En una roda de premsa realitzada aquest dimarts al davant de les tres xemeneies de St. Adrià del Besòs, 14 col·lectius i plataformes ciutadanes i ecologistes han anunciat la presentació de requeriments de moratòria per a 20 plans urbanístics, i han explicat que són més els que estan preparant també els seus escrits.
Les peticions van adreçades a persones amb responsabilitats en la matèria, com són: la Consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, la senyora Sílvia Paneque i Sureda; el Director de l’Agència Catalana de l’Aigua, el senyor Josep Lluís Armenter Ferrando; els alcaldes i alcaldesses dels municipis corresponents; altres responsables amb competències sobre cadascun dels plans urbanístics assenyalats, com l’AMB o el Consorci del Besòs.
Amb desconfiança de tenir una resposta -i més de tenir-ne una de positiva- per part de l’administració, els col·lectius asseguren que si s’arriba a produir algun dany a persones per motiu d’inundació en els indrets on es desenvolupin els plans assenyalats, exigiran responsabilitats personals en l’àmbit administratiu, civil o penal.
Mesures insuficients i eines de càlcul de risc obsoletes
Segons els col·lectius, la classe política s’està lamentant “hipòcritament” de les morts de la darrera DANA a València, mentre continuen tramitant i executant plans urbanístics en zones amb risc d’inundabilitat, i prometen millores de seguretat de plans ja aprovats com a sense risc. D’una banda, es pregunten que si ja eren perfectes, per què ara calen mesures addicionals? De l’altra, remarquen que no es poden permetre nous plans urbanístics que posin més persones i activitats en risc.
Els col·lectius denuncien que inclús els mateixos plans urbanístics reconeixen l’existència dels riscos d’inundabilitat, dels quals l’ACA n’acaba informant favorablement amb unes mesures de gestió del risc que només són pegats i afegitons superficials per passar el tràmit. També han destacat que es permeten planejaments a municipis que incrementen la perillositat per aiguats en altres poblacions més avall del mateix curs fluvial, i que no es tenen en compte les evidències científiques més recents i la realitat climàtica actual.
Les eines de càlcul del risc d’inundació que utilitzen les administracions s’han quedat obsoletes i les dades que ofereixen ni estan actualitzades, ni coincideixen amb la realitat, denuncien, i en posen dos exemples per il·lustrar-ho: la zona aeroportuària del Prat de Llobregat, que no consta com a zona amb risc d’inundació, però tothom va veure abnegada per l’aigua fa poques setmanes; o la zona on estava situat el càmping de Biescas -on el 1996 varen morir 87 persones per una inundació-, que continua sortint als mapes oficials com a zona sense risc d’inundació.
Els col·lectius han recordat que els informes del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), adverteixen que l’impacte del canvi climàtic en les inundacions es multiplicarà per cinc durant aquest segle, amb especial incidència en l’àrea mediterrània. I que l’Agència Catalana de l’Aigua ho recull en el seu informe “La gestió del risc d’inundació a Catalunya-2023”.
Revisió de la normativa
Les entitats han assenyalat les competències de la Generalitat i els Ajuntaments en matèria d’ordenació del territori i l’urbanisme, així com les lleis de Canvi Climàtic i de Protecció Civil de Catalunya, per recordar el deure dels poders públics d’avaluar contínuament i periòdicament l’impacte ambiental de qualsevol política pública vigent o prospectiva, així com d’orientar-se a la reducció del risc.
Han recordat la declaració al Parlament de l’estat d’Emergència Climàtica el 2019 -segons la qual el govern té l’obligació de detectar normes que dificultin combatre els efectes del canvi climàtic-, i les directives europees d’Inundacions i marc de l’Aigua, per demanar als representants polítics que apliquin la llei i s’evitin els potencials danys irreparables: que es revisin i s’actualitzin conforme a les actuals evidències científiques, l’avaluació preliminar del risc d’inundació, els mapes de perillositat i risc de Catalunya, així com tota la normativa urbanística sobre planificació territorial i urbanística en matèria de risc d’inundabilitat.
A data d’avui, 14 col·lectius han presentat requeriments a un total de 20 plans urbanístics:
- El Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies, de Sant Adrià del Besòs i Badalona.
- El Calderí, de Mollet del Vallès.
- El PDU Biopol Gran Via, de l’Hospitalet de Llobregat.
- L’ARE Ribera-Salines, de Cornellà de Llobregat.
- El Pla de Ponent, de Gavà.
- El planejament MPG-132, de Sabadell.
- El Pla d’urbanització de la Bonaigua, de Sant Just Desvern.
- Els pisos de l’Escardívol, Rubí.
- Pavelló de Cova Solera, Rubí.
- Pla SUD-5, Miramar (Cunit).
- Pla SUD-1 i SUD-2, Pla de Cunit.
- PA-20, Cunit Sud.
- PA-15 Av. Roca Llaura (Cunit).
- SUD-3 Càmping (Cunit).
- Pla especial urbanístic per a la implantació d’un càmping amb llacuna per la pràctica del surf i la rehabilitació de la masia Cal Pla (Cunit).
- Projecte BP24P Dipòsit regulador al subsistema Tarragonès-Penedès (Dipòsit Cunit-Nord).
- ARE Sud, el Prat de Llobregat.
- Prat Nord, el Prat de Llobregat.
- Projecte de les variants d’Olot i Les Preses, a La Garrotxa.
- Benzinera Sant Llorenç, Terrassa.
- Als quals s’hi ha de sumar el que va presentar Ecologistes en Acció per a tots els plans projectats a Catalunya.
Els col·lectius han recordat que almenys un 15% del territori urbanitzat català està en risc d’inundació i que, segons informes pericials d’aquest any amb dades del 2022, a Catalunya viuen actualment un total de 325.445 persones en zones amb risc d’inundació (un 6,6% del total de la població). A més, al nostre país tenim el nombre més alt d’indústries perilloses i d’equipaments en zones amb risc d’inundació, en comparació amb la resta de la península Ibèrica: 28 indústries amb perill radioactiu; 53 indústries SEVESO (amb alt risc industrial); 46 hospitals; 48 geriàtrics i 71 càmpings.
No toleraran cap altra nova construcció que posi en perill més vides.
Col·lectius que ja han sol·licitat que es decretin moratòries urbanístiques immediates de la tramitació i execució dels Plans urbanístics:
Salvem el Calderí, de Mollet del Vallès
Entesa per a un Gran Parc Litoral al Besòs, de St.Adrià de Besòs i Badalona
No Més Blocs, de l’Hospitalet de Llobregat
ADENC-Salvem el Riu Ripoll, de Sabadell
Plataforma Ribera-Salines, de Cornellà de Llobregat
AUP Rubí, de Rubí
Salvem les Valls, la Garrotxa
No a la benzinera Can Petit, de Terrassa
GEVEN, de Cunit
Plataforma cívica en defensa de la Vall de Sant Just 2.0, de Sant Just Desvern
Alnus/CEPA-Ecologistes de Catalunya, de Sant Just Desvern
Aturem el Pla de Ponent, de Gavà i Castelldefels
Ni un Pam de Terra, del Prat de Llobregat
Ecologistes en Acció de Catalunya
