D’ençà de l’annexió d’una part de Catalunya pel Reialme de França, oficialment signada el 7 de novembre de 1659, els nord-catalans van ser aïllats, administrativament i políticament, de la resta de Catalunya i de la nostra àrea de relació fins aleshores. A partir d’aqueix moment, la consigna del poder francès és que tot allò català ha de desaparèixer. Per exemple, el 1673, es nomenen bisbes francesos i es fa fora els catalans; el 1678, s’incorpora el bisbat de Perpinyà al bisbat de Narbona; el 1682, s’obliga a saber francès per exercir una professió liberal; i, el 1700, es prohibeix l’ús del català en els documents oficials perquè “repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa”.
Més endavant, la jacobina revolució francesa, sempre contada com quelcom genial per la llibertat, altera encara més els pocs drets històrics que conservàvem. La creació del departament “Pirineus-Orientals”, amb l’afegitó de la comarca del Fenolledès, anava en aqueix sentit de descatalanitzar el nostre territori.
A partir de 1870, la generalització de l’escola pública laica francesa té com a objectiu principal formar patriotes francòfons. La idea d’un Estat francès homogeni i monolingüe guanya terreny gràcies a la crida a la unitat francesa a lluitar a la Primera i Segona Guerres Mundials. L’Estat impulsa una uniformització cultural i identitària francesa i, indirectament, es generalitzen els casos de famílies que deixen de transmetre la nostra llengua als fills, i aqueix patró es repeteix de generació en generació fins als nostres dies.
Sigui l’Estat francès una república, monarquia o un imperi, governat des de París per conservadors o progressistes, d’esquerra o de dreta, el que sempre resta és el mateix menyspreu cap a la cultura, llengua i identitat pròpies d’aqueix territori i l’anhel de nos fer desaparèixer del mapa, transformant-nos en “bons ciutadans francesos” uniformes i, en tot cas, com a molt promocionant qualques rastres folklòrics de catalanitat que no ofenguin ningú. Nos volen morts i muts, mes sem vius i no callarem, ara més que mai!
Aquest dissabte a Perpinyà
Aquest dissabte 9 de novembre de 2024 tindrà lloc novament la manifestació i concerts posteriors per commemorar la data del Tractat dels Pirineus que, el 7 de novembre de 1659, va tallar Catalunya en dos estats. Dos estats que històricament han fet retrocedir la nació, la llengua i la cultura catalanes, però que la societat catalana en el seu conjunt ha continuat reivindicant la seua existència i el seu desig de decidir. Per tot això, un any més des de ja fa 40, el dissabte a les 16h tindrà lloc la manifestació que anirà des de plaça Catalunya fins la plaça Verdun, als peus del Castellet, on a les 18h hi haurà l’acte polític.
L’acte polític, evidentment, tindrà un record de solidaritat amb la situació catastròfica que hi ha actualment al País Valencià. També es comptarà amb la presència de diferents personalitats que representen algunes de les lluites que han viscut aqueix darrer curs polític i acabarem cantant l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors i la Muixeranga, himne del País Valencià i dels Països Catalans. Les cançons que amenitzaran l’acte seran a càrrec del cantant i locutor de ràdio local Julio Leone.
Tot seguit, s'anirà cap a la Casa Musicale, que obrirà les seues portes a les 19.30h per acollir els concerts de la Diada. Comptarem amb la presència de Dj LouD, Dj perpinyanesa que amenitzarà la vetllada amb molta música negra. Els grups, un de local i un vingut de Catalunya Sud, seran Rumba Coumo, rumba catalana vinguda de Millars i Remei de ca la Fresca, rock visceral que festeja amb el folklore i l’electrònica de poble a baixa intensitat. Ben segur, hi haurà opcions per menjar. Com l’any passat, el MIAM collectif nos oferirà plats de qualitat, de proximitat, bio i des del seu projecte solidari del barri de Sant Mateu, a Perpinyà. I des de l’altre costat, la pastisseria Cacau d’Olot portarà postres típics de la cuina de tot arreu dels Països Catalans amb la seua campanya ni xurros, ni croissants, pastissos catalans. També com cada any, Aire Nou de Baó farà el seu espectacle de música i balls tradicionals entre concert i concert.
