Des de la federació es remarca el retard, alhora que es reclama que el futur conservatori es doti amb el 50% de la taxa turística (uns 18,5 milions). A més, SOS Costa Brava vol que l’organisme pugui comprar també sòls urbanitzables i que el seu àmbit abraci tres quilòmetres a partir de la línia litoral, en comptes d’un com recull l’avantprojecte. El Consrvatori del Litoral, a imatge del model francès, ha de permetre adquirir terrenys i parcel·les de la costa per preservar-les. Encara que la Llei de Protecció i Ordenació del Litoral (que el Govern va aprovar el 2020) preveia crear el conservatori en el termini d’un any, això no s’ha complert.
«Anem tard i mentrestant la Costa Brava és com el Titanic que va directe a l’enfonsament», ha subratllat l’advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot. Tot i que el Pla Director del Sistema Costaner va permetre esborrar 87 urbanitzacions i en va limitar 54 més, de Ribot ha alertat que al litoral gironí encara «hi ha potencial perquè s’hi facin un centenar d’urbanitzacions més». «Per això, cal dur a terme polítiques valentes i comprar espais del litoral per preservar-los; perquè si no ho fem, tot caurà en cadena», ha dit l’advocat de SOS Costa Brava. Eduard de Ribot ha estat molt crític amb els terminis, i també les promeses, que fins ara s’han posat damunt la taula amb el futur Conservatori del Litoral. «Tots s’han incomplert: el conservatori és un tema de país i la seva creació no es pot ajornar més», ha subratllat.
De moment, però, el que sí hi ha és l’avantprojecte de llei del conservatori, que la Generalitat va sotmetre a informació pública el juliol de l’any passat. De Ribot ha explicat que SOS Costa Brava hi ha presentat al·legacions, perquè tot i que estan d’acord amb la música, no passa el mateix amb la lletra.
50% de la taxa i 3 quilòmetres
D’entrada, SOS Costa Brava reclama que el futur organisme públic estigui «ben dotat», i per això volen que s’hi destini el 50% d’allò que es recapta amb la taxa turística (una quantitat xifrada en uns 18,5 MEUR anuals). «Si no disposa d’un fons que li permeti salvar aquell litoral que es troba amenaçat, el conservatori naixerà coix», ha dit Eduard de Ribot.
A més, la plataforma reclama que l’àmbit que abraci el Conservatori s’estengui tres quilòmetres més endins de la franja litoral -i no un, com recull l’avantprojecte- i que «com a mínim abraci tots els municipis costaners». I sobretot, que el Conservatori també pugui comprar sòls urbanitzables (perquè l’avantprojecte limita les facultats de l’organisme als no urbanitzables). «És aquí on hi ha més risc, precisament, que aquests terrenys acabin urbanitzant-se», ha sostingut de Ribot.
A les seves al·legacions, SOS Costa Brava també vol que el Conservatori del Litoral es doti d’un comitè científic -ara per ara, no es preveu- que l’assessori a imatge del model francès. A més, la plataforma ecologista reclama que, un cop el Parlament aprovi la llei, el reglament que ha de desenvolupar-la sigui un fet en un termini de mig any i que, ja d’entrada, el conservatori pugui «començar a actuar» per comprar i expropiar terrenys amenaçats.
Sobre la petició de destinar-hi el 50% de la taxa turística, Jordi Sargatal ha admès que «tant de bo» es pugui arribar a aquest percentatge, tot i que tampoc s’hi ha compromès i ha dit que caldrà esperar que la llei es tramiti per concretar-ho. I aquí, el secretari de Transició Ecològica ha posat terminis.
