Avui fa 359 anys que es va signar el Tractat dels Prineus. El territori català es dividia així en contra de la voluntat de les institucions catalanes, contra el Jurament per les Illes, pel qual les terres de l'antic Regne de Mallorca no podien separar-se de les de la Corona d'Aragó, per la voluntat de la monarquia hispànica de cedir els territoris del nord de Catalunya a canvi de mantenir les possessions a Flandes. A diferència de Gibraltar o Menorca, cedides a Anglaterra el 1713 pel Tractat d'Utrecht, cap govern espanyol ha demanat la restitució dels territoris nord-catalans cedits en el Tractat dels Pirineus.
Les commemoracions del 7 de novembre de 1659 arran del Tractat dels Pirineus, duraran dos dies : com cada any, diverses entitats, entre les quals la Plataforma per la dignitat de Catalunya Nord i ERC, han cridat els catalans del nord a posar a la finestra de casa una senyera.
Aquesta nit, al Casal Jaume I de Perpinyà, la Plataforma per la dignitat de Catalunya Nord convoca un acte cívic reivindicatiu i de memòria històrica entorn del Tractat dels Pirineus que va significar la partició del país. En el transcurs d’un sopar popular i per tercer any consecutiu s’atorgaran dos guardons de significació diferent: Premi Josep de la Trinxeria, a la persona o entitat que més hagi destacat en la defensa de la catalanitat durant l'any i el Premi Francesc de Segarra, a la persona o institució que més hagi destacat durant l'any per una actitud bel·ligerant contra els catalans, el català o Catalunya Nord.
Ara bé, la part essencial de les commemoracions tindrà lloc aquest dissabte 8 de novembre amb la cloenda del Correllengua'08 amb el lema "Esborrem el tractat dels Pirineus". La marxa començarà a les 16h de la plaça de Catalunya de Perpinyà. Una de les novetats de l’edició d’enguany és la Marxa de Torxes que es farà des del Castellet fins a la Casa Musical, on a les nou del vespre tindrà lloc el concert de Mus-CAT, 100 grams de Tete i la Gossa Sorda. En el marc de la jornada reivindicativa es recolliran signatures per reclamar l’oficialitat del català en un territori on només el 17% de la població afirma parlar-lo habitualment.
Per primera vegada, dissabte a les 10h, una delegació de la manifestació serà rebuda per Joëlle Ferrand, alcaldessa del Barcarès, municipi frontera entre Catalunya i Llenguadoc, al monument de les Tres Columnes. Tots aquests actes tenen el suport de l'Ajuntament de Perpinya i el de Bacarès.
La Flama del Correllengua acaba com cada any el seu recorregut aquest dissabte 8 de novembre a Perpinyà aprofitant la commemoració del Tractat dels Pirineus. Després d’iniciar el seu camí també a la Catalunya Nord el passat 28 de juny, el Correllengua arriba al seu final després de recórrer bona part del país demostrant la vitalitat d’aquesta inciativa popular en defensa de la llengua catalana. El balanç que fa la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) de la dotzena edició del Correllengua és més que positiu. S’ha incrementat el nombre de poblacions que s’hi han adherit en un 20% respecte l'edició anterior arribant a uns 450 municipis d’arreu dels Països Catalans i hi han participat unes 300.000 persones.
Programa
Plaça de Catalunya
14h gimkana de la mainada
16h sortida de la manifestació
17h parada al Consell General
18h lectura del manifest i himnes al Castellet
20h15 marxa de les torxes del Castellet a la Casa Musical
21h concerts Casa Musical amb
Mus-CAT,
100 gr de Tête,
la Gossa Sorda
(5€ l'entrada)
Plaça de Catalunya
14h gimkana de la mainada
16h sortida de la manifestació
17h parada al Consell General
18h lectura del manifest i himnes al Castellet
20h15 marxa de les torxes del Castellet a la Casa Musical
21h concerts Casa Musical amb
Mus-CAT,
100 gr de Tête,
la Gossa Sorda
(5€ l'entrada)
Intersinsical-CSC: La Diada coincideix amb un preocupant augmentde les xifres d’atur al territori
El proper 7 de novembre, com cada any, tindrà lloc la Diada de laCatalunya Nord, que commemora la firma del Tractat dels Pirineus, l’any1659, mitjançant el qual es dividí el país entre els Estats espanyol ifrancès. També com cada any, aquesta data servirà per reivindicar lacatalanitat de la regió i per denunciar el pacte que la separa de laresta del país, tot i que enguany hi ha un altre motiu més per sortiral carrer, l’evidència segons la qual la manca de competències enmatèria laboral de la Catalunya Nord impedeix lluitar contra la crisiactual, el qual s’ha traduït en un augment de l’atur significativamentmajor que en la resta de l’estat. Així, durant els recents mesosd’agost i setembre, la població desocupada del nord del país haaugmentat un 9% i un 3,8%, respectivament, una xifra molt major que lesde la resta de comarques de la regió i que col·loca l’atur de laCatalunya Nord en prop de l’11,5%, quan la mitjana estatal es troba enmenys del 8%.
