Plataforma per la Llengua reclama reformar la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) per impulsar l'ús del català en la justícia i denuncia que, malgrat tot, la normativa actual tampoc no es compleix: durant el 2023, 8 de cada 10 peticions per rebre la documentació dels processos judicials en català (concretament, el 79,16 %) van ser desateses, i els sol·licitants van rebre la documentació en castellà. Són dades de l'informe d'indicadors dels serveis lingüístics de l'àmbit judicial del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que també explica que, a l'inrevés, quan es demana la documentació en castellà, la petició se satisfà gairebé al 100 %: només l'1,84 % d'aquestes sol·licituds van ser desateses el 2023. Les dades també revelen que les peticions es van satisfer encara menys que en l'any anterior i que, alhora, les peticions per rebre la documentació en català també van caure.
En termes absoluts, es va incomplir la petició en 295.681 procediments. Només es van satisfer el 20,24 % de les peticions (en 75.010 procediments). El percentatge és lleugerament pitjor que el de l'any anterior, el 2022, en què es van satisfer el 21,13 % de les sol·licituds, però un pèl superior al del 2021, quan el percentatge de peticions satisfetes va ser del 18,7 %. Es tracta de sol·licituds fetes a través de la plataforma informàtica E-Justícia.cat, que està implantada als jutjats de primera instància, als socials, als mercantils i als contenciosos-administratius, però encara no als penals. Aquesta plataforma, a més, avisa fins a tres vegades els funcionaris quan estan a punt de notificar una resolució infringint el dret d'opció lingüística.
La caiguda en les peticions complertes sobta si tenim en compte que el Departament de Justícia augmenta any rere any el complement econòmic per als lletrats del torn d'ofici que presenten els escrits en català. S'evidencia, per tant, que és una mesura que no funciona. El que caldrà veure ara és si l'acord, aquest juny, entre la Sala de Govern i la Secretaria de Govern del TSJC per posar fi als incompliments per rebre la documentació en català funcionen. Per a l'entitat, el fet que haguessin de pronunciar-se sobre el tema és una mostra de fins a quin punt les mateixes institucions reconeixen que l'incompliment és flagrant. Alhora, però, l'acord era molt poc concret i es limitava a dir que «els lletrats impartiran instruccions concretes» i que, si les instruccions no són respectades, s'adoptaran «les mesures al seu abast per tal de corregir aquesta desviació». La pèssima situació del català en la justícia El dret d'opció lingüística, així com el dret de «rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada», són drets reconeguts en l'article 33 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Tanmateix, els jutjats, que són qui hauria de vetllar més perquè els drets es garantissin, no només no els garanteixen, sinó que quan incompleixen les peticions dels ciutadans també els desincentiven de continuar reclamant aquests drets. Això, i l'aclaparadora presència del castellà en la justícia, contribueixen a explicar que aquest 2023 també caiguessin les peticions per rebre la documentació en català: només es van demanar en català el 8,08 % de les sol·licituds, quan l'any anterior s'hi havien demanat el 9,91 %, i el 2021, el 14,71 %. Per a Plataforma per la Llengua, és un cercle viciós que s'ha de trencar amb unes polítiques lingüístiques transformadores que no només garanteixin els drets lingüístics dels ciutadans en la justícia, sinó que serveixin per divulgar aquests drets entre tota la ciutadania i aspirin a normalitzar l'ús de la llengua en l'àmbit judicial. La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) preveu, de fet, que les autoritats assegurin que «els òrgans jurisdiccionals, a petició d'una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries». La Llei orgànica del poder judicial desincentiva l'ús del català en la justícia i és contrària a la CELRoM Tot i que l'Estat espanyol ha ratificat aquest punt de la CELRoM, la Llei orgànica del poder judicial vulnera aquesta previsió i, en l'article 231, dona al jutge la potestat de triar la llengua oficial del procediment i només el força a canviar si una part exigeix que es faci en castellà al·legant «indefensió». El Comitè d'Experts del Consell d'Europa dedicat a analitzar el compliment de la CELRoM ja ha reprovat en alguns informes l'Estat espanyol per diferents incompliments, i li ha recomanat que «modifiqui la Llei Orgànica del Poder Judicial per assegurar l'ús de les llengües cooficials en els procediments judicials, quan una part ho demani». Plataforma per la Llengua fa anys que ho reclama, perquè la redacció actual de l'article 231 comporta que la llengua de les actuacions judicials sigui, per defecte, el castellà, una provisió que menysté el principi d'igualtat de les llengües oficials. Ara mateix, jutges, magistrats, fiscals, lletrats i la resta de funcionaris de jutjats i tribunals fan servir el castellà, i l'ús del català és merament potestatiu, sempre que cap part al·legui indefensió. En qualsevol cas, el redactat discriminatori de la Llei orgànica del poder judicial tampoc no hauria d'impedir que, com a mínim, es facin les notificacions a cada part en la llengua oficial que hagi triat: és perfectament constitucional, i tampoc no es garanteix. Algunes vies per augmentar l'ús del català en la justícia Per això, per millorar la situació del català en la justícia, Plataforma per la Llengua insisteix des de fa anys que cal modificar la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) per regular-hi l'ús del català, i que cal modificar normes connexes a aquesta llei: especialment, la Llei orgànica 5/1995, de 22 de maig, del Tribunal del Jurat; la Llei 50/1981, de 30 de desembre, per la qual es regula l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil. També caldria difondre els criteris d'usos lingüístics als professionals de la Generalitat de Catalunya quan intervenen davant d'òrgans judicials, treballar amb el Consell General del Poder Judicial per millorar el sistema de meritació del català en la provisió de places judicials i modificar les condicions d'accés a la borsa d'interins de l'Administració de justícia per assegurar els coneixements de català de qui s'hi incorpora. Cal incorporar un requisit lingüístic per als treballadors que s'incorporen a l'Administració de justícia En la línia de millorar la capacitació lingüística dels treballadors de la justícia perquè puguin entendre i fer servir el català amb un nivell adequat, caldria incorporar un requisit lingüístic per als treballadors que s'incorporen a l'Administració de justícia. El requisit s'hauria de tenir en compte també en el règim de selecció i de provisió de llocs de treball del personal funcionari, en la designació de magistrats suplents, en l'atorgament de comissions de serveis de jutges i magistrats, en la provisió de vacants de magistrat i en les oposicions i els concursos per cobrir vacants de l'administració de justícia. Aquestes propostes, que l'entitat defensa des de fa anys, se les fa seves també la Generalitat de Catalunya: ho fa en un informe d'aquest 2024 titulat Anàlisi sobre el marge de què disposa la Generalitat de Catalunya per a desplegar les competències estatutàries en l'àmbit de l'Administració de justícia (que es pot consultar aquí). Per a Plataforma per la Llengua, és la confirmació que les demandes són legítimes i que no són una ocurrència, sinó una necessitat compartida per actors com la mateixa Generalitat de Catalunya. Ara caldrà que totes les institucions treballin decididament per fer possible aquests canvis.
