Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Moratòria
Vora 12 entitats i plataformes denuncien que s'insisteix construir en zona de risc d'inundabilitat i tornen a presentar requeriments.

Consideren que des de les administracions competents no s’està donant una resposta a l’alçada del que la situació requereix.

07/03/2025 Territori

Des de la campanya per una moratòria a projectes urbanístics en zones amb risc d’inundabilitat han convocat de nou la premsa, dos mesos després de la primera que vam fer a Sant Adrià de Besòs, quan vora 14 entitats van acordar l’enviament conjunt de requeriments de moratòria i revisió de 20 plans de desenvolupaments urbans i d’infraestructures. Havent rebut silenci o respostes insatisfactòries, hem constatat que les autoritats reconeixen que els criteris i mapes utilitzats fins ara per aprovar tota mena de projectes especulatius, ni són correctes ni estan degudament actualitzats:

La Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, encapçalada per Silvia Paneque, no ha emès cap resposta formal ni els ha contestat. Sí es va adreçar als mitjans de comunicació el desembre passat per reconèixer públicament la necessitat d’actualitzar i revisar els MAPRI (Mapes de Perillositat i Risc d’Inundació) i va donar el mes de gener com a termini per publicar els mapes actualizats. Òbviament això no s’ha complert.

Diverses resolucions han estat aprovades recentment (31 de gener) pel Parlament de Catalunya, a proposta de diferents partits, tot admetent, de facto, que els mapes de risc d’inundabilitat estan obsolets i que cal la seva revisió i actualització. Això indica que la constatació i la necessitat són compartides per àmplies capes de la població i no “només” a grups ecologistes.

L’ACA ens ha respost que no té competències pròpies per a declarar moratòries, i que els informes que elaboren estan fets amb el màxim rigor i les darreres dades de què disposen. Ens han afirmat que la revisió i actualització de l’Avaluació Preliminar del Risc d’Inundació (APRI) i dels MAPRI es portarà a terme durant l’any 2025 i que -textual- “a final del mes de gener del 2025 es farà la consulta pública de la revisió i actualització de l’APRI”. Com tots sabem aquest termini tampoc s’ha complert.

Finalment, la majoria dels ajuntaments han donat silenci com a resposta. Quan han contestat (Sant Just i Cornellà) ho fan escudant-se amb les valoracions que han fet tant tècnics de Protecció Civil com de l’Agència Catalana de l’Aigua. I també passen la responsabilitat a d’altres ens (com ara Parc de Collserola; o l’Oficina d’acció i avaluació ambiental del departament de Medi Ambient); a qui reclamem que duguin a terme la seva funció pública amb contundència.

Un clima que ja no existeix

Les plataformes i col·lectius han recordat que les planificacions existents, inclosos els mapes de zones inundables estan fetes tenin en compte els paràmetres d’un clima que ja no existeix, i per tant són obsoletes.

En el cas de Martorell, com ha explicat el portaveu de Martorell Viu, es fa evident, perquè la cota d’inundació máxima que consideraven era la 56  i ara és la 59,1. Això vol dir que hi ha moltes persones que no tenen informació ni son conscients de que viuen en zona inundable.

Canviar la llei ja està previst (al 2017 l’Avantprojecte de la Llei de Territori). De fet, Martorell Viu va fer-hi al·legacions, donat que els canvis legals s’estan preveient sense tenir en compte el canvi climàtic; les modificacions que s’han fet a la llei d’urbanisme s’han fet per permetre (article 9 de la llei) urbanitzar i edificar en zones inundables.

Acció administrativa i al carrer. Tothom a Gavà el 5 d’abril

La roda de premsa ha tingut lloc a les vores de la Riera dels Canyars, un espai on es volen construir 4.800 habitatges, amb un pla urbanístic aprovat el 2008. Aquesta área, inclosa en el mapa de riscos d’inundabilitat de l’ACA i Protecció Civil, històricament ha patit recurrents episodis d’inundacions.

Un portaveu d’Aturem el Pla de Ponent ha explicat com l’Ajuntament de Gavà i l’empresa Kronos estan fent passes accelerades per iniciar obres que facilitin la construcció. Però ha recordat que mentre no s’urbanitzi, no s’han generat drets adquirits pels promotors, i per tant, el Pla de Ponent es pot aturar sense cap cost d’indemnització.  Per responsabilitat ambiental i per evitar posar en risc la seguretat de les persones davant d’inundacions futures, ha recalcat, s’ha d’aturar aquest Pla. I això és el que es reclamarà amb una cadena humana entre Gavà i Castelldefels,  el 5 d’abril a les 12h.

Moratòria ara per a un objectiu a llarg termini

La portaveu de la plataforma veïnal contra la benzinera a Can Petit, Terrassa, ha tancat la roda de premsa recordant que amb aquesta campanya abordem la base de l’urbanisme especulatiu davant del qual ens trobem, basat  en una permissivitat normativa que dóna el vist-i-plau a la construcció d’habitatges, infraestructures o indústria, en zona inundable. Demanen les moratòries com a actuació a curt termini, per aturar més errors i minimitzar els danys.

Busquen sensibilitzar i conscienciar la ciutadania d’aquest greuge que no podem permetre per aconseguir, a mig termini, un canvi canvi de mentalitat i no es construeixi més en zones inundables, que es revisin a fons les regulacions urbanístiques i plans d’infraestructures, i es prioritzi la seguretat i benestar de les persones i ecosistemes, front a l’enriquiment d’uns pocs.

A llarg termini, caldrà protegir, restaurar i renaturalitzar els cursos fluvials, lleres, zones costaneres, fonts i aqüífers, desurbanitzant si cal, per adaptar-nos de manera real i responsable a la nova realitat climàtica.

Demanen una comissió d’experts independents revisin els mapes d’inundabilitat de l’ACA amb criteris científics i no econòmics o polítics. L’ACA fa anys que elabora els mapes i aprova tots i cadascun dels projectes urbanístics que se li presenten.

Voluntat política. Les entitats avui presents, que tenen el suport de moltes altres llistades tot seguit, han subratllat que si a Balears han canviat la llei en els termes de més protecció i sancions en cas d’incompliment, aquí també poden dur-se a terme.

Fan una crida a la ciutadania, a col·lectius i grups que veuen com els hi estan destruint el territori a qualsevol preu: Tothom el 5 d’abril a la cadena humana entre Gavà i Castelldefels!

Passen de la pressió desenvolupista a la força ciutadana per protegir vides, llars i natura.

Les entitats, col·letius i plataformes que fan pinya en aquest tema son, per ara:

Salvem el Calderí, Associació per la Defensa del Corredor Montnegre i Baix Montseny, LA COORDINADORA, Martorell Viu, Entesa per a un gran parc litoral al Besòs, Salvem les Valls, Aturem el Pla de Ponent, Plataforma cívica en defensa de la Vall de Sant Just 2.0, NO A LA BENZINERA Can Petit Terrassa, AUP Rubí, Associació Ribera Salines, GETE- EeAC, Gepec, No Més Blocs, ADENC-EdC, SOS bosc Volpelleres, Ecologistes en Acció.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid