Aquest dissabte, un any més, els nord-catalans sortiran al carrer per manifestar la seva voluntat de ser. A partir de les 4 de la tarda, des de la plaça de Catalunya es manifestaran pels carrers de Perpinyà per dir que "Sem Catalunya Nord, fem Països Catalans".
A les 18h: Acte polític al Castellet : Parlaments amb Pep Ribas membre de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, un membre del Comitè de Solidaritat Catalana, un representant de l’Associació Catalana pels Drets Civils (familiars de presos i exiliats polítics catalans i un membre del coŀlectiu 7 de novembre, organitzador dels actes. 19h: Marxa de torxes (del Castellet fins a la Casa Musical) 20h00: Concert a la Casa Musical (5€).
Xerrada "El servei públic a Catalunya Nord : estat de la qüestió"
El col·lectiu "7 de novembre", organitzador dels actes de la Diada de Catalunya Nord, se planteja enguany com fer un treball anual. Per això, amb aquesta primera xerrada volem llençar un estat de la qüestió global sobre molts temes diferents que ens concerneixen com a nord-catalans. Comencem, seguint l'actualitat més recent, com per exemple, l'intent de supressió del CAPES de català, la manca de llocs bilingües a primària, vagues a la sanitat pública, supressió del tren de mercaderies, etc, per fer un repàs de la situació del servei públic a Catalunya Nord.
L'acte sota el títol "El servei públic a Catalunya Nord : estat de la qüestió" tindrà lloc al Casal de Perpinyà a les 19h i comptarà amb la participació de Joan-Pere Gensane (geògraf); Alà Baylac-Ferrer (president de l'APLEC); Enric Balaguer (president Associació Train et Têt) i un membre del comitè de vaga de les urgències de l'Hospital de Perpinyà. S'acabarà l'acte amb castanyes, vi nou, i música del DJ Guillem.
Cloenda Correllengua 2019
Tal com es fa habitualment, la Coordinadora d´Associacions de la Llengua (CAL) organitzarà un autocar que es desplaçarà fins a Perpinyà.
Petit repàs històric realitzat pel SEM
El 7 de novembre de 1659 es va signar el Tractat del Pirineus, un tractat que va marcar el trossejament de la nació per la voluntat de la monarquia hispànica de cedir els territoris del nord de Catalunya a França a canvi de mantenir les possessions a Flandes.
Catalunya Nord va ser annexada al Reialme de França. Aquell dia, a l’Illa dels Faisans (País Basc), els representants de Felip IV de Castella i Lluís XIV de França van signar el tractat dels Pirineus, que donava el Comtat del Rosselló i part de la Cerdanya als francesos.
Pels nord-catalans, la conseqüència més greu no va ser el «canvi de propietari» però més aviat la separació amb la resta dels Països Catalans.
Vam ser la primera part dels Països Catalans en perdre els nostres drets i a patir la repressió contra la nostra llengua, la nostra cultura i en general el nostre poble.
A finals del segle XVII els Angelets de la Terra s’alçaren contra les primeres imposicions econòmiques de França que volien fer pagar un impost de la sal. Però no fou fins al 1700 que un edicte reial posà per escrit una prohibició explícita de la llengua catalana en la totalitat dels àmbits legals o jurídics. El català era relegat a l’ús de carrer, començant així un llarg camí metòdic per a matar la llengua i el seu ús social.
De mica, en mica, les fronteres de l’actual Europa és van anar consolidant, i la que hi ha entre els estats francès i espanyol també. Així, és trencaven progressivament alguns dels lligams històrics entre el Nord i el Sud de l’Albera., malgrat que alhora no deixàvem de ser propers i estar vinculats.
Des d’aquell tractat fins avui en dia, les coses han anat canviant. Les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent el Capcir i l’Alta Cerdanya constitueixen el département dels Pyrénées Orientales. Una unitat administrativa dins de l’Estat francès, que no ens permet als nord-catalans decidir sobre el futur del nostre país, ja que se fa des de París, amb una visió centralista i jacobina.
Tot i que se’ns vol fer creure que « le Roussillon s’est donné à la France », els nord-catalans sempre han defensat el seu lligam amb la resta dels Països Catalans. I avui en dia, malgrat que el català continua sent considerat per les autoritats una llengua de segona categoria, i que la situació del país segueix sent difícil per als treballadors, la societat civil és sempre present per a defensar el que els nostres càrrecs electes, rarament defensen: la catalanitat, no folkoritzada, d’aquest poble.
