kosovars i, en definitiva, d'aplanar el camí perquè la Unió Europea reconegui la independència. I això malgrat les reticències d'alguns estats membres com és el cas, particularment, de l'estat espanyol. Des de Ljubliana, la seva capital, les autoritats eslovenes han negat haver dissenyat cap pla específic per afavorir els albanokosavars i s'han mostrat convençudes, "donada la profunda lleialtat entre els dos pobles", que les forces de seguretat sèrbies acabaran per capturar els malfactors autors d'aquests atemptats i amenaces.
Histèria a Sèrbia
En els darrers dies s'han produït dos incidents que assenyalen un evident sentit de frustració per part dels expansionistes serbis davant la inevitabilitat de la independència kosovar. Així uns tres-cents membres de la ultradretana organització Obraz (Honor), van intentar boicotejar una exposició d'art kosovar al centre de Belgrad, fet que va motivar que es tanqués al públic. Els participants no es van estar de donar visques als criminals de guerra serbiobosnians Mladic i Karadzic.
Més greu han estat les amenaces a empreses eslovenes establertes a Sèrbia. Concretament un centre comercial de capital eslovè ha estat objecte d'un atemptat amb bomba, mentre que un altre va ser desallotjat en rebre's una amenaça telefònica. Com va passar el 1991, quan Eslovènia se separà de Iugoslàvia, s'ha reactivat una campanya perquè els consumidors serbis boicotegin els productes eslovens.
La raó per la qual Eslovènia s'ha convertit en el centre de les ires sèrbies és ben evident. Durant el primer semestre del 2008, és a dir, el que tot just es va encetar el passat 1 de gener, Eslovènia detenta la presidència (rotatòria) de la Unió Europea. Ja amb anterioritat a aquesta data, diversos rumors acusaven les autoritats eslovenes de ser massa comprensives amb les reivindicacions kosovars i, en definitiva, d'aplanar el camí perquè la Unió Europea reconegui la independència. I això malgrat les reticències d'alguns estats membres com és el cas, particularment, de l'estat espanyol. Des de Ljubliana, la seva capital, les autoritats eslovenes han negat haver dissenyat cap pla específic per afavorir els albanokosavars i s'han mostrat convençudes, "donada la profunda lleialtat entre els dos pobles", que les forces de seguretat sèrbies acabaran per capturar els malfactors autors d'aquests atemptats i amenaces.
Per saber-ne més:
Els amos del món es reuneixen. Llibertat.cat
Referèndums per donar i vendre. Llibertat.cat
Quin futur per a Kososvo? (1a part) Llibertat.cat 20.02.07
Quin estatus per Kosovo? El Pla Ahtisaari (2a part). Llibertat.cat 23.02.07
L’estatus de Kosovo: Negociacions a Viena (3a part). Llibertat.cat 24.02.07