El 26 de juliol del 1719 Pere Joan Barceló "Carrasclet" i els seus homes van intentar entrar a Reus. No hi ha documentació concisa si ho van aconseguir. Més aviat sembla que no. Es parla que hi va haver varis intents: així a mitjans d'agost quan totes les tropes filipistes eren acasernades a Tarragona, Pere Joan Barcelò entrava i sortia de Reus, primordialment per les nits. Després d'aquests intents frustrats, el Carrasclet es va retirar a Alforja replegant mil cent homes i topant-se un cop més amb l'adversari filipista. Durant tota una tarde de forta calor hi va haver una lluita aferrissada; els borbònics es van veure obligats a sortir de dins de la vila i, perseguits pels fusellers insurrectes, es van haver de refugiar a les cases de l'Aleixar. Hi va haver moltes baixes, principalment entre les tropes reials.
Al dia següent Pere Joan Barceló, al costat de les seves forces acampades a dalt de l'ermita de Puigcerver, amb un gest meditatiu contemplava abaix, les terres on havia fet retirar els seus adversaris. Una vegada recuperats els homes, el Carrasclet els va conduir cap a l'Ebre, va travessar la Terra Alta i es va llençar damunt de Calaceit (Aragó, on es va apoderar d'uns 2000 fusells.
Però mentrestant el brigadier borbònic Pou de Jofre, refet de la topada d'Alforja i sabedor de la situació del Carrasclet a l'Aragó, decidí d'esperar-lo a la vora del Riu Ebre, a prop de Ginestar. Com gairebé sempre, el Carrasclet va ser informat a temps i una vegada iniciat el seu retorn cap al Priorat, enlloc de travessar el riu per la zona de Ginestar, ho va fer per Ascó sense problemes. Cautelosament va fer cap a Tivissa on ràpidament va reunir el gruix dels seus guerrers.
Mentrestant les tropes reials continuaven esperant el Carrasclet, confiant en la seva arribada de la Terra Alta, però la seva sorpresa va ser gran quan s'els va presentar per darrera baixant des de Tivissa. Això succeïa al capvespre del dia 25 d'agost. Els filipistes van haver de sortir de la població entrant en combat a camp ras. Els soldats de Felip V van quedar força tocats i els carrasclets es retiraren cap a Tivissa i d'allí cap a Riudecanyes. Però les tropes reials conseguiren reforços i els perseguiren. Aquest cop els sorpresos van ser els Carrasclets, resistint la primera embatzida, però després hagueren de retirar-se cap a la Serra de l'Argentera i Llaberia.
