Les fogueres de Sant Joan
Hi ha la creença popular que atorga als focs de Sant Joan virtuts de caràcter remeier, purificador i de fecunditat. Hom creu que qui salta el foc de Sant Joan, té la salut assegurada durant tot l’any, els fadrins no eren aptes pel matrimoni fins que no havien saltat set focs de Sant Joan, aquest mateix foc espanta els mals esperits, i éssers malèfics que infesten l’aire. A molts indrets hi havia el costum de llençar llenya verda al foc, perquè el fum resultant allunyés bruixes i diables.
El foc de Sant Joan és sagrat; casa les parelles que el salten donant-se les mans. Hom recull les cendres del foc, per les seves virtuts guaridores i preservadores del mal, les fogueres estan relacionades amb el culte precristià del Sol, com a font de llum i vida
Nit de Sant Joan
Aquesta nit ha mantingut al llarg del temps, la seva tradició pagana i supersticiosa, que integra ritus solars, amb d’altres relatius a l’aigua, les plantes i els estels. Conflueixen en aquesta nit tradicions pirinenques, mediterrànies, cèltiques, romanes i paganes.
Al punt de les dotze de la nit, és el moment de preguntar a les flames de la foguera sobre el nostre futur, també sobre temes de caire sentimental. Cal recordar que per Sant Joan (24 de juny) celebrem el Solstici d’estiu, tot i que el Solstici astronòmic s’ha produït el dia 21 de juny. En aquest època és quan les plantes tenen el màxim de principis actius a les seves arrels i fulles, és per això, que és la millor època per a collir herbes remeieres.
Sembla que aquesta nit màgica, la més curta de l’any, és la millor de l’any per a trobar corrents d’aigua subterrània, els saurins sortien amb la seva vareta d’avellaner a la recerca de pous i mines. Era costum en els pobles costaners, banyar-se aquesta nit al punt de la mitjanit, per tal d’obtenir salut i bona ventura per tot l’any.
Se suposava que la rosada de la Nit de Sant Joan, tenia virtuts guaridores i revivificants, sobretot enfortia la vista i eliminava les impureses de la pell.
Sant Joan era patró dels llenyataires, els carboners, els esclopers, els firaires, els bacallaners. Les coques, els petards, les traques, els focs, són part integrant d’aquesta nit màgica.
La cultura nacional-popular
En una època de substitució cultural per models forans, espanyols o anglosaxons, creiem que és més necessari que mai enfortir la nostra cultura nacional, i les festes populars d’arreu dels Països Catalans contribueixen a vigoritzar-la. En aquest sentit volem fer esment dels Consells Populars de Cultura Catalana (CPCC), una associació sorgida dels debats generats dins el Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), de la iniciativa popular i de la reflexió que només lluitant per la nostra cultura nacional, reflex de la realitat del poble, és possible la cultura, que és consciència de poble.
La Flama del Canigó la muntanya sagrada, encén les fogueres dels Països Catalans proclamant la unitat de la llengua arreu de la Nació de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó
Ja les podeu fer ben altes
les fogueres aquest any
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d’aquest Sant Joan.
Cal que es vegin de València
de Ponent i de Llevant...
i en farem també a la Serra
perquè els vegin més enllà...
i el crit d’una sola llengua
s’alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d’un clamor de Llibertat
Joan Maragall ( 1860-1911)
Agustí Barrera. juny del 2022
