Plataforma per la Llengua denuncia que una ciutadana va ser discriminada per treballadors de la companyia aèria Ryanair a l'aeroport de Palma pel fet parlar en català. Segons relata la víctima, els treballadors li varen dir que no l'entenien i que, a Palma, només es parlava en castellà i, com a molt, en el "dialecte de Mallorca". L'entitat ha assessorat la passatgera, a qui els treballadors varen voler perjudicar, perquè presenti una denúncia tant a Ryanair com a la Direcció General de Consum de les Illes Balears. L'entitat publica ara l'àudio que acredita aquesta discriminació, i, en paral·lel, fa una crida als partits polítics a tirar endavant una nova Llei de consum que protegeixi els drets lingüístics dels consumidors catalanoparlants a les Illes Balears.
Els fets denunciats varen tenir lloc el passat 2 de març a la porta d'embarcament d'un vol amb destinació internacional quan la passatgera, que viatjava amb prioritat i amb la seva habitual maleta blava, va ser aturada a la porta d'embarcament. Tot i haver viatjat en nombroses ocasions amb el mateix equipatge, el personal li va comunicar, sense explicacions clares, que la seva maleta no era apta per a ser transportada a la cabina.
Quan la passatgera va intentar esbrinar quin era el problema, lògicament en català, la seva llengua, la resposta del personal va ser confusa i poc col·laborativa. Segons la denunciant, els treballadors es varen adonar que s'expressava en català i li varen dir de manera grollera que no l'entenien i que, a Palma, només es parlava castellà i, com a molt, el "dialecte de Mallorca". Malgrat els seus intents de continuar la conversa en català i malgrat que les preguntes que formulava eren de comprensió senzilla, el personal es va negar a atendre-la. A l'àudio que acompanya aquesta denúncia, es pot comprovar la negativa del personal a atendre-la en català, fins a forçar-la a canviar de llengua per a solucionar la situació.
Però això no és tot: l'hostilitat dels treballadors va augmentar, i varen exigir a la passatgera que es decantàs de la zona d'embarcament i la varen advertir que, si no ho feia, n'informarien les autoritats de l'aeroport. A més, li varen prendre el DNI sense donar-li cap explicació clara sobre el procediment. Quan la passatgera va demanar una solució, inicialment va ser ignorada i, posteriorment, se li va indicar que havia de pagar un recàrrec per a facturar la maleta. Quan estava disposada a pagar, li varen respondre, amb menyspreu: "Has perdut la teva oportunitat, ara esperaràs fins al darrer moment o avui no volaràs".
Finalment, la usuària va haver d'esperar per a embarcar, va acabar pagant una quantitat un extra per la maleta sense rebre cap rebut i es va veure obligada a viatjar sense tenir la seva motxilla a prop, malgrat haver pagat la prioritat i necessitar-la atès que transportava instruments musicals. Quan va demanar els noms dels treballadors de Ryanair implicats, aquests varen girar els seus identificadors i només li varen proporcionar un "número de treballador", sense possibilitat de verificació.
Ryanair ha vulnerat els drets lingüístics de la passatgera
La passatgera va denunciar la discriminació al servei de defensa dels drets lingüístics de Plataforma per la Llengua, que l'ha assessorada en tot moment i l'ha acompanyada en el procés perquè presenti una denúncia tant a Ryanair com a la Direcció General de Consum de les Illes Balears.
Per a l'entitat, Ryanair va vulnerar, de manera flagrant, els drets lingüístics de la ciutadana. D'entrada, l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears reconeix el català com a llengua pròpia i oficial, garanteix el dret d'usar-la i prohibeix qualsevol forma de discriminació per raó de llengua. A més, la Llei de normalització lingüística protegeix el dret de qualsevol persona a expressar-se en català en les seves relacions amb empreses privades, i la Llei 7/2014 de protecció dels consumidors de les Illes Balears tipifica com a infracció de consum "incórrer en conductes discriminatòries en la prestació de serveis".
També la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada per l'Estat espanyol l'any 2001, estableix l'obligació d'eliminar qualsevol discriminació que afecti l'ús d'una llengua regional o minoritària i garanteix el dret dels parlants a utilitzar-la en l'àmbit administratiu i de serveis públics.
Cal una nova Llei de consum que protegeixi els drets lingüístics dels consumidors
Malgrat que es vulnerin aquests drets, els catalanoparlants de les Illes Balears necessiten més suport legal per a viure en igualtat de condicions amb els castellanoparlants. En concret, no existeix cap llei que empari els drets lingüístics dels consumidors des que el 2012 l'executiu de José Ramón Bauzà va derogar la Llei de comerç aprovada durant el mandat del socialista Francesc Antich.
Durant les dues legislatures de Pacte d'esquerres amb presidència de Francina Armengol no es varen restablir els drets lingüístics derogats pel president Bauzà ni es va aprovar cap Llei de consum que garantís els drets dels catalanoparlants. I ara, segons va manifestar el director de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Llorenç Perelló, en una reunió que va tenir lloc el 13 de febrer, l'actual govern del Partit Popular tampoc té previst adoptar mesures per a garantir-ne el dret.
L'actual executiu nega el conflicte lingüístic i diu que vivim un "bilingüisme cordial", però el cert és que el degoteig de casos de discriminació per parlar en català és constant i la inseguretat dels catalanoparlants creix alhora que davalla l'ús social de la llengua. Per a Plataforma per la Llengua, som a temps de capgirar la balança, però cal que les institucions posin totes les eines per a fer útil i segur l'ús del català a tots els àmbits.
