Els problemes derivats de la reclamació d’ingressos indeguts de la prestació de la renda garantida de ciutadania (RGC) s’han incrementat els darrers mesos. Per això, el juliol la síndica va demanar informació sobre aquesta qüestió al Departament de Drets Socials i Inclusió. En la seva resposta, el Departament ha confirmat que durant el 2024 s’han enviat comunicacions a 11.000 persones titulars de l’RGC i que, d’aquestes, 2.300 persones s’han vist afectades per la reclamació d’imports indeguts, amb una mitjana de 7.500 euros reclamats per persona.
La síndica reconeix que l’Administració té el deure de revisar el dret a la prestació i de detectar casos d’ingressos indeguts. Però aquest deure, d’acord amb sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans i del Tribunal Suprem, s’ha de ponderar també amb la proporcionalitat necessària davant l’impacte que la decisió d’exigir el retorn econòmic pot provocar en persones que es troben en situació de gran vulnerabilitat econòmica.
Esther Giménez-Salinas ha demanat que es duguin a terme com més aviat millor les reformes legislatives i administratives pendents en relació amb la prestació de l’RGC, que la dissolució avançada de la legislatura passada va estroncar.
Al Departament de Drets Social i Inclusió li demana que eviti exigir el retorn econòmic en els casos en què l’Administració no hagi estat diligent a l’hora de modificar la quantia del pagament i en els casos en què les persones afectades no hagin tingut un paper actiu en l’error de l’Administració.
La casuística que hi ha darrere de les 2.300 reclamacions és molt variada i caldrà actuar de manera singular per resoldre cada expedient.
En els casos en què les persones van comunicar canvis en els seus ingressos però l’Administració ha trigat mesos o anys a modificar la prestació, el Síndic de Greuges recomana que la reclamació de retorn es limiti als dos mesos posteriors a aquesta comunicació.
En els casos en què els beneficiaris de l’RGC no hagin comunicat a l’Administració els canvis en els seus ingressos, la síndica fa dues propostes: si els canvis són motivats per una prestació o un ajut de la mateixa Administració, es proposa que la reclamació es limiti als tres mesos posteriors al canvi d’ingressos. En els casos en què els beneficiaris tinguin infants a càrrec, amb independència de l’origen de la modificació dels ingressos, se suggereix que la reclamació se cenyeixi també als tres mesos posteriors de la modificació efectiva dels ingressos.
Tenint en compte l’abast de la problemàtica i el volum de les quantitats reclamades, es proposa que s’estudiï si legalment es podria condonar aquest deute, per exemple mitjançant la Llei d’acompanyament pressupostari.
La síndica és conscient que el fet que s’hagi traspassat a la Generalitat de Catalunya la tramitació i la gestió de l’ingrés mínim vital ha de permetre reduir els temps de resolució, revisió i modificació de les prestacions socials, i també accedir de manera immediata a la informació que es disposa dels beneficiaris. Per això, la síndica també ha traslladat la resolució al Defensor del Poble, amb la voluntat que el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions doni màxima prioritat a la culminació d’aquest acord de traspàs adoptat el passat mes d’agost.
