La setmana vinent commemorarem el 9 d’Octubre, la data que simbolitza la nostra constitució com a poble. Una data que s’assumeix com a festa per bona part del nostre poble i sobretot pels delegats del poder colonial, però que per al valencianisme conscient continua sent una data de commemoració però també de lluita. Perquè mentre no recuperem la nostra plena sobirania, no podrem gestionar autònomament els nostres recursos i, per tant, no disposarem de les eines necessàries per a garantir una vida digna i plena al conjunt de la ciutadania, ni tampoc podrem garantir la reproducció social de la nostra llengua i cultura, allò que ens ha constituït històricament com a poble diferenciat. Aprofitant l’avinentesa vull donar la meua opinió sobre diversos aspectes que formen part dels debats actuals.
1- Patim espoliació colonial. El somni de tot poder colonitzador és convertir les terres i pobles conquerits en la seua colònia perfecta. Com vaig explicar en aquest altre article, per a arribar a ser la colònia perfecta, el poble dominat, a més d’assumir el rol cultural, social i polític imposat pels colonitzadors i integrar-se com a part de l’estat invasor en la mesura que aquell ho determine, ha de mantenir també i per temps indefinit el rol de territori i població espoliada. Ni podem ni devem oblidar que eixe és l’objectiu. La resta, per important que siga, són només mitjans per a aconseguir-ho.
2- La banalització del nostre nom. Si només som terreta, o comunitat valenciana, no podem ser País, ni podem ser lliures, ni en conseqüència es podrà garantir una vida digna per a la majoria dels habitants, ja que la colonització és espoliació i per tant empobriment. Els nous delegats del poder que ocupen el Palau de la Generalitat Valenciana, conscients que l’invent d’Emilio Attard: «La imbecil·litat de ‘Comunitat Valenciana’ és meua», comença a erosionar-se, perquè cada dia més persones identifiquen les polítiques contràries als interessos de la majoria amb el nom de «Comunitat Valenciana», s’han tret un nou conill del barret de copa: terreta. Llestos com són, han aprofitat que el mot era utilitzat per alguns sectors que, sense renunciar explícitament al seu valencianisme, cercaven de trobar fórmules que no impliquessen cap mena d’enfrontament directe ni amb els colonitzadors ni amb aquells sectors que han assumit els valors dels colonitzadors (la colonialitat). Estic convençut que, ara mateix, bona part d’aquests sectors són ja conscients que la seua proposta, més enllà que estiguera carregada o no de bones intencions, és utilitzada pel PP i la Generalitat ocupada per a banalitzar el mot i la valencianitat. No hem de perdre el temps: Som País Valencià, perquè no renunciem a recuperar la nostra sobirania i això, en si mateix, ja implica un clar nivell de confrontació amb qui ens vol subordinats.
3- No som un País de 2 milions. Som un País Valencià de 5,3 milions de persones. Un altre aspecte que el poder colonial està aprofitant i explotant és la reaparició del concepte que el poble valencià som només la minoria de valencianoparlants, o en alguns casos els valencianoparlants conscients de ser un poble diferenciat, o encara menys, els valencianoparlants, conscients i independentistes, o encara menys, els valencianoparlants, conscients independentistes i dels Països Catalans. L’enemic es frega les mans, li cau la bava i té somnis humits! Els seus esforços per minoritzar-nos han tingut tant d’èxit que una part de nosaltres mateixos fem esforços per seguir els passos que ells havien dissenyat: de poble conquerit a poble dominat i obligat a acceptar les seues normes, llengua i costums, d’ací a poble submís i minoritzat culturalment i d’ací a poble assimilat…, però això sí, garantint sempre l’espoliació i la doble explotació del conjunt de la població.
És cert que han aconseguit que lingüísticament i culturalment siguem un poble minoritzat. El seu objectiu era arribar fins a l’extinció del nostre poble com a poble diferenciat, però ni ho han aconseguit ni hem d’oblidar dues coses fonamentals: que socialment som i continuarem sent la majoria social. Que ens afecten tots i cadascun dels problemes socials que afecten els 5,3 milions d’habitants, perquè són els problemes del nostre poble i que la resposta a la minorització cultural i lingüística no pot ser la de facilitar-li-ho i tancant-nos encara més en la nostra resistència més o menys activa o passiva, sinó que hem d’assumir que la revalencianització només serà possible si a més d’exercir cada dia de valencianoparlants, som també capaços d’impregnar les diverses lluites socials des de la valencianitat militant. Eixe és el nostre repte i la nostra possibilitat.
