Però allò que no s’esperava ni l’empresa (ni la comissió d’urbanisme) és que la segona aprovació inicial, gairebé un any i mig després, doblaria la contestació territorial de la primera. Així ha estat: 21 ajuntaments, 23 entitats i més de 1.500 persones hi han presentat al·legacions, fet que suposa una de les majors demostracions de força contra un macroprojecte de les últimes dècades a Ponent. Pel que fa als ajuntaments, cal remarcar que han estat 13 més que en l’anterior exposició pública. Atès el període de festes amb què ha coincidit i les dificultats que això provoca, molts consistoris van presentar-la el darrer dia, 2 de gener de 2024. Entre aquests, hi trobem 3 capitals de comarca, la qual cosa suposa un toc d’atenció a l’Administració, davant la implantació de macroinfraestructures en la zona.
Ni la campanya de propaganda dels representants de l’empresa en el territori, assegurant comptar amb centenars de ramaders adscrits, ni l’adjudicació de 4,5 milions d’euros de subvenció al projecte, reiterades pels mitjans locals, han desmoralitzat l’oposició. A més, amb l’exposició pública s’ha pogut comprovar que els promotors no havien aportat al PEAU ni un sol contracte amb ramaders que justifiqués la disponibilitat de les 425.000 tones de purins i fems. Això no és secundari donat que la justificació per requalificar el sòl agrari protegit en el PEUA és precisament la gestió de les dejeccions ramaderes locals, com un servei tècnic a la comunitat.
Dos anys i mig de tramitació tampoc han estat suficients perquè l’empresa definís i calculés encertadament les emissions de contaminants i d’olors del projecte, un dels impactes a tenir més en compte donada la proximitat de fins a 5 nuclis habitats i diverses masies. Tampoc per preveure el destí final dels digestats contaminants que origina el procés: al primer PEUA l’empresa els volia tractar, però a la segona s’ha descartat aquesta opció i ara intenta de desfer-se’n enviant-los a altres plantes de compostatge de la comarca.
Si a tot això hi sumem que l’empresa va inflar les dades sobre la creació de nous llocs de treball per a poder obtenir la qualificació de projecte estratègic i d’interès públic, no resulta estranya la desconfiança que ha acabat generant en la població local i molt especialment en els ajuntaments propers, ja molt afectats per altres infraestructures similars en funcionament o en projecte.
La tramitació precipitada i la improvisació amb la qual ha operat l’empresa, han acabat situant el projecte més fora que dins del territori. Ara la pilota és a la teulada del Departament de Territori i el d’Agricultura que han de replantejar-se si està justificada la destrucció de sòl agrari protegit per tal de beneficiar a grans actors econòmics no locals, sense que resolguin les problemàtiques que suposadament volen resoldre, creant impactes importants sobre la qualitat de vida dels veïns i amb el risc d’acabar especialitzant el territori en un gran hub d’entrada de residus i d’exportació d’energia cap als grans centres de consum.
Llista Ajuntaments que han presentat al·legacions al PEUA
Agramunt
Balaguer
Bellcaire d’Urgell
Bellmunt d’Urgell
Bellpuig
Castellserà
Castelló de Farfanya
Corbins
El Palau d’Anglesola
El Soleràs
Els Omellons
Gerb (EMD)
Les Avellanes i Santa Linya
Les Borges Blanques
Linyola
Montgai
Tornabous
Torrelameu
Tàrrega
Vallfogona de Balaguer
La Ràpita Òs de Balaguer
El 19 d’octubre de 2022, La Sentiu Bionergy SL, actualment amb seu social a Madrid, va entrar a l’Ajuntament de La Sentiu de Sió l’Avanç de Pla Especial Urbanístic Autònom (PEUA) per construir una planta de producció de Biogàs, la més gran del sud d’Europa fins llavors, amb 6 edificis de fermentació de 25 metres d’alt i una xemeneia de 60 metres.
El 25 de maig de 2023, el PEUA va rebre la primera aprovació inicial per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Ponent. En el pla, hi figurava com a empresa constructora la danesa LUNSDBY BIOGAS i el fons d’inversió Copenhagen Infrastructure Partners (CIP) com a soci.
Aquella primera proposta de PEUA va recular a causa de l’oposició social que va generar i a què els promotors havien col·locat la subestació elèctrica en una parcel·la diferent respecte als plànols inicials.