D’aquesta manera, des de la Intersindical-CSC i des de la UnióTerritorial del sindicat a la Catalunya Nord, cridem a l’afiliació i ales classes treballadores del nord del país perquè es manifestin elproper dissabte, 8 de novembre, a les 16h, a Perpinyà, en una marxa quecoincideix amb el final del Correllengua d’enguany.
Ara cal, més que mai, exigir a l’Estat francès que, més enllà depolítiques d’aparador com la reforma de la Constitució (al finaldescafeïnada) o símbols regionals a les matrícules dels cotxes, acceptila seva pluralitat de nacions i llengües i afronti un procés real dedescentralització del poder legislatiu. En aquest cas, la CatalunyaNord hauria de disposar de competències en matèria social i laboral(recordem que París va posar fi, el juliol passat, a la jornada laboralde 35 hores, fins elevar-la a 48), així com la possibilitat de decidirper ella mateixa la possibilitat d’unir-se altra vegada amb la restadel país, al sud. Actualment, per contra, les comarques catalanes delRosselló, el Capcir, la Cerdanya (la part nord) i el Conflent,juntament amb la comarca occitana de la Fenolleda, conformen eldepartament dels Pirineus Orientals i, conjuntament amb altrescomarques occitanes, formen part de la regió Llenguadoc-Rosselló, ambpoques competències i amb una política d’escassa defensa del català, elque es tradueix en la seva baixíssima presència en l’ensenyament, elsmitjans de comunicació, l’administració i, en definitiva, en un úsefectiu molt limitat. Cal destacar la gran tasca d’entitats cíviques iculturals, agrupades moltes d’elles en la Federació d’Entitats per laDefensa de la Llengua i la Cultura Catalanes,o de la mateixa Unió Territorial de la Intersindical-CSC a la CatalunyaNord, per tal de fer avançar la consciència de la catalanitat al norddel país, tot i que cal exigir als i les representants polítics/queslocals, de Perpinyà i de París que donin respostes efectives a lesdemandes creixents d’aquest sector de la societat nord-catalana.
D’aquesta manera, des de la Intersindical-CSC i des de la UnióTerritorial del sindicat a la Catalunya Nord, cridem a l’afiliació i ales classes treballadores del nord del país perquè es manifestin elproper dissabte, 8 de novembre, a les 16h, a Perpinyà, en una marxa quecoincideix amb el final del Correllengua d’enguany.
Ara cal, més que mai, exigir a l’Estat francès que, més enllà depolítiques d’aparador com la reforma de la Constitució (al finaldescafeïnada) o símbols regionals a les matrícules dels cotxes, acceptila seva pluralitat de nacions i llengües i afronti un procés real dedescentralització del poder legislatiu. En aquest cas, la CatalunyaNord hauria de disposar de competències en matèria social i laboral(recordem que París va posar fi, el juliol passat, a la jornada laboralde 35 hores, fins elevar-la a 48), així com la possibilitat de decidirper ella mateixa la possibilitat d’unir-se altra vegada amb la restadel país, al sud. Actualment, per contra, les comarques catalanes delRosselló, el Capcir, la Cerdanya (la part nord) i el Conflent,juntament amb la comarca occitana de la Fenolleda, conformen eldepartament dels Pirineus Orientals i, conjuntament amb altrescomarques occitanes, formen part de la regió Llenguadoc-Rosselló, ambpoques competències i amb una política d’escassa defensa del català, elque es tradueix en la seva baixíssima presència en l’ensenyament, elsmitjans de comunicació, l’administració i, en definitiva, en un úsefectiu molt limitat. Cal destacar la gran tasca d’entitats cíviques iculturals, agrupades moltes d’elles en la Federació d’Entitats per laDefensa de la Llengua i la Cultura Catalanes,o de la mateixa Unió Territorial de la Intersindical-CSC a la CatalunyaNord, per tal de fer avançar la consciència de la catalanitat al norddel país, tot i que cal exigir als i les representants polítics/queslocals, de Perpinyà i de París que donin respostes efectives a lesdemandes creixents d’aquest sector de la societat nord-catalana.
